Música, Pólvora i Trons – Unisonic (320)

El grup que tenim a dalt és dels anomenats supergrups. Normalment aquestes definicions acaben en un disc normal que passa sense pena ni glòria, però amb el duet Michael Kiske , vocalista de Helloween del 1987 al 93, i Kai Hansen,vocalista original i guitarra de Helloween i posterior cantant i guitarra de Gamma Ray(ultra recomanable el seu directe a Barcelona!), podem esperar-nos un gran disc. La veu del senyor Kiske és semblant a la de Bruce Dickinson, però també té un regust agut a l’estil Rob Halford!

La inicial “Unisonic” és tot un himne adrenalític, un ritme trepidant per a deixar clar que venen a portar canya.  En general l’àlbum és prou melòdic, amb tornades molt cantables, bones melodies de guitarra, hard rock amb pinzellades més heavys, solos realment genials, i alguna cançoneta que de seguida la tens al cap com “Never change me“. Em recorda als discos d’Avantasia en els que participà Michael Kiske! El disc acaba amb una balada heavy ben bonica.

Unisonic

Descarrega’l

01. Unisonic 03:25
02. Souls Alive 05:14
03. Never Too Late 04:30
04. I’ve Tried 04:56
05. Star Rider 04:16
06. Never Change Me 03:45
07. Renegade 04:38
08. My Sanctuary 04:16
09. King For A Day 04:07
10. We Rise 04:43
11. No One Ever Sees Me 06:13

Les cançons lliures (acords) #vagageneral

Abans d’anar cap a Alacant a la manifestació, vos deixe aquesta versió del Redemption Song de Bob Marley adaptada per Inadaptats i per Cesk Freixas.

És germana de l’anterior que he penjat abans! 🙂  Quant somnis ens negaran, companyes? Quant de temps ens ho mirarem? 

intro (notes):
sol la si sol do mi re si
sol la si re do si la sol

Tema: Sol Mim Do Lam Sol Mim Do Re
Tornada: Sol Do Lam Do Mim Do Sol

Tancades a dins de les gàbies,
expulsats molt lluny d´aquí,
decidint deixar la llum,
amagats dins la nit…

Cercant la llibertat per tots els pobles,
sabotejant el poder dels rics,
regalant el més gran tresor,
l´amor de mares a fills…

S´escolta en el vent
les cançons lliures
que s´estan escrivint
amb les seves vides…

I quants somnis ens negaran, companys,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateix…

Una abraçada per tots els que s´amaguen
clandestins entre tanta gent…
a trenc d´alba l´amor creix,
resistiu sempre ferms…

S´escolta en el vent
les cançons lliures
que s´estan escrivint
amb les seves vides…

I quants somnis ens negaran, companyes,
quant de temps ens ho mirarem?
ningú pot fer sentir-te lliure,
ho has de fer tu mateixa…

Una abraçada per totes les que s´amaguen
clandestines entre tanta gent…
a trenc d´alba l´amor creix,
resistiu sempre ferms…

S´escolta en el vent
les cançons lliures
que s´estan escrivint
amb les seves vides…

Escolta-ho al vent (acords) #vagageneral

Ben fàcil i ben guapeta per a dies com hui, on hi ha convocada una vaga general contra les retallades… Quantes vegades podrem girar el cap fingint que no ens n’hem adonat ?

La versió original és el famós Blowin’ in the Wind de Bob Dylan, i aquesta és la versió reinterpretada per Gerard Quintana i Jordi Batista al disc “Els miralls de Dylan”. Bé, aquesta és la versió que he fet jo amb acords i no se si seran els mateixos! La ultima tornada em salte el Sol sense voler! 😀 ho lamente, però he sacrificat eixe error perquè m’ha agradat molt la interpretació i no vull gravar-la més! 🙂

(celleta al primer trast)

Tema: Do – Fa – Mim – Lam – Do – Fa – Sol
Tornada: Fa – Sol –  Do – Lam –  Fa – Sol – Do

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent, 
escolta la resposta dins del vent. 

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ….
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent, 
escolta la resposta dins del vent. 

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent, 
escolta la resposta dins del vent.

Aquesta Nit amb Aquesta Nit (acords)

Acords de la cançó d’ “Aquesta Nit” de Lax n’Busto amb un fragment de la cançó “Aquesta Nit” de Pellikana.

Com veieu, hi ha una celleta al primer trast. Els acords del fragment d’Aquesta Nit de Pellikana crec que al final no els he fet com posa al paper!  xD

Podria gravar-la més vegades fins que isca a la perfecció, però crec que així queda més autèntica!   🙂

 

La cultura del odio

Ahir vaig opinar sobre els mitjans de comunicació i com afecten a la vida social creant odi i por en les persones, i avui, abans de despertar-me, tenia aquesta cançó ficada al cap! Gran cançó d’aquest grup de Villena, i bon vídeo!

A algunos niñatos se les pone dura
pegándole a un viejo de hostias
la escena grabada ha sido captada
retransmitida con su nokia
soy la sensación es que molo un montón,
con mi móvil ultima generación
Generación de imbéciles…el futuro de imbéciles.De buenas familias, reputadas familias,
su madre florero y su padre empresario
Su abuelo franquista, pudiente y racista
como un buen cristiano reza su rosario
Sus padres los fachas los pillan en casa:
“con este nene hay que hacer algo”
Si sigue apaleando indigentes, le
vamos a cortar el saldo

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Malos tiempos lara pa expresión
Poco a poco siento más dolor

Erika ha caído ha perdido la vida, fue
apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda,
previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten,
Erika ha caído ha perdido la vida, fue apuñalada por su esposo
12 puñaladas abdomen y espalda, previa denuncia por acoso
Ellas lo sienten, los jueces consienten, esta
es la canción de siempre
En su mente retorcida, aun dice que la quería.

Esto es la cultura del odio, han creado la cultura del odio

Fuckop Family – Antisistema Soundconnection a màxima qualitat (320 Kbps)

Decarrega’l

Els mitjans de comunicació de l’odi

itereconomia

He sigut testimoni directe de dues situacions relacionades amb els mitjans de comunicació de l’odi i la crisi capitalista mundial, dues coses que em semblen esgarrifoses des del punt de vista moral i ètic d’una societat normal. Noam Chomsky o Michael Moore ho han expressant en innombrables ocasions: ens venen la por per assegurar-se que tot vaja igual o pitjor per a nosaltres i igual o millor per a ells (els rics i poderosos).

Es de tots ben sabut que quan hi ha una crisi capitalista els sectors de més amunt de l’escala capitalista (el poder) estableixen la norma de bombardejar al poble pla (nosaltres) amb missatges de violència i por contra tot allò que creguen convenient. Normalment els missatges que funcionen són senzills: els immigrants tenen la culpa de que no hi haja treball. O millor: TU no tens treball per culpa dels immigrants. I ara també s’han apuntat els mitjans de comunicació del “circ” del futbol per a agreujar l’odi cap a tot allò que siga català, ja que funciona molt bé entre la societat espanyola!…així el poder pot fer una alenada i seguir amb el seu treball de continuar enriquint-se a costa dels més pobres.

I tot açò ara a que ve? Es preguntarà alguna persona que probablement no necessite llegir cap d’aquestes línies  i que l’únic que farà serà reafirmar-se en la seva ideologia, siga favorable o no (els altres estan tranquil·lament asseguts a casa mirant els mitjans de comunicació de l’odi i la ignorància).  Doncs bé, tot açò ve  per dues experiències personals que he pogut gaudir en primera persona aquest dijous:

  1. La primera d’aquestes experiències va ocórrer a una perruqueria. La típica conversació de l’atrac que diuen que va patir el Reial Madrid dimecres passat contra el Vila-Reial. Deixant de banda si és o no un atrac (ficar un comentari irònic a l’atzar entre aquestos dos parèntesis) , el comentari de la persona amb la que conversava (del Reial Madrid) va ser el següent: “Em cau millor Guardiola, però el problema és que és català…”  Poc després va fer comentaris d’odi carregat d’ignorància cap a tot el que vinguera de Catalunya. Bocabadat, el meu comentari va ser únicament un: “el problema que teniu vosaltres és l’odi que us han fet tindre els mitjans de comunicació esportius contra els catalans“.
  2. La segona d’aquestes experiències va ocórrer a un pub de Castalla. La típica conversació de l’atrac que estem patint els treballadors per part dels empresaris, els banquers i les multinacionals que han generat la crisi i que ens toca pagar a tots, va derivar en una sèrie d’insults i amenaces de violència contra totes les persones immigrants, ja siguen del Marroc, d’Amèrica Llatina o d’on siga, amb un únic requeriment: que siguen pobres com nosaltres.  En aquest cas no vaig obrir la boca per a res. La  persona que estava proferint els insults i les frases del rotllo: “A mi no em paguen, i als moros i xiguanos les donen tot el que volen… en vore’ls pel carrer me’ls carregue”.  I la persona del seu costat (prou major que ell) donant-li la raó…patètic.

L’únic que em va passar pel cap en eixe moment que va ser? Els mateixos mitjans de comunicació que en el cas de la perruqueria. Aquesta gent que plena d’odi les llars de milions de persones deuen tindre dret a emetre dia si dia també?  Aquestos pseudo-periodistes carregats d’odi contra tot el que no siga ESPANYOL, CATÒLIC I DE DRETES (o pose cridant, que estic cabrejat)  els deixen treballar a la televisió amb total impunitat? Aquestos són uns terroristes. Contaminen a la gent amb el menyspreu, la mentida, l’odi, les calúmnies, i una infinitat d’adjectius dolents que no acabaria mai d’escriure.  Odi contra els immigrants (pobres, evidentment), odi contra tot el que no siga catòlic (l’avort, el matrimoni homosexual), i odi contra totes les persones que estan revoltant-se (“radicales de izquierdas, no sé, radicales! de todo tipo: vascos, catalanes, valencianos, de todo tipo!)  i evidentment, i com a tendència a l’alça: contra els catalans. Amb situacions tan surrealistes com les del següent vídeo:

Que em de fer per resoldre aquesta situació? És una de les coses que em pregunte… Però està clar que una persona que difama, insulta, menysprea i plena d’odi centenars de milers de cases arreu del territori no pot quedar impune. Intereconomia (sobretot), Popular TV, COPE, Libertad Digital, Jiménez Losantos i tota (com molt bé va dir Laporta) la caverna mediàtica deuen de rebre sancions per promoure la violència i l’odi i els diners que tinguen que pagar vagen destinats a organitzacions i associacions per la pau i la convivència. Crec que és la millor solució, i , a més a més, ja s’ha fet recentment, quan el Barça va destinar 200.000 euros de multa de la COPE a La Marató de TV3.

Tu que en penses?

Iron Maiden: En Vivo! (2012)

El proper 26 de Març ix a la venda aquest disc/vídeo en directe de la llegendària banda de Heavy Metal, Iron Maiden.

El mateix llistat de cançons que vàrem poder gaudir alguns privilegiats a Getafe el passat estiu, amb motiu de la gira “The Final Frontier World Tour”,  però gravat a Santiago de Xile, a l’estadi José Amalfitani, el 10 d’abril de 2011 davant de més de 50.000 persones.

S’inclouen cançons del darrer disc “The Final Frontier” (el disc més llarg publicat per la banda), com la introducció inicial “Satellite 15” i el senzill “The Final Frontier“, el tema “El Dorado“, basada en la febre de Continua llegint

Vuit de Març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

fragment de “Bruixa de Dol” de Maria-Mercè Marçal

Obrint Pas – Si tanque els ulls (acords)

Re                 Sol                       La
   Si tanque els ulls recorde tot el que vam fer

              Fa#m                   Sim
aquelles nits d’estiu quan no teníem res
                Sol                      La
unes motxilles buides i uns bitllets de tren

Re               Sol                  La
   Les festes d’un poble on vam arribar
              Fa#m                   Sim
un sopar a la fresca amb un got a la mà
                Sol                  La
els nervis a la panxa abans de començar

Continua llegint