WWW.PELLIKANA.CAT, la nova web!!

Després d’un temps barallant-me en els hostings gratuïts i demés històries, per fi ja es pot començar a veure la web de Pellikana:

http://www.pellikana.cat/.

De moment està en estat provisional (té errors com les barres de desplaçament i altres coses que s’aniràn millorant) Però es un treball continu que anirà sempre endavant!

Moltíssimes gràcies a l’equip d’Ubuntaires dels Països Catalans (Ubuntu Catalan LoCo Team) per l’ajuda inestimable per poder fer aquesta web (son ja mesos i mesos d’ajuda en el món lliure….) Sense vosaltres a saber que hauria fet!

http://www.ubuntu.cat/

Ens veiem el dissabte a Onil, al Colifolk!!!

Les Cròniques de Castalla la Roja: La Concejal de Turisme, la senyora Maquensi

Castalla La Roja, Setembre de 2008

Maquensi (lamentablement, no es l’actriu porno britànica, ja ens agradaria als de Castalla La Vella!) és una “concejal”de Turisme, gran protectora dels habitants de Castalla “La Nueva”, una urbanització il.legal legalitzada, els quals estàn plenament integrats en els altres habitants, els de Castalla la Vella, que habitualment tenen que tindre un traductor per que aquests (els grans respectuosos) pugen parlar en l’idioma natural de tot castellut “que se precie”: l’anglés de muntanya alacantina.

Aquesta “senyora”, que ara es mou al ritme que li marca Panxeta, el metge clavat a alcalde que habita a les terres de Castalla la Roja, se l’in va l’olla igual que a ell o pitjor. Ara diu que els qui estem a favor del respecte als animals som una minoría ruidosa. I que el bou embolat es tradició a Castalla. Es nota que aquesta senyora ha viscut tota la vida al nostre poble, i que ha anat a molts bous embolats. Com tot castellut “que se precie”…faltaria més! I qui no ha assistit mai al meravellós acte (i molt tradicional a Castalla) de tirar una cabra pel campanari? o al de llançament de prinyols d’oliva? o la “Feria de Abril” ? Son actes que tot castellut “que se precie” ha anat tota la vida o a participat en ells (faltaria més!).

Ai Maquensi Maquensi… si en lo que duem, soles has fet açò (ixir en l’escaparate per a protegir una tradició tan castelluda) que bé que fariem en tirar-te al carrer i contractar a l’actriu porno britànica. Segur que molts castelluts s’apuntarien. Igual no serien una minoria sorollosa. I en lo que cobres, segur que tenim prou pa contractar a eixa i a Nacho Vidal (que es de la terreta!), i així tots contents. Segur que milloraria el turisme (i els euros que ens estalviaríem!!)

Des d’aquest petit raconet dins d’una Castalla Roja imaginaria (recordant vells temps) anime a l’Ajuntament de Castalla La Faxa a que seguisca fent el meravellós treball de recuperar tradicions castelludes oblidades, de conservar les que tenim, de recolzar als grups de música locals, de recolzar la nostra llengua (patrimoni que, com tots sabem, els de Castalla La Nueva voldràn protegir i segurament estaràn aprenent per a no faltar al respecte als habitants de Castalla…no?), la nostra cultura, el nostre paisatge, les nostres serres, els nostres llocs més característics, les nostre bandes de música, el grup de danses… Simplement pel seu meravellós treball!! Ànims!

I recordeu: Quan més festes d’altres llocs porteu, més estareu recolzant les nostres!!!!

 Per als de Castalla La Nova: teniu un traductor ben bonic a la dreta, el de “Google Translate”, que se que esteu molt ocupats en les classes de valencià i no teniu temps per a traduir!

NOTA DE L’AUTOR: Tot el que passa a Castalla la Roja es fruit de la imaginació desbordada d’algún malalt. Qualsevol nom i qualsevol fet paregut a la realitat, es pura coincidència. De totes formes, si algú es sent identificat: denunciesalkukat@castalla.mesvilaweb.cat .

Música, Pólvora i Trons: Axel Rudi Pell, Tales from the Crown

l’Axel i la seua meravellosa banda amb el Mike Terrana (Yngwie Malmsteen, Metalium), no donen ni un moment de descans, i ja han gravat altre disc (aquesta vegada de temes pròpis) i que surt al mercat el dia 27 d’Octubre (i que ja pots baixar-lo clicant a l’enllaç de baix…coses d’internet!!) 

A meitat camí entre el Heavy Metal i el Hard Rock, amb els solos i riffs tan característics d’Axel Rudi Pell, juntament amb la bateria del Mike Terrana i la meravellosa veu de Johnny Gioeli. Metal melòdic com en “Higher”, “Ain’t gonna Win”… cançons més pausades com “Touching My Soul” (sense pedrer la seua força) , cançons instrumentals amb un gran treball guitarrístic com en “Emotional Echoes”,  més épiques com la que dona títol al disc,  metaleres com poques com “Buried Alive” i balades meravelloses com soles els heavys saben fer per acabar el disc, amb “Nothern Lights”. Com veieu, varietat, però sempre amb el segell personal d’Axel Rudi Pell i la seua súper banda.

 

Baixa’l ací

Image Hosted by ImageShack.us

País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu…

 


Malaurat
país de botiguers que trau la llengua a subhasta sense escrúpols, amb
la cara descoberta i els mitjans de comunicació com a testimonis de la
desfeta

País de paisatge hipotecat, venut a la divina providència: som hereus irresponsables i curts de mires

País que fuig de la lectura, no siga cosa que les lletres inspiren la revolta racional (i nacional) que necessita

País que aspira a sucursal, sanament regionalista, educadament dòcil, infinitament alienat

País
de treballadors precaris que accepten qualsevol cosa, que assumeixen el
rol indigne d’engranatge, que demanen permís per anar al lavabo i no
senten vergonya

País de complexos i tergiversacions, capital de la censura i de la manipulació mediàtica

País de l’enveja i l’auto-odi, que nega i neutralitza però no basteix, que protesta flèbilment des de la barrera

País amnèsic, desmemoriat, que amaga la història en les profunditats de l’armari

País de la vacuïtat, de l’ortodòxia i el discurs unívoc: retre homenatge als prejudicis com a dogma de fe

País
de polítics corsaris que menyspreen la sobirania popular, governants
que són titelles dels empresaris, amos i senyors de la pompa i
l’ostentació

País anònim, sense símbols, a la deriva del temps i de l’espai

País de putes, lladres i capellans, especuladors i proxenetes, taxistes furibunds i altres bestioles de Déu.

http://www.paualabajos.cat/
http://blocs.mesvilaweb.cat/paualabajos
http://www.myspace.com/PAUALABAJOS

He robat 492.000 euros als que més ens roben per denunciar-los i construir alternatives de societat

Notícies sorprenents i que em fan dibuixar un somriure a la cara. Es de fa 3 dies, però es realment increïble. Va sortir ahir a El Periódico, i supose que a molts altres llocs (no veig la televisió i no m’entere de moltes coses…)

No se si serà veritat, però diu així:

Amics i amigues, companyes i companys

Sóc l’Enric, creador i redactor del butlletí cat@moviments.cat. Aquesta setmana no hi ha el butlletí habitual, perquè és una data assenyalada.
La propera setmana me’n tornaré a encarregar des d’alla on estigui, intentant tornar als dilluns com a l’inici.

Avui, 17 de setembre, faig pública l’acció de desobediència civil a la banca que portava més de 2 anys duent a terme.

Potser a hores d’ara ja ho sabeu, perquè
la noticia ha sorprés a la premsa, i no hi hagut fins ara els filtres
que ens trobem en d’altres ocasions.

He expropiat 492.000 euros a 39 entitats
bancàries a través de 68 operacions de crèdits. Incloent interessos de
demora, la xifra actual del deute és de més de 500.000 euros que no
pagaré.

Ha estat una acció individual
d’insubmissió a la banca que he realitzat premeditadament per denunciar
el sistema bancari i per destinar els diners a iniciatives que alertin
de la crisi sistèmica que estem començant a viure, i que tractin de
construir una alternativa de societat.

Es tracta d’una acció aliena a cap tipus
de violència, que reivindico com una nova forma de desobediència civil,
a l’alçada dels temps que corren. Quan el fiinançament al consum i
l’especulació són dominants a la nostra societat, què millor que
“robar” als que ens roben i repartir els diners entre els grups que ho
denuncien i construeixen alternatives?

Podeu trobar tota la informació detallada d’aquesta acció a:

http://polaris.moviments.net:8000/ca/he-robat-492000-euros-als-que-mes-ens-roben-denunciar-los-i-construir-alternatives-de-societat

Música, Pólvora i Trons: Celtas Cortos, 40 de Abril

No he pogut resistir la tentació de penjar aquest també. Altre disc molt esperat després de tants anys….El nou disc de Celtas Cortos amb el Cifuentes!!!

Com sempre hi ha de tot, amb eixe toc celta que li donen amb els violins i  les gaites, i amb unes lletres sobre el desamor, les desventures… però amb el toc optimista i de “tornar-se a alçar” que sempre els ha caracteritzat.

Deixem de banda les dos primeres (que no estàn mal) i entrem en “Beni’s Reel” on deixen de banda el rock suau i entren amb unes guitarres distorsionades i amb la gaita i el violí portant festa en aquesta cançó instrumental… que ja hi havia ganes d’escoltar-los fent el que millor saben!

Després també “Quitarte la Ropa” és un rock mogut i eròtic amb tots els ingredients dels “celtas” de tota la vida (vaja any portem amb tant de grup tornant als inicis!)

El disc acaba amb “Amor al Vino”, una cançó dolçeta com el vi. Però per a que aburrir-vos més?

Baixeu-lo d’ací

INSTRUCCIONS PER BAIXAR-LO (Se m’han queixat que no es pot… 😉

PRIMER PAS:
Image Hosted by ImageShack.us


Omplim la casella amb les lletres que ens proporcionen els de Megaupload (en aquest cas HYA).

SEGON PAS:

Image Hosted by ImageShack.us
S’obrirà una nova pantalla, i tindrem que esperar-nos 45 segons per a baixar-lo gratuïtament. També pots elegir l’opció “Premium” si vols gastar-te euros i no esperar (no es molt recomanable).
Image Hosted by ImageShack.us
Finalment, després d’esperar 45 segons i prenem a “Free Download” ens sortirà automàticament aquesta finestra. Prenem a “Desar el fitxer” i el guardem al nostre ordinador!! Ja està!

Ara tenim 24 hores per escoltar-lo, i si ens agrada comprar-lo! Si no el tindrem que esborrar del nostre PC o contribuirem a la desaparició de la nostra benvolguda $GAE!!!! 🙂

M’ENCANTA AQUEST VÍDEO!

Es més, m’apassiona (inserir una emoticona amb un somriure). Es del passat dia 11 de setembre a “El Fossar” al final de la manifestació per la diada de Catalunya.

Segur que més d’un es tira les mans al cap al veure’l. A mi m’encanta.

El que no m’agrada tant es que, a l’estat espanyol, es condemnen aquests actes amb la pressó i multes molt elevades, mentre que (un dels milers d’exemples) a un jutge que va incomplir la seua feina, i va morir una xiqueta (Mari Luz), el condemnen a una multa de 1.500 euros! Així funciona la llei de l’estat espanyol! Jo es que a?lucine.

Per no parlar de la continua negació de la consulta de Ibarretxe al País Basc. Creuen que així ETA deixarà de matar? Ja se que es un tema complicat, però…Creuen que amb la negació de qualsevol consulta van a solucionar alguna cosa? Mes bé empitjorarà la situació, no? Si a una persona li neguen contínuament alguna cosa desitjada, fent-ho amb bones maneres…no tindrà altre remei que fer-ho per les males?
 
Quina llàstima que no es dediquen a cremar banderes en lloc de a destrossar vides.