El significat de la paraula “xanco”

utilitza la llenguaFeia temps que anava darrere d’aquesta paraula que s’utilitza bastant a Castalla. Pensava que era alguna invenció sense trellat o ves tu a saber! però res més allunyat de la realitat. Com sempre, la nostra meravellosa llengua té respostes per a tot. I qui anava a dir-me a mi que veient un programa de Canal 9, “Trau la llengua“, aniria jo a aprendre alguna cosa! Un programa que està prou bé i on ens mostren frases fetes i paraules poc habituals o que s’estan perdent arreu del País Valencià.

Doncs bé, en concret la paraula “xanco”, “xanca” o “xanques”, relacionada amb el mercat, és una cosa “barata, de segona mà, lletja….”  Però millor que ho mireu vosaltres mateixos!


 

Música, Pólvora i Trons: Marea, En mi hambre mando yo

marea, en mi hambre mando yo

será que mi cansino caminar
no ronda por la puerta de
aquello que llaman amor,
y en el alféizar me quedé,
mirándote al pasar, queriéndote ofrecer
el pienso de tan lejos que no pudo ser,
y te quiero contar que nada me amparó,
así que mal y tarde te pido,
quédate hasta el día que lluevan pianos,
quédate hasta que yo dé mi brazo a retorcer,
y fóllame, como si esta noche me fuera a comer
las estrellas una a una,
quédate, jugará tu corazón al esconder, con el mío,
en la basura

Nou disc dels navarresos Marea, la banda del poeta Kutxi Romero. La portada l’ha fet el gran Ramone, que a molts els sonarà d’aquell meravellós disc que ja és tot un clàssic dins de la generació rockera de tot l’estat espanyol  “Iros todos a tompar por culo”.

En aquest disc no vaig a posar-me a analitzar cançó a cançó, ja que amb un disc d’aquestes característiques, on la poesia pren eixe gran protagonisme, i on les lletres tenen eixe ventall tan gran d’interpretacions, val la pena que cadascú es faça la seua pròpia història en cada poesia. Sempre al final es veus representat en cadascuna de les cançons d’aquest poeta d’escombraries.

El que sí és 100% recomanable és llegir les lletres d’aques sensacional treball, “En mi hambre mando yo”, que ha estat mesclat per el grandíssim Mike Fraiser conegut per treballar amb AC/DC, Metallica, Aerosmith o Joe Satriani.  L’àlbum en general té un toc més dels anys 70 i no hi ha lloc per a la calma, és un disc de Hard Rock com els seus primers discs.

y mañana no será lo que Dios quiera,
que será el mismo balar, aburrido y con ceguera,
desencanto, seguro que truena y que no es para tanto,
la vida se desbordará del cubo, se me encabritará,
me tirará el embudo, ¿pa qué quieres más?, dejémoslo así,
tú ladra, que yo roncaré,

Baixa el nou disc de Marea, “En mi hambre mando yo”!!

Iron Maiden: Live After Death, el mític concert al Long Beach Arena de Califòrnia

“… We shall go on to the end, we shall fight in France, we shall fight on the seas and oceans, we shall fight with growing confidence and growing strength in the air, we shall defend our Island, whatever the cost may be, we shall fight on the beaches, we shall fight on the landing grounds, we shall fight in the fields and in the streets, we shall fight in the hills; we shall never surrender …”

Així comença un dels millors directes de la història de la música, i possiblement el millor de la història del Heavy Metal, amb Continua llegint

Spain’s Secret Conflict (Documental)

Interessant documental sobre el “conflicte” entre Espanya i Catalunya. Encarregat per Sobirania i Progrés per a internacionalitzar aquesta “guerra oberta entre dues nacionalitats diferents.

Jo no he tret cap conclusió que no tinguera ja,  però m’he plantejat dues preguntes que em fan esgarrifances: la primera és… com és possible que hi haja un país membre de la Unió Europea que a la seua constitució deixa ben clar la utilització de la violència en el cas d’excisió d’una part del seu territori? i la següent, coincidint amb l’escriptor anglès que ix al documental… com és pot permetre que una “persona” com Federico Jimenez Losantos puga emetre diàriament un programa de ràdio on es fa ús de la por com a ferramenta per a omplir d’odi cap als catalans a la resta d’Espanya?

I tu, què opines?  Observa, pensa i enraona.

[poll id=”2″]

Instal·lat el Firefox en valencià normatiu

softvalencià

Encara a dia de hui hi ha gent que pensa que el Firefox o el Internet Explorer no estan en la nostra llengua, però evidentment, i gràcies a la tasca de molta gent que col·labora de forma altruista, no és així.

La feina de mantindre el programari (o “software”) en la nostra llengua la fan possible Softcatalà i Softvalencià.

Molta gent em pregunta “i aixó, Softvalencià, per a què, sí ja tenim la versió catalana! que sou, blaveros?“. I quanta ignorància o mala fe! Res més lluny de la realitat. La versió en variant valenciana del Firefox existeix no solament per a que la gent del País Valencià tinga les xicotetes diferències que fan de la nostra llengua una llengua immensa, sinó també per a que els anomenats “blaveros” no prenguen força a la xarxa. Si no existira Softvalencià, hi hauria una única alternativa plena d’errades ortogràfiques. D’aquesta forma tenim una versió que s’ajusta a la normativa i si la gent  busca com posar-se el Firefox en valencià pot elegir entre la versió plena de faltes ortogràfiques i castellanismes, o aquesta, la que s’ajusta a les normes de l’AVL.

La Universitat d’Alacant ha participat en la traducció al valencià. Com a curiositat la paraula per a guardar les coses al Firefox és, en la versió valenciana, “Alça”. Qui no li ha dit mai sa mare ( a Castalla segur!) “alça la roba!!!”. A mi personalment m’encanta. La nostra llengua és extraordinària i hi ha que fomentar totes les variants per a que no s’obliden!

Ací teniu un xicotet tutorial de com s’instal·la el paquet de llengua valenciana al Firefox.

Adéu a la ruta de Les Fermoses? I a la del Rebolcador?

“Castalla era semifeudal aleshores. Als meus primers anys i durant bona part de la monarquia d’Alfons XIII, hi havia dos partits, amb unes designacions populars simplicíssimes: El Partit de Dalt, i el Partit de Baix. El de Dalt, perquè la casa pairal del líder era entre la Placeta dels Casinos i l’eixample de davant del Casino principal, uns deu o dotze metres d’altitud sobre el palau del líder del de Baix, en el carrer Major. És clar que la major diferenciació eren les ideologies: lliberals els del Partit de Dalt (els Soler), i conservadors, els del Partit de Baix (els Rico). Tanmateix, les fronteres polítiques no eren absolutament clares, puix que la senyoralla castelluda estava molt emparentada internament. “

Enric Valor al llibre “Converses amb un senyor escriptor”, de Rosa Serrano.

fermoses sense boira
Com ha canviat Castalla des d’aleshores! Avui en dia tenim que pregar per a poder anar a passejar pels nostres indrets. És una llàstima que un dels paratges més bonics que tenim, el de Les Fermoses i els voltants, tinga una cadena posada per la que NO ES DEU passar.

https://i2.wp.com/lh5.googleusercontent.com/-ssCR3IwCwiU/TEMP1fNMzHI/AAAAAAAAFV0/3NmtXhsLgyc/fermoses%252520abans%252520de%252520la%252520tempesta.jpg?resize=584%2C271&ssl=1

No són poques les “amenaces” per a que la gent no passe per eixe indret tan característic del nostre poble per part d’algunes persones que ara no venen al cas (o sí que venen, però millor callar) ni cal esmentar. És una llàstima que no puguem passar tranquil·lament passejant o amb bicicleta pel camí de Les Fermoses. Estic totalment en contra que la gent passe per allí fent curses de motociclisme, fent soroll i molestant la calma de la nostra serra. És més, em repugna. Però veig una falta de respecte per a les castelludes i castelluts que no puguem passar pel camí que va cap a La Replana i l’Ombria del Carrascal, micro-reserves de la flora de la Generalitat Valenciana. Si volem fer una ruta per “El Pi del Litero”, La Caseta de l’Angel i acabar en El Carrascal no podem… Jo em pensava que els que més tenien (i més quan tens una part tan gran i valuosa del territori castellut) es comportaven d’una forma més amistosa .Però es veu que no… Tallar el camí? Clar que sí!  tots els qui vulguen disfrutar de les nostres serres, que vagen per altre costat.

rebolcador

I en El Rebolcador no es queden arrere. També tenen la seua pancarta amenaçant amb els gossos per a que no puguem passar per allí… Fins on arribarem senyors???Arribarà el dia en que les nostres serres siguen totes propietat d’algun senyoret i no puguem eixir de casa???? Estem “locos” o que??? Com ha canviat la cosa. Abans eren “Els de Dalt”, i “Els de Baix”, però pareix que ara són tots els de Dalt. Baixeu dels núvols!

insurrecte – deixa de mirar-me (ultra-prehistoric-demo)

Insurrecte -Deixa de mirar-me by insurrecte

deixa de mirar-me

M’agradaria saber que penses quan em mires de tan lluny
M’agradaria tindre’t tan a prop fins que siguerem un
I veure de nou aquell somriure, aquella llum
I oblidar el malson que em va allunyar de tu

Deixa de mirar-me
que el meu cor es trenca
Deixa de mirar-me
el meu món rebenta
Deixa de mirar-me
Deixa que la llum s’apague

I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu hem mires i jo mire cap altre costat
i els minuts passen, la tornada torna a sonar
i recorde els teus batecs ressonant sense parar

I jo hem quede parat en la pista de ball
I tu l’abraces i jo mire cap avall
i les hores passen, la tornada ja ha acabat
i escolte aquell “t’estime” que em vares regalar

Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca – Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta – Esguella els poemes, no em veuràs agenollar-me
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s’apague

I quan arribe a casa el llit és tan gelat
i pegue voltes, i un altre dia torna a començar
I els anys passen i tu ja m’has oblidat
i recorde les mirades, les abraçades que em vares ensenyar

Deixa de mirar-me — Jo sóc de pedra, pots torturar-me
que el meu cor es trenca – Arranca’m el cor, no em sentiràs queixar-me
Deixa de mirar-me — Pots trepitjar-me i després rebutjar-me
el meu món rebenta – Esguella els poemes, no em veuràs agenollar-me
Deixa de mirar-me, Deixa que la llum s’apague

Concert de Sopa de Cabra al Palau Sant Jordi (10/09/2011)

sopa de cabra 10 setembre

«Llavors no ho teníem clar, però només hi ha un camí per ser nosaltres». «Ens havíem equivocat i només hi ha un camí, i aquest es diu Independència» Gerard Quintana al Palau Sant Jordi (10 de setembre de 2011)

Sopa de Cabra han realitzat un seguit de concerts al Palau Sant Jordi per a commemorar el seu 25 aniversari (3 concerts amb entrades esgotades) més 3 concerts més previstos per  a Mallorca (proper 17 de setembre), Tarragona (24 setembre) i Girona(1 d’octubre). Un retorn molt esperat per tots els fans del grup de Rock de Girona.

Us presentem una mostra amb cançons del dissabte passat (10 de setembre 2011) emeses per TV3.

  1. El Boig de la ciutat
  2. Tot queda igual
  3. Seguirem Somiant
  4. Els teus somnis
  5. No tinguis pressa
  6. El Far del Sud
  7. Mai Trobaràs
  8. Camins
  9. L’Empordà
  10. Podré tornar enrere

 

Posa-li tres càrregues! Nous discos de Dream Theater, Alice Cooper i Anthrax

Descarrega els tres discos

No sé que té setembre que tot el món comença a traure discos. Serà que comença una nova vida, nous reptes, noves aventures… i els grups aprofiten i fan la seua pròpia aventura. Ací hi ha tres mostres espectaculars:

workship music

El esperat nou disc d’Anthrax amb el seu vocalista original Joey Belladonna. Un disc que fa honor a la seua portada: Música sense descans i thrash metal de la vella escola. No en va són un dels 4 grups més importants d’aquest estil, juntament amb Metallica, Slayer i Megadeth (els “Big Four”).

Vídeo promocional de l’actuació dels Big 4 a Nova York per al proper 14 de setembre!

dream theater

El nou disc de Dream Theater després de la fugida del percussionista Mike Portnoy i ara amb Mike Mangini (Annihilator, Extreme, Steve Vai). Qui esperara que aquesta gent baixara el nivell musical s’ha equivocat. No són ni molt menys un dels meus grups preferits, però fa goig escoltar els seus instruments. La perfecció en la execució.

welcome 2 my nightmare

Per últim tenim el retorn d’altre dels grans. El senyor Alice Cooper, que torna amb una seqüela del seu disc de 1975.  El disc compta amb la participació de John 5, Rob Zombie o Desmond Child i té una mescla de sons que van des del rock i el metall fins al punk i la música disco.