Mitin del PPSOE amb violència injustificada contra activistes pro-saharauis

Ja queda menys per a les eleccions del 20 de novembre, i ja comença la maquinària publicitària dels grans partits majoritaris (PPSOE), on es faran despeses vergonyoses per a posar la seua caradura a totes les parets del territori mentre  per altra part fan retalls a punta pala.

Ací una mostra més del que en realitat és el PPSOE: un partit que no té res de socialista, res d’obrer i molt d’espanyol.  Realment vergonyosa la forma de fer fora a la gent que lluita pel Sàhara.

El 20 de novembre llevem-los un poc de poder, “hackejant” les eleccions:

  • Votar a partits minoritaris que tinguin alguna possibilitat.
  •  Mai, mai de la vida, votar en blanc. Perjudica greument els partits polítics minoritaris.
  • No votar nul, ja que no serveix de res.
  •  No abstenir-se, ja que no serveix de res.

Inèrcia, des de Banyeres de Mariola: “Desperta’m”

Us presente a Inèrcia, un grup de Rock de Banyeres de Mariola amb sabor a “grunge”. Influenciat per grups com Nirvana, Pearl Jam, Berri Txarrak o Soundgarden entre altres, posen a la nostra disposició el seu primer EP, mentre acaben de gravar la seua primera llarga duració.

Descarrega’l

http://www.myspace.com/inerciapv

Speed On: Volta a la Foia 2011

Us deixe amb les cançons que vaig portar en La Volta a la Foia 2011. Especialment aquesta del vídeo, que va ser la que em va fer pegar l’sprint final!

Descarrega’l

01 Godsmack –  Cryin’ Like A Bitch
02 Manowar – Fighting The World
03 Warcry – Ardo Por Dentro
04 Soziedad Alkoholika –  Solicitud de Condena
05 Gamma Ray-Chasing Shadows
06 Warcry – Todo Es Infierno
07 Arch Enemy – Nemesis
08 Stratovarius – Hunting High And Low
09 Tierra Santa – Mejor Morir en Pie
10 Manowar – Carry on
11  Doro Pesch – Burn It Up
12 Axel Rudi Pell – Beautiful Day
13 Tierra Santa – Tierras De Leyenda
14  Leo – Los fuertes sobreviven
15 Papa Roach – I Devise My Own Demise
16 Iron Maiden – The Wicker Man (Radio Version)
17  Warcry – Libre Como El Viento
18  Distrubed – Warrior
19 Wolf – Speen On
20 Gamma Ray – Into The Storm
21 Helloween – I Want Out.
22 Warcry – Alma De Conquistador
23 Papa Roach – Alive (N’Out Of Control)
24 Edguy – the pride of creation
25 Rammstein – Adios
26 Berri Txarrak – Libre
27 Korpiklaani – Tequila
28 Warcry – Tú Mismo
29 Iron Maiden – The Prisoner.
30 Manowar – Warriors Of The World (United)
31 Distrubed – Inside The Fire
32 Asian Dub Foundation – A History Of Now
33 Doro –  All We Are
34 Warcry – Hoy Gano Yo
35  Duff Mckagan’s Loaded  – We win (descans)

La cançó final queda de meravella per a caminar… xD

Salut!

volta a la foia 2011“No he de rendirme aunque caiga al andar
No estaré vivo si de huir
Si por vivir, no he de ser dueño de mí
Mejor en pie morir
Nunca nadie habrá de doblegar
El valor que alimenta mi vida
Nunca harán mi pierna arrodillar
Aunque el dolor atormente mis heridas
No habrá quien pueda mi espíritu quebrar
Vencer mi alma ni mi fe
Si he de caer, antes elijo poder
Mejor morir en pie”

Euskal Herria camina cap a la llibertat

Després de que ETA deixe les armes, és moment per a que el poble basc camine decididament  cap a la seua plena llibertat.

Portava el vent la força 
d’un poble que ha sofert tant. 
Portava la força el vent 
d’un poble que ens han amagat.

Tots els colors del verd, 
gora Euskadi, diuen fort 
la gent, la terra i el mar 
allà al País Basc.

Com deia Raimon a la seva cançó “País Basc”, “ara porta el vent la força d’un poble que ha sofert tant”. I tant que ha patit! No únicament la violència de més de 40 anys de lluita armada, sinó també més de 30 anys de silenci que va portar la dictadura del general Franco.

Colors vius contra el racisme
Tots els colors contra el feixisme
Colors vius contra la xenofòbia
Tots els colors contra la falsedat
Colors vius!
Tots els colors!
Colors vius!
Tots els colors!

I com no ens quedem parats, i volem tots els colors i volem colors ben vius, i volem que desapareguen totes les ombres d’Esukal Herria, també alcem un crit al vent i demanem que els qui s’aprofiten de la tristesa d’Euskal Herria, condemnen els 30 anys de silenci que mai han condemnat.  Gent com el menyspreable Mayor Oreja, que fa uns dies deia que “Si ETA no mata és porque està ganando” deuria de ser ràpidament il·legalitzada. O almenys el partit al que representa (PP).

Continuem alçant tots els colors contra el feixisme!

El vídeo és un clam a la llibertat que s’obri pas a través d’Euskal Herria, i que m’ha paregut bona idea recordar.  Salut!

País Valencià: una llengua que camina

‘Una llengua que camina’ narra les vivències de cinc personatges: Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas i que féu els estudis en català; Diego Gómez, mestre i ex-president d’Escola Valenciana; Mar Iglesias, professora de periodisme de la Universitat d’Alacant; Dariana Groza, romanesa catalanoparlant; i Gerard Pitarch, dermatòleg que estudià en català a la Plana Alta i que porta les filles a les línies d’ensenyament en català.

Tots, residents a punts diversos del territori valencià, relaten la seva experiència i diuen com veuen la salut de la llengua tant en l’àmbit professional, com en la vida quotidiana, a casa i al carrer.

 

Documental: Els Beatles mai vistos

the beatles

L’agost de 1966, a San Francisco, els Beatles van fer el seu últim concert. Encara gravarien àlbums durant quatre anys més, però ja no van tornar a pujar mai més junts en un escenari. El programa d’aquesta setmana explica per què, al cim de la seva popularitat, el quartet de Liverpool va renunciar a actuar en directe.
A través d’imatges inèdites i dels testimonis de les persones que els van acompanyar en directe, el documental “Els Beatles mai vistos” segueix el recorregut dels Beatles pels escenaris de tot el món, des de les seves actuacions en petits locals d’Anglaterra fins a les gires pels Estats Units i la seva polèmica visita a Àsia.

Les gires de Lennon, McCartney, Harrison i Ringo van desbordar el grup i el seu entorn: calendaris impossibles, problemes de seguretat, recursos tècnics deficients, amenaces, polèmiques als mitjans de comunicació… Els reptes als quals s’enfrontaven eren desconeguts. “Els Beatles mai vistos” explica com, sense voler-ho, el quartet de Liverpool va donar forma a les grans gires modernes de la música pop.

Més informació a la viquipèdia : http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Beatles

 

Jimi Hendrix: l’home que van convertir en un déu

James Marshall “Jimi” Hendrix (27 de novembre del 1942, Seattle, Washington – 18 Setembre, 1970, Londres, Anglaterra) fou un músic, cantant i guitarrista nord-americà.

 

jimi hendrix

La seua àvia materna era una índia cherokee pura i el seu avi un escocés. Sa mare sempre va tenir problemes amb la beguda, de manera que Hendrix va ser criat per son pare l’afroamericà Al Hendrix. Autodidacta, va aprendre a tocar blues escoltant Muddy Waters, i la seva carrera musical començà al costat de prestigiosos artistes de blues com Continua llegint

Documental: Rory Gallagher: Ghost Blues (Català)

Amb poc més de cinc milions d’habitants, l’illa d’Irlanda ha donat una infinitat de grans músics de rock. I el primer, el pare del rock irlandès, va ser Rory Gallagher. Per als irlandesos, Gallagher és una llegenda un dels seus primers músics amb projecció internacional i una figura que va superar la divisó entre protestants i catòlics d’Irlanda del nord. Però no només l’adoren al seu país: a banda de The Edge, d’U2, guitarristes tan diferents com Slash, exmembre dels Guns’n’Roses, James Dean Bradfield, dels Manic Street Preachers, o Johnny Marr (The Smiths, Modest Mouse…) reconeixen la seva influència com guitarrista i l’assenyalen com un dels grans músics d’inspiració blues que ha donat Europa.

Al llarg de 25 anys de carrera, primer al capdavant del power trio Taste i després en solitari, va col•laborar amb figures del blues com Muddy Waters i fins i tot va acompanyar en gira els Rolling Stones. Però com explica al documental l’exbaixista dels Stones Bill Wyman, Gallagher va voler fer sempre el seu propi camí. Aquesta és la història de qui va ser el pare del rock irlandès, un gran bluesman, un guitarrista extraordinari i un artista insubornable.

Sepultura i Pavarotti

Una de les millors anècdotes i mentides de la història del rock: la falsa interpretació de Sepultura i Pavarotti, que vaig publicar allà pel 2007 al meu bloc de Vilaweb i que avui recorde gràcies a la sortida del nou àlbum de J.B.O. “Heavy Metal Thunder” (i que podeu descarregar a l’enllaç) .

La versió del “Roots Bloody Roots” ni tan sols la fa Sepultura, sinó aquest grup de fun-metal alemany anomenat JBO, que es dediquen a fer versions de temes rock (i Pop!) a la seva peculiar manera.Es una de les mentides que mes anys a estat circulant per la xarxa, i que inclús va obligar a Sepultura a emetre un comunicat per aclarir-ho. Gràcies a anècdotes com aquesta ens adonem del poder que té Internet en el món actual.

Des del 2007 a ara ja queda ben poca cosa d’aquella anècdota,per exemple el vídeo de Youtube que encara porta com a títol “Sepultura E Pavarotti – Roots Bloody Roots“.  Fent una cerca amb Google també podem veure les conseqüències.

jbo El disc recopilatori “Happy Metal Thunder” conté versions realment divertides com “Raining Blood”, que no és la cançó de Slayer, sinó el “It’s Raining Men”,  la cançó dels Backstreet Boys “Let’s Have A Party”, “Head Bang Boing”, de Manu Chao, i com no “Pabbarotti And Friends Roots Bloody Roots” , fent una burla a tot l’embolic que he comentat abans.

http://www.jbo.de/

Black Sabbath: Com es va fer “Paranoid” (Català)

Si hi ha un grup a qui es pugui atribuir la paternitat del Heavy Metal, aquest grup és Black Sabbath. I si hi ha un àlbum crucial a la carrera de Black Sabbath, aquest àlbum és “Paranoid”. Al segon disc de la banda de Birmingham s’hi troben molts dels elements que han donat forma al gènere del metal. I “Paranoid” conté, a més, algunes de les millors cançons del grup.

Els quatre membres fundadors de Black Sabbath, amb el carismàtic Ozzy Osbourne al capdavant, recorden com va nàixer un àlbum que ha traspassat els límits del Metal per convertir-se en un gran clàssic del rock.

El documental inclou entrevistes amb Ozzy, Tony Iommi, Terry “Geezer” Butler, Bill Ward (els Black Sabbath originals), el tècnic de so que va gravar el disc, el músic Henry Rollins i periodistes de les revistes Mojo, Kerrang i Classic Rock, entre d’altres.