La fosca història del Black Metal (documentals + discs històrics)

Documental "Black Metal Satànica"

La història del Black Metal Escandinau és al·lucinant. El moviment que va començar en Noruega a principis dels anys 90 entre un grup de gent jove amb uns ideals anti-cristians i pro-vikings i amants de la música metal extrema (Black Metal) va deixar un rastre diabòlic: diverses profanacions a cementiris, amenaces de mort a sacerdots, dos assassinats, un suïcidi, i la crema de diverses esglésies monumentals i històriques. Éren l’ “Inner Circle“, i té com a màxim representant al grups Mayhem i Burzum, amb Euronymous i Varg Vikernes al front, aquest últim recentment posat en llibertat després de complir condemna per l’assassinat de l’altre.

esglèsia en flames

Després hi ha un seguit de grups que van revolucionar l’escena metàl·lica amb discos històrics com els que nomenen al documental, i que també podeu descarregar-se’ls:  Darkthrone, Immortal, Satyricon (els tres de principis dels 90), i Emperor, de l’any 1999.

Documental "Until the Light Take Us"

A principis dels anys 90, Continua llegint

Botifarra a Banda – Pep Gimeno i la Rondalla U.M. la Nucia (320)

botifarra a bandaBrillant disc de Pep Gimeno “Botifarra” i la Rondalla Unió Musical de la Nucia. Si les cançons interpretades per Botifarra ja són una genialitat, amb l’Unió Musical la Nucia són ja tot un orgasme!

Si teniu l’oportunitat de fer-ho, compreu el disc. Realment paga la pena!

Comença amb la Granaïna del Tio Palero (Granaïna de Montaverner), en clau de Marxa Mora!  Realment increïble com sona una granaïna en marxa mora.  Hi ha de les mes famoses, amb el nom canviat (supose que déu ser el nom original), com per exemple Pepeta la del Morquí, que és L’u d’Aielo del primer disc, o la Malaguenya de la tia Emilieta, que no és altra que La Malaguenya de Barxeta amb un punt de pas-doble i la lletra canviada:

“L’altre dia jo somiava
que ja era realitat
un món sense violència
ple de pau i llibertat”

El cant de batre de Sella és una preciositat amb una banda de La Nucia realment entregada i amb uns arranjaments de treure’s el barret.

I per a finalitzar hi ha una sorpresa en clau castelluda també. A la Sandinga de Xixona (també en clau pas-doble!) es canta alló tan famós de:

“De Xixona vaig a Tibi
de Tibi vaig a Castalla
passe per Onil i Ibi
i me’n torne per la Sarga”

Tota una sorpresa, i ara per a festes s’agraeix poder comptar amb una marxa mora i algun pas-doble per a posar!

 

Descarrega’l

Galàctic Trobador (demo)

 

La veu està gravada amb el micro de la webcam, ho lamente! 😀   La música amb la pedalera Zoom G2.1Nu i el programa Audacity.

 

Sib5                      Fa5
Recorde el teu gran somriure infinit
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
Aquelles bogeries de jove…aquelles danses, aquelles cançons

Sib5                      Fa5
folk, tabals, somnis i dolçaines
Sol5           La5                      Si5            Do5       Sol5
trobador galàctic tota la nit… tota la nit

Recorde la teua ànima lliure
Com una càlida brisa del mar…com un vent revoltat
Amb tantes ganes de viure
que van fer al meu cor cridar…al meu cor cridar…
Lam                                 DoM
i al capvespre, encendrem una foguera
                                 FaM
i cantarem cançons al foc
                     Re m
i quan un núvol tape la lluna plena
     FaM                                 SolM
el estel que més llum faça seràs tu…

…galàctic trobador

Ja fa temps que porte’m sense veure’t
i la teua rialla no s’ha deixat d’escoltar..mai ho farà
i a les nits encendrem les fogueres
per veure’t com una estrela fugaç

Recordarem les nostres aventures
i en viurem noves com si fores al nostre costat
i mai deixarem d’escolar-te 
seràs sempre amb nosaltres, estimat company….

i al capvespre, encendrem una foguera
i cantarem cançons al foc
i quan un núvol tape la lluna plena
el estel que més llum faça seràs tu…
…galàctic trobador

Quan Àlex Fàbregas i jo vam descobrir que no érem espanyols

Recorde fa molt de temps ja, quan vàrem descobrir que no érem espanyols.  Va ser quelcom natural, perquè sortíem d’una artificialitat prou desconcertant…quan no eres espanyol i no ho saps, no relaciones el nom que et classifica (espanyol) amb el poble, la teua llengua i la cultura que respires dia a dia.

Va ser fantàstic descobrir el nostre país! Quan les nostres ments, inconscientment, van començar a relacionar les coses que ens envoltaven amb una nacionalitat amagada i ocultada durant més de 500 anys. Des d’aquell segrest de la Bíblia Valenciana a l’any 1482 que s’ha intentat ocultar la nostra història com a poble. El poble valencià, el poble català i el poble mallorquí, tres pobles que en realitat són un de sol. Tres pobles que van viure agermanats amb la Corona d’Aragó i Jaume I i que mantenen forts lligams a pesar de la forta repressió per part de Castella i França… “Jaume primer és un arbre amb tres branques principals, l’antic regne de València, Catalunya i Balears

I en realitat és tan bonic i ens sentim tan orgullosos de pertànyer a aquest poble! No eixim als mapes polítics, però en realitat això és el de menys. Els pobles es creen naturalment, els mapes polítics són això: polítics.  Nosaltres ens quedem amb els mapes geogràfics. Els mapes culturals i lingüístics. El mapa del nostre poble és de molts colors i té un mar que el travessa i ens dibuixa un somriure quan cantem les seues cançons, quan parlem la seua llengua,  quan passegem pels seus indrets… quan tornem a casa i veiem el nostre poble i la nostra gent. Quan escoltem algú a un país llunyà (i no tan llunyà) parlant la nostra llengua també somriem.  Somriure… no creiem en pàtries ni en banderes que neguen la llibertat dels pobles, i és per això que ens estimem tant el nostre poble i la nostra bandera que representa la seua llibertat enfront a l’esclavatge al que tenen sotmès el nostre poble.

I ens dona tanta ràbia veure que, quan expresses tots aquestos sentiments lliurement, hi ha determinada gent que ens exigeix que ho justifiquem. Que justifiquem perquè no som com ells ens dicten que tenim que ser… Que perquè no eres el que posa al teu DNI! Però a veure…si fora per nosaltres no tindríem DNI ni ací ni en la Xina popular… Quina classe d’arguments són eixos en front d’una font inesgotable de sentiments cap al nostre poble? Quina classe de llavada mental tenen alguns per a negar els sentiments vers la nostra terra?

La veritat és que, en moments com el de hui, on una gran part del poble espanyol insulta i menysprea a gent de la meua terra per dir el que sent ( Àlex Fàbregas ) , em pose dels nervis… I recorde… Recorde la història. Perquè la història és nostra, i la fan els pobles.

Territori Magenta:Primer els ignores, després et rius d’ells, després et censuren i finalment perden

Em fa molta gràcia el blog “Foia de Castalla: Territorio Magenta”. Si bé era un blog que ja no entrava ni per a fer unes “rises” des de feia temps (el super demòcrata que el porta censura tots els comentaris d’esquerres i valencians), aquesta setmana ho he fet després de l’allau de notícies dolentes sobre UPPSOEyD.

Que si UPPSOEyD ha sigut l’únic partit que ha votat en contra de cobrar-li l’impost de bens i immobles a l’església a Elda, que si el seu regidor de Alcorcón no acudix pel seu despatx i cobra 72.000 euros, que si UPyD ara s’uneix amb el PP i CiU per a evitar que es revisen els beneficis fiscals de l’església

I el senyor que porta aquest bloc ha contestat mitjançant un apunt en forma d’atac, i amb una frase del gran defensor dels animals, Mohandas Gandhi, després de que el seu partit s’haja posicionat en contra de prohibir les corregudes de bous!!…  És pot ser més fals? Es pot tindre un sentit de la responsabilitat ideològica més dolent? No se si m’explique… Es com si demà isquera Mariano Rajoy en una samarreta de Víctor Jara per a anunciar les retallades. De bojos!  Si el seu partit ja de per si és una estafa d’extrema-dreta que es creuen alguns d’esquerres…açò de posar una frase de Gandhi ja ha sigut “el no va más”.

UPyD és un partit que defèn la unitat de l’estat espanyol a capa i espasa (mai millor dit). Defèn un model cultural únicament castellà, amb un únic idioma. Si fora per ells acabarien en tots els països que conformen aquesta fal·làcia anomenada Espanya inventada fa 300 anys a punta de pistola. Si fora per ells, el valencià el llevarien i la paella la farien espanyola.  I res de “laics”… creieu que un partit “laic” votaria en contra de que tots paguem l’impost de bens i immobles (inclosa l’Església)?  I s’amaguen sota una excusa més barata que el seu propi partit “revanchista postguerracivilista“…. però las “revanchas” de que? Que paguen l’impost com tots!

Però que tenim que esperar-nos d’aquesta gentola? Coses com aquesta: El PP i UPyD tomben al congrés una proposta de millora del finançament valencià, o com aquesta: UPyD califica el catalán de “dialecto”.

Recomane llegir Los amigos de UPyD, publicat ahir a Kaos en la Red.

Continuarem ignorant-los mentre es pensen que han guanyat quelcom.  L’únic que guanyen, notícia a notícia, dia a dia, es que la gent veja al llop darrere del vestit magenta de l’àvia.

territorio magenta

Com una Onada (a Dimitris Christoulas)

Dimitris Christoulas

Dimitris Christoulas

Dedicada a Dimitris Christoulas (Δημήτρης Χριστούλας), un jubilat grec que es va disparar un tret al cap en front del parlament grec per denunciar la lamentable situació social provocada per la crisi capitalista a Grècia.

 

 

 

 


La interpretació és prou millorable, però a vegades preferisc l’autenticitat en la gravació que repetir una i altra vegada la cançó fins que isca perfecta. Està gravada en una webcam i d’una sola vegada, no puc demanar més! 🙂

No viurem buscant a les escombreries
Ni ens dispararem cap tret al cap
Si ens tanqueu a dins la gàbia
l’obrirem a cops de llibertat

No viurem sense els nostres somriures
Ni sense els somriures dels que vindran
Si ens nugueu als vostres Bancs
No deixarem mai de lluitar… no deixarem mai de lluitar!!!


Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

No menjarem pa tacat de sang
i cremarem els cirs i els palaus d’hivern!
Si el mercat mundial ens esclavitza
Per a vosaltres no hi haurà descans

No deiarem mai que s’escolte
Un sol crit d’angoixa al nostre oceà
Mentre hi ha ja una sola llàgrima
Per a vosaltres no hi haurà demà!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Han creat el seu exèrcit personal
De gent sense cor que ha oblidat pel que lluitar
S’asseuen a dins la gàbia, i anb una capsa els donen de menjar
Companys, aixó s’ha d’acabar
Agafeu embranzida amb força
Que el combat va a comneçar…
Que el combat va a començar!!!

Hi ha que sortir d’aquesta presó
Per a combatre pel demà
i a poc a poc despertarem
Com una Onada ens alçarem
Hi ha que sortir d’aquest malson
per a somiar pel demà
i a poc a poc despertarem
com una onada ens alçarem!

Si vens amb mi dona’m la mà
Agafa la dels teus companys
Ben desperts avançarem
COM UNA ONADA ENS ALÇAREM.

 

La següent nota va ser trobada a una butxaca dels seus pantalons:

Carta Manuscrita de Dimitris Christoulas

“El Govern de Tsolakoglou ha aniquilat tota possibilitat de supervivència per a mi, que es basava en una pensió molt digna que jo havia pagat pel meu compte sense cap ajuda de l’Estat durant 35 anys. I com que la meva avançada edat no em permet reaccionar d’una altra manera (encara que si un compatriota grec agafés un kalaixnikov, jo li donaria suport) no veig altra solució que posar fi a la meva vida d’aquesta manera digna per no haver de acabar furgant en els contenidors d’escombraries per poder subsistir. Crec que els joves sense futur agafaran algun dia les armes i penjaran cap per avall als traïdors d’aquest país a la plaça Syntagma, com els italians van fer amb Mussolini a 1945”
Dimitris Christoulas, 4 d’abril de 2012