Recopilatori del fòrum Only Heavy Metal (2011)

Com tots els anys,  la web Only Heavy Metal  crea entre tots els seus usuaris un recopilatori amb els temes més representatius de Rock i Heavy Metal de l’any.

Descarrega’l

http://onlyheavymetal.forogratis.es

També podeu buscar-ho a l’emule com: Recopilatorio Foro Only Heavy Metal 2011 OHM.7z
Aquest any són tres discos, que es composen dels següents temes:
Continua llegint

Música, Pólvora i Trons: Nightwish, Imaginaerum

Asseieu-se a la cadira, que el circ de la fantasia, els contes i la imaginació arriba a les seves llars: el Cirque De Morgue!

Comencem amb la narració d’un conte en finès anomenat Taikatalvi (hivern màgic), on podreu escoltar el so d’una caixa de música infantil i unes flautes ben dolces, per entrar amb força amb els Imagineers: Annete Olzon, Marco Hietala, Emppu Vuorinen, Jukka Nevalainen i el gran mestre dels imaginaris Tuomas Holopainen!  I com no, acompanyats de tots els altres grans protagonistes d’aquest circ: la Looking Glass Orchestra amb els cors de la Metro Voices i els The Young Musicians London.

Recordarem les aventures de Peter Pan i visitarem la seva tomba buida a Storytime (l’hora del conte), on la teatralitat cobra protagonisme durant tot el tema.

A Ghost River (riu fantasma) pareixerà que em convidat a Eddie Van Halen a la guitarra, però és el membre dels Imagineers: Emppu Vuorinen.  Escoltarem una petita lluita de veus entre els Imagineers Olzon i Hietala. Qui creus tu que guanyarà aquesta batalla?

Passem del teatre a un club de Jazz fosc i ple de fum, on ens relaxarem una mica amb un bon got de Whisky i el so del piano. Slow, love, Slow sorprendrà inesperadament als assistents a aquest circ tan especial que ens porten els finesos Nightwish.

Però d’un extrem, passem a l’altre. Ja que de sobte, el teló torna a pujar per a que sonen les gaites irlandeses, de la mà del convidat Troy Donockley.  I Want my Tears Back (vull que tornen les meves llàgrimes)  posarà de peus a tots els assistents a aquest espectacle, especialment a la segona batalla del disc entre la gaita de Donockley i la guitarra de Vuorinen.

“Ladies and gentlemen

Be heartlessly welcome!

To Cirque De Morgue

And what a show we have for you tonight!”

I entrem al món de les bruixes i els malsons, on la bruixa Anette Olzon ens espera mentre els xiquets canten ” Ring-a-ring-a-roses, A pocket full of posies;Hush! hush! hush! hush!
We’re all tumbled down”. Aquesta història de por, Scartale (conte de por) , és probablement el moment més divertit i espectacular de tot el show!  Ens recordarà per moments a moltes bandes sonores de Disney, especialment de The Nightmare Before Christmas.

Si abans erem a Irlanda, ara passem a l’orient amb l’espectacle instrumental Arabesque, on podrem escoltar a l’orquestra Looking Glass i els cors en tot el seu esplendor. Per a quedar-se bocabadats.

Turn Loose The Mermaids (tornen les sirenes en llibertat) ens convida al relax després de tant d’èxtasi. En aquesta podem recordar melodies de l’oest americà cap al final del mateix. Amb indis, vaquers…Al final del riu el sol es posa. Preciosa.

I que dir de Rest Calm (descans tranquil, que comença pujant d’intensitat per a que puguem gaudir de nou amb una nova lluita entre les veus de Marco i la bruixa Anette Olzon. Aquesta és una dura batalla, ja que els dos tenen una veu magnífica. Potser guanye el cor de xiquetes i xiquets!  Els espectadors gaudiran d’una cançó a moments moguda, i amb parts de balada. La tornada es repeteix al final constantment incloent nous elements que l’oient té que intentar descobrir.  Seràs capaç?

 The Crow, The Owl And The Dove (El corb, el mussol i el colom), magnifica lletra en aquesta cançó a mig temps que ens farà submergir-nos en un mar de tranquil·litat.

Comencem a acabar, i només podem fer-ho com em començat: Amb cors brutals, bombos, plats, violins, potents guitarres… Last Ride of the Day (el darrer passeig del dia) és un tema dels que ens tenen acostumats els Imagineers, i del que no podràs llevar-te la melodia enganxosa del cap. Faran que tots s’alcen de les banquetes i aplaudisquen ben fort.

Finalment, l’actuació dels nostres trapezistes, malabaristes, bruixes i demés membres del circ d’imaginació musical acaba amb una peça dividida en tres actes, anomenada Song of Myself (cant a mi mateix), on Anette ens embruixa una vegada més amb les seves qualitats interpretatives, i on tots els altres actors l’acompanyen de forma magistral. Un deu.

I després d’una bona estona aplaudint, l’orquestra Looking Glass ens fa un bis amb un extracte de les millors melodies de tot l’espectacle del Cirque de Morgue amb la peça Imaginaerum. Per a llevar-se el barret!

Descarrega’l

els Imagineers

Documental: Enric Valor, el Valor dels Paisatges (Castalla, Planisses)

Medi ambient recorda Enric Valor quan es compleixen 100 anys del seu naixement. Un dels escriptors i gramàtics valencians més destacats del segle XX que va impregnar bona part de la seua obra de referències al paisatge i la natura, sobretot de les comarques del sud del País Valencià, en especial de l’Alcoià, amb evocacions especials a Castalla, el poble on va nàixer fa un segle.

De la mà de Vicent Brotons, visitarem Planisses, un dels llocs més emblemàtics de Castalla (l’Alcoià, País Valencià).

Heavy: La Història del Metal (documental)

“Heavy, la història del metal” és un documental sobre la història del rock dur des de Black Sabbath, Deep Purpe i Led Zeppelin, fins a Marilyn Manson i Limp Bizkit.

Està dividit en quatre parts:

Welcome To My Nightmare” ens condueix des de les arrels del Metall a finals dels anys seixanta, en la industrial i bombardejada ciutat de Birmingham (Anglaterra)  fins a l’espectacular ascens de Kiss i el “Glam Metal” a principis dels anys setanta.  En aquesta etapa destaca el gust per disfressar-se i la teatralitat de les actuacions de Rock. A destacar la que dona nom a aquest capítol, del mestre Alice Cooper. Molt després, als 90, un jove estatunidenc anomenat Marilyn Manson faria el mateix!

 

rob halford

“British Steel” examina el dolorós creixement del metall durant els anys 70, quan els crítics prestigiosos del  Rock i el Punk van amenaçar la seua existència. El Rock dur estava de capa caiguda, i el que es duia eren les crestes i els pantalons trencats. No hi havia lloc per al virtuosisme. Però un desconegut Rob Halford, cansat d’eixa moda, entrava a una tenda de roba sadomasoquista, i creava un nou estil (jaquetes de cuir i punxes)  i l’històric himne “Hell Bent For Leather“. Abans del final de la dècada, bandes com Judas Priest, Iron Maiden i Def Leppard van donar forma al que després va ser conegut com “The New Wave of British Heavy Metal.

“Looks That Kill” mostra la prosperitat del Metall a l’assolellada Califòrnia: Quiet Riot, Mötley Crüe, Guns N’ Roses… el món de metall a Sunset Strip! I amb l’escuma de les banyeres d’hidromassatge (jacuzis) de totes aquestes estreles del Hard Rock i el Heavy Metal, la crítica va crear la pel·lícula “This is Spinal Tap” i el llibre “The Decline of Western Civilization“. A destacar la mítica escena del membre del grup W.A.S.P. (We are Sexual Perverts) ofegant-se a la piscina amb una ampolla de Vodka, que ix també al documental.

Finalment “Seek and Destroy” ens porta al costat fosc: Metallica, Thrash Metal, Nu Metall (Korn, Limp Bizkit), i com la música i les imatges de Marilyn Manson van ser associades amb la massacre de Columbine.

Cadascun dels capítols equival a 3 vídeos. En total hi ha 12 vídeos que es reprodueixen automàticament mitjançant la llista de dalt!

Salut, Rock, Punk i Metall!

heavy la història del metal

Lluís Llach a Verges 2007: Concert d’acomiadament (vídeo)

Un servidor ha penjat el concert de més de tres hores de durada al Youtube, amb 13 parts. Espere que el disfruteu!

Lluís Llach va decidir acabar la seva carrera de 40 anys, almenys amb acompanyament de músics, el dia 24 de març a Verges en una carpa amb capacitat per a cinc mil persones. Tanmateix, davant la gran demanda per assistir a aquest concert, com ho demostra que les entrades s’exhaurissin en mitja hora, Llach va ampliar el comiat amb un segon concert per al dia anterior.

Els concerts van ser organitzats per l’Ajuntament de Verges, la coordinadora d’entitats del poble i les ONGS Salvem l’Empordà i Metges Sense Fronteres, beneficiàries dels guanys del concert per decisió expressa del mateix Lluís Llach.

Posava el punt final amb totes les seves facultats, en el punt àlgid de la seva carrera artística, en un concert d’unes tres hores precedit per una contundent xiulada per l’entrada del president Montilla. Llach va ser contundent amb els comentaris ideològics i polítics que feia entre cançó i cançó. Davant de gairebé tot el govern de Catalunya, va criticar l’actitud mediocre dels polítics amb l’estatut i va dir que feia vint anys que l’esquerra social europea havia renunciat a transformar la societat.

El concert va ser un repàs en una primer part del seu darrer disc i. per continuar amb una recopilació de cançons clàssiques de tota la seva trajectòria. Finalment, el públic va dir adéu a Llach cantant L’Estaca, Laura, Que tinguem sort i Els Segadors, mentre ell marxava de l’escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.

El concert, emès per TV3 i que va tenir una audiència superior a mig milió de persones, s’edità en un triple CD i es convertí en l’últim treball de Llach, encara que deixa la porta oberta a actuacions amb el seu piano a petits teatres i col·laboracions puntuals.

més informació:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Lluís_Llach_i_Grande

podeu descarregar-lo amb l’emule/amule ací:

Baixa’l amb l’Emule

ed2k://|file|Llu%C3%ADs%20Llach%20-%20Concert%20d'acomiadament%20(Verges%202007)%20%5bTDTRip%20Catal%C3%A0%20-%20XviD-Mp3%5d%20per%20PIZARR%C3%8DN%20.avi|1832716288|1A5354171A65D48D0E9511626AF060BF|h=GETWP3WBBNLYB6BOXYBSMVPSMWGCXMMU|/

font: www.totsrucs.cat

Lluís Llach: “sempre m’he definit com d’esquerres i nacionalista”

M’encanta aquest discurs de Lluís Llach i el compartesc paraula a paraula:

“Ser d’esquerres és qüestionar-se a un mateix cada dia i l’entorn social, polític i cultural  que t’envolta”

“Seguiré lluitant pels símbols, per les banderes, per les pàtries… Però totes aquestes paraules, si no es posen al servei de l’ésser humà, no serveixen de res”.

“Ser nacionalista emprenya a molta gent. I a mi, com la gent que m’emprenya,  m’agrada emprenyar-los, em definesc com a nacionalista radical”. (Aquesta última la diu exactament així al disc, i no a aquest vídeo, on canvia un poc).

“Però nacionalisme és sobretot una teoria d’alliberament col·lectiu, exercida per centenars de pobles, documentada darrere de centenars de filosofies… perquè hi ha molts éssers humans que volen que el seu poble siga lliure per a que els humans que hi existeixen, puguen ser lliures també.

Un interessant punt de vista d’una persona d’esquerres i nacionalista. Una dels grans compositors i artistes dels Països Catalans, al seu darrer concert a Verges l’any 2007, i que en breu aniré pujant a trossos. Té una durada de 3 hores i Llach interpreta algunes de les seues millors cançons.

Música, Pólvora i Trons: Moonsorrow, “Hävitetty” i “Varjoina kuljemme kuolleiden maassa”

ALERTA! Aquesta banda practica música “underground” que no té res a veure amb la música tradicional i comercial. La música de Moonsorrow tracta de representar situacions no convencionals i fer que la teua imaginació cree paisatges del no res a través de sons i música. Les situacions que crea Moonsorrow són d’escenaris terrorífics o apocalíptics que no es tracten mai a la música “convencional”. 

“Capítol Cinquè: Devastat” i “Com ombres vivim a la terra dels morts” són dos discos de la banda finesa Moonsorrow. Una banda que practica metall folklòric pagà amb tocs èpics i foscos. També hi ha qui ho defineix com a Viking Metal.

L’àlbum “Viides Luku – Hävitetty”, va ser definit pel New York Times com “un àlbum fascinant i ple de música“. I es que aquesta banda no es pot escoltar als altaveus dolents d’un portàtil… hi ha que agafar uns bons auriculars i descobrir cada matís i cada paisatge. Tancar els ulls i imaginar-te el que et conten aquestos finesos o imaginar-te el que tu vulgues. Però està clar que amb uns noms com “Devastat” i “Les ombres al caminar a la terra dels morts”, pots imaginar-te que és la destrucció de la terra, i el posterior desenllaç dels supervivents a les ombres d’un món en runes. Pots ajudar-te amb les traduccions a l’anglès de les seues lletres.

havitetty

Baixa ” V: Hävitetty” (320 Kbps)

El capítol cinqué, “Hävitetty” , es composa de dues peces extenses cantades, xisclades o escridassades en finlandès, una de les llengües més estranyes del planeta.

La primera cançó, “Jäästä Syntynyt / Varjojen Virta”, que es tradueix com a “ Nascut del gel / La corrent de les ombres“, comença amb una guitarra melancòlica, nascuda del gel.  Poc a poc la música va guanyant en intensitat i complexitat i va sonant cada vegada més metàl·lica, fins arribar a un moment de clímax post-apocalíptic. Després, al minut 16 torna altra vegada la calma amb una guitarra acústica i acordions amb sabor de música finlandesa. Però la calma rebenta una altra vegada amb una tempesta de metall negre que culminarà al minut 21, per a realitzar el desenllaç mitjançant un ritme majestuós ple de “riffs” absolutament heavys.

La segona cançó “”Tuleen Maa Ajettu” (“Una terra clavada al foc)” , comença de les cendres de l’anterior, amb tambors tribals  i cants de guerra, i amb una guitarra acústica que ens condueix poc a poc, una vegada més, cap a riffs típics del Viking Metal. Cap al minut 8 podem escoltar uns cors i una vegada més els tambors de guerra, aquesta vegada amb un acordió. Cap al minut 13 explota la violència de forma desenfrenada, amb la part més ràpida i contundent de tot el disc, i on podem apreciar que Llucifer a fet acte de presència en la composició del disc. Tot acaba amb uns sons inquietants on s’aprecia el vent i el foc.

varjoina

Baixa “Varjoina kuljemme kuolleiden maassa” (320 Kbps)

Però la història no acaba ací, ja que Com ombres vivim a la terra dels morts és la continuació de “Devastat”. Aquest disc té 4 cançons i 3 àudios per a submergir-nos, més si cap, en una situació post-apocalíptica.

Aquest disc és més ombrívol, més fosc, més pesat i més opressiu en general. Ens posem a la pell d’un supervivent d’algun tipus de catàstrofe apocalíptica. Realitzem un viatge a territoris de mort i foscor, i a un infern de neu i gel. M’encanta també les diferents formes en que tracten la melodia principal, donant-li cada vegada una interpretació i una sonoritat.

Huuto” (El Crités possiblement la millor cançó d’aquest disc. Comença després del udol d’uns llops i el caminar lent i desesperat d’un supervivent de l’apocalipsi, amb una guitarra acústica marcant el temps. Després amb riffs marca de la casa, i una vegada més la melodia principal de l’àlbum amb la veu desgarrada del cantant. Aquesta té més matisos i més canvis, i podem tornar a escoltar violins i tambors cap a la meitat de la peça, en un ritme marcial. Acaba aquest crit amb la melodia principal del disc, però molt tètrica i intrigant, mentre escoltem una vegada més unes passes en la neu…

En el tram final del disc tenim  “Kuolleille” (Cap a la mort), acompanyat d’uns crits dolorosos i d’angúnia. Ací és quan entra en joc la principal trama del disc, el concepte principal de tot l’àlbum. A l‘última cançó “Kuolleiden maa – La terra dels morts”, ens podem imaginar un terreny extens, ple de cadàvers, i a un supervivent que, entre dolors i misèries, tristeses i agonies, es prepara per a una fúria titànica que ens dóna la benvinguda a les tenebres i a la malenconia. Les guitarres i els paisatges que dibuixen ens transporten a un lloc llòbrec i infernal. Les melodies acústiques també es donen cita, així com la velocitat més pròpia del Black Metal. Absolutament al·lucinant el solo de guitarra quan queden 6 minuts per acabar aquesta experiència aterridora, i els darrers cors i colps de tambor que donen punt i final a l’angoixa.

Una experiència gens convencional és la que en porta Moonsorrow. No deixarà indiferent a ningú, sens dubte. Uns clamaran al cel, i altres donaran les gràcies a l’infern al veure una obra provocadora i original dins d’un mar de grups que són còpies de còpies. 

Demane la prohibició dels circs amb animals a Castalla

No únicament acudeixen a les nostres terres tradicions alienes com els Bous Embolats, que embruten la nostra societat amb violència gratuïta . També ho fan els  tristos espectacles de pallassos i circ, on s’utilitzen animals per a lucrar-se i com és d’esperar, són maltractats per els propietaris dels circs ambulants, i en ocasions, segrestats il·legalment dels seus llocs de procedència.

El darrer municipi que ha prohibit aquestos espectacles a l’estat espanyol ha sigut Pollença, a les illes Balears, el passat 27 d’octubre, i s’uneix a una llarga llista que ja ho han fet, especialment de Catalunya.

Però, per què hi ha que prohibir aquestos espectacles?

Sóc el primer que detesta la paraula “prohibir”, però quan es tracta del patiment d’éssers vius, per a mi és essencial la prohibició. I la condemna. No podem permetre que hi haja gent que gaudisca de crear l’horror.

elefant en captiveri[poll id=”4″]

Açò està passant ara

No és una cosa que passe a un país llunyà. Està passant a la nostra comarca. Si bé cada vegada es veuen menys per les nostres contrades, sempre hi ha algun circ pels voltants. No fa ni unes setmanes a Alcoi.  Pot ser dins d’unes quantes al nostre poble… No creus que es deuria de prohibir tot aquest espectacle lamentable?

A Barcelona, Badalona, Lleida, Barakaldo, Tarragona, Sitges, Mataró… Ja estan prohibits (clica per veure el llistat complet).

Quines són les conseqüències dels circs ambulants?

Els animals dels circs ambulants tenen dos vies d’origen: o han sigut criats en captiveri (fills d’altres animals del circ, o comprats a programes legals de cria) o són segrestats del seu país d’origen i venuts per xarxes il·legals de tràfic d’animals.

El tràfic il·legal d’animals mou a l’any 6 bilions de dòlars segons la WCS.

Conseqüències del captiveri

Els animals del circ passen la majoria del temps lligats dins de gàbies menudes.

  • Els cavalls i ponis passen fins el 96% del temps lligats a cordes de poca longitud.
  • Els tigres i lleons passen entre el 75 i el 99% del temps en gàbies situades en els camions.
  •  Els elefants passen des del 58 al 98% del temps encadenats com a mínim d’una cama.

El confinament extrem fa que els animals patisquen una malaltia anomenada Zoocosis (el nom ho diu tot), que té els següents símptomes:

  • Deambular constantment: caminar de dalt a baix, seguint el mateix recorregut sense parar. Poden presentar aquest comportament els felins i els cànids.
  • Donar voltes en cercles: és una forma de deambular incessantment.
  • Llepar repetitivament: les parets, barrots o les portes de la gàbia. Les girafes solen presentar aquest comportament.
  • Mossegar constantment
  • Girar el coll de manera antinatural: sol ser característic dels primats en captivitat.
  • Balancejar-se: balanceig constant de costat a costat mentre estan de peu. Es pot observar en elefants.
  • Bressolar-se: balancejar cap endavant i cap enrere de manera obsessiva, de vegades asseguts i abraçats a alguna cosa. Solen presentar aquest comportament els nostres germans els simis.
  • Apatia: passivitat i manca de reacció als estímuls. Això sol ser causa de la marginació i la separació forçosa dels seus grups socials.
  • Agressivitat: cap a objectes, animals o persones.
  • Automutilació: els animals que pateixen zoocosis poden auto-infligir danys com mossegar-se la cua, les extremitats, o un cop al cap contra la paret.
  • Coprofilia: manera antinatural de menjar i jugar amb els excrements.

captiveriEl transport dels animals al circ

Els animals passen llargs períodes de temps tancats a les gàbies en cada viatge.  Pràcticament tota la seua vida.  Per a que tinguen una idea, un poni va passar més de 25 hores en un camió en un viatge que durava 5 hores o el d’un elefant que es va passar 18 hores tancat per a un viatge de 45 minuts. Són casos normals als circs ambulants.

Entrenament a base de la por i la coacció

Els animals als circs viuen una vida de dominació, confinament i entrenament violent. A pesar de que els entrenadors sempre argumenten el contrari, s’ha demostrat que els animals, per norma general, són entrenats mitjançant colps, cordes, collars, mànecs elèctrics, fuets i ganxos metàl·lics, que són ferramentes típiques de l’entrenament i actuació d’un circ.

Quina és l’educació que pretenem mostrar-los a les nostres filles i fills?

Els animals als circs porten vides miseràbles. Passen la major part del temps tancats, encadenats a les seues gàbies, de ciutat en ciutat, i interpretant números patètics per a fer gaudir a un públic que ignora el que presència.

Quan paguem l’entrada per assistir a aquestos espectacles, estem ensenyant als nostres files i fills la falta de respecte cap a la natura i els èssers vius que l’habiten.  Els ensenyem que la tortura i la falta de respecte a la dignitat dels animals és una cosa divertida, mentre els animals realitzen un espectacle vergonyós coaccionats per la por als seus amos.

Creus que és el que deuen aprendre??

elefant atemorit

elefant atemorit per la presència del seu maltractador

La punta de l’iceberg

Tot açò és únicament una xicoteta part del que els passa als animals del circ, i en general, als animals que viuen en captiveri.  Teniu molta més informació a AnimaNaturalis, als següents enllaços: