LES CASTELLUDES I CASTELLUTS IXEN AL CARRER

Castelludes i Castelluts eixiren ahir al carrer per a protestar per la tala d’arbres que l’ajuntament està realitzant des de fa un temps. La protesta va ser convocada per la plataforma Quina Castalla Volem a través d’Internet, i va reunir a uns centenars de persones a la Casa de Cultura de Castalla.

La gent de Castalla, cansada de veure que tots els parcs de la localitat acaben convertits en “preciosos homenatges” al formigó, i que la vegetació cada dia està mes escassa, decidiren sortir al carrer i fer escoltar la seua veu.

Aquesta convocatòria “il.legal” per als membres de l’ajuntament de Castalla, va estar vigilada en tot moment per la Polisía Nasionà i La Guàrdia Sivil, que es veu que soles estàn quan es alguna cosa reivindicativa. On estàn en les victòries de lliga del madriz? Per què segons deia l’ajuntament, si la xifra de gent era superior a 20 persones, era una manifestació il.legal…(????) Increïble.

La notícia ha eixit avui al diari Información. També podeu entrar al bloc de Quina Castalla Volem.

Image Hosted by ImageShack.us

EL DISC DE LA SETMANA: DISIDENCIA, Antologia Poetica (Vol.I)

Vaja discàs ha gravat aquest grup de la Foia de Castalla. Un recull de poesies de distints autors, musicades per aquests dissidents, amb un resultat extraordinari. Des del primer tema “Pasen i Vean“, on posa la veu Evaristo (La Polla Records, Gatillazo…), que serveix d’introducció per a les 2 primeres grans cançons d’aquest disc, Cuenta Corriente, de Mario Orlando Hamlet Hardy Brenno Benedetti Farugia (Mario Benedetti per als amics)

“usted que solo sirve para morirse y no se muere…¿Como hacen cada noche, para cerrar los ojos, sin una sola deuda, sin una puta deuda?”


(continua)



I Allende, on evidentment Benedetti parla de Salvador Allende:

“Para matar al hombre de la paz, y silenciar su voz molesta y taladrante, tuvieron que empujar el terror hasta el abismo y silenciar su voz molesta y taladrante”

Allende es va suïcidar després del cop d’estat, 2 anys i mig després d’arribar al poder (va ser el primer president marxista votat democràticament).

Continua l’àlbum amb Racismo Milenario, del poeta Juan Tomas Aula Laurel, i Disparen sobre Bagdad, aquest sense autor conegut, però també seguint la línia de rebel.lia i disidència de tots i cadascún de les poesies que componen aquest disc.

¿A quien oras?, de Antonio Angel Judas Salazar, poesia atea i ¿Cuánto vale el niño de la esquina? , impressionant tema de l’argentí Gabriel Impaglione (un poc retocada, ja que no sempre es fácil posar música a una lletra), on col.labora la secció de vents d’Obrint Pas (Albert i Marcos).

Vale un contrato por doce goles anuales
Vale lo que un cartel televisado
Vale un pago por desarraigo o una jubilación de privilegio?
Cuanvo vale el niño de la esquina del banco?
Pronto, es urgente!
Que los carroñeros merodean, con una bolsa en la mano!

I per a poesies famoses el Cantares d’Antonio Machado, poeta membre de la Alianza de Escritores Antifascistas durant la guerra civil, i exiliat al final d’aquesta a França. Serrat la va fer famosa al seu disc dedicat a Antonio Machado. Però per a poesies, la de Los Nadies, d’Eduardo Galeano, escriptor i periodista d’Uruguai, exiliat durant la dictadura de Videla per els seus pensaments marxistes, i perseguit per els “Esquadrons de la Mort”.

Que nunca son, aunque sean
Que no hablan idiomas, sino dialectos
Que no son humanos, sino recursos humanos
Que no tienen cara, sino brazos
Que no tienen nombre, sino numero
QUe no figuran en la historia universal
Sino en las crónicas, de la prensa local
Que cuestan menos que la bala que los mata.
..

També destaca la poesia de Mohamed Salem Abdelfatah, un poeta saharaui que va donar classes quan el Sahara encara era província aspanyola, en la cançó Lágrimas de Arena. També el poema d’Angel Gonalez, Todos ustedes parecen Humanos. L’assassinat del seu germà pel bàndol franquista durant la guerra civil va marcar la seva trajectòria fins la seua mort el passat gener.
Y per acabar, , la cançó 30.000 desaparecidos, on fan una versió de Social Distorsion amb la lletra d’una poesia de Gustavo Jorge Casado.

“Si ya no siento dolor, si ya no se quien soy, si nunca hablo de amor, si hay odio en mi canción, si el mundo es en vano…”

Podeu baixar el disc ací, però si podeu compreu-lo, que val la pena!


CASTALLA CONTRA ARRANCAPINS

Des de la web Quina Castalla Volem m’arriva açó:

Estimades i estimats:

No sabem si serà la primavera amb este oratge tan
incert o el que se celebre el 40 aniversari del maig del 68, però
davant l’espectacular tala d’arbres realitzada a l’avinguda d’Onil i
per tal d’evitar que es torne a repetir eixa actuació a l’Avinguda
República Argentina, hem decidit convocar-nos davant de la Casa de
Cultura el proper divendres 30 de maig a les 19:30 hs.

Açò no
és iniciativa de cap partit polític ni tampoc de cap associació en
concret. Més bé és una iniciativa espontània que ha sorgit entre tots
els que creiem que altra barbaritat d’eixe estil és possible i que hem
de fer el que estiga al nostre abast per a evitar-ho. Intenteu donar-li
la major difusió possible. Les moreres de l’Avenida t’ho agrairan.

Salutacions i ens veiem divendres.

PROGRAMA DE LES TROBADES A CASTALLA (O LA CENSURA DEL PP)

El programa d’aquest any de les trobades a Castalla es realment curiós. Com podeu veure, i degut al canvi d’última hora per “extorsió” (negació de la subvenció si tocaven els grups Entelèkia i Pellikana), el concert de rock que hi havia programat no es farà degut a la censura política per part del grup “parlamentari” del partit popular. Que si, que si… el partit polític eixe que ja pareix “La Casa Del Gran Hermano”….el nominado hoy es: Ortega Lara!

Podeu baixar el programa de les trobades punxant aci

La veritat: realment patètic. I lo de arrancapins? ara ho voreu…

ENTELÈKIA I PELLIKANA NO TOCARAN A LES TROBADES

Censura: La censura és l’ús de poder, per part d’un Estat, organització o qualsevol tipus de grup influent, per a controlar la llibertat d’expressió.
També es pot considerar la censura com un judici negatiu que es fa
d’alguna cosa, encara que té la tendència a que és prohibeix que eixa
cosa siga mostrada perquè es considera que no s’ha de saber. La censura
criminalitza determinades accions o la comunicació de les mateixes. En
un sentit modern, la censura consisteix a qualsevol intent de prohibir
la informació, els diferents punts de vista o formes d’expressió com l’art o la parla vulgar entre d’altres. La censura es du a terme amb la fi de mantenir el statu quo,
control·lant el desenvolupament d’una societat, o suprimint la
disconformitat d’un poble sotmès. Es molt comuna la censura a la
religió, els clubs i d’altres grups socials, principalment pels
governs. No obstant, també existeixen molts grups en defensa dels drets
civils, oposats a distintes formes de censura.

Les Trobades d’Escoles Valencianes que tenen lloc el dia 7 de Juny a Castalla, no comptaràn amb l’actuació dels grups locals Entelèkia i Pellikana, ja que als mandataris de la gavina no els agraden les idees polítiques d’alguns membres que componen els grups, i ja que no els agrada la música que practiquen (per lo que m’han dit). En comptes de Entelèkia i Pellikana, actuarán Maria Jesus i su Acordeón i Los Sabandeños, grans professionals de la música que ja han tingut el plaer de tocar a Castalla (açò ja es irònic). El grau de professionalitat de Maria Jesús i su acordeón supera a 5 alumnes del conservatori de música d’Alacant, per el que es veu…

Així funciona la cultura a Castalla. El “senyor” que va rebre el Premi Donya Sofia de la Figa de Sa Tia, per el seu pla sobre droges, avui censura a 5 alumnes de conservatori i altres tants que tenen il.lusió de tocar al seu poble per qüestions polítiques. No seria convenient parlar amb Donya Sofia? Per que si el guanyador del premi que otorga aquesta senyora, fa aquestes coses…Quin mal exemple per al seu pla de droges!! Que pel que es veu, està funcionant de meravella, sobretot a Castalla.

Castelluts i castelludes, no fa falta que us esforçeu fent activitats alternatives a beure i drogar-se, ja que el guanyador del Reina Sofia per el seu pla sobre droges després tirarà els vostres esforços per el clavegueram.

Ei! Que no passa res!! Ja estem “curats d’aspanto”!!! Ja tocarem en altre moment, i si no, mos presentarem a “Tienes Talento” o algún programeta d’eixos, que promouen tant la cultura (sobretot la nostra). O farem la versió de “Lola” per a l’anunci de Coca-Cola. Si llocs i oportunitats no en faltaràn, i si no que li ho pregunten a Chikilicuatre. 

Ah! oblidava que el divendres que ve Pellikana estarà actuant a Tavernes Blanques…No falteu!!!



   Els Meus Amics de la Construcció, aquell meravellós vídeo de l’any passat

EL DISC DE LA SETMANA: LA PHAZE, MIRACLE

La Phaze són un grup francés de mestissatge (o més concretament, barregen estils com dub, downtempo, drum’n’bass, hip-hop, free & acid jazz, jungle, punk, ragga… com veieu, en poques paraules, mestissatge).

Ens presenten aquest nou àlbum anomenat “Miracle”, que va sortir a la venda el 5 de maig, i que a la primera escolta, sona molt molt bé (estic en aquests moments escoltant-lo per primera vegada), prou mes guitarres que en anteriors treballs (com els meravellosos Pungle Roads, o Fin de Cycle) però sense deixar a banda el drum’n’bass i el hip hop, per suposat.

Començen amb canya amb la cançó que dona nom al disc, “Miracle”, i com sempre, les veus d’aquesta gent, que al ser en francés i en anglés li donen un aire nou a aquest tipus de música.

La cançó “Devil Game” també es un no parar, a mi personalment la tonaeta em recorda algún grup americà de rock de la nova generació. a “La Cause” participa la rapera “Keny Arkana”, la responsable del ressorgiment del hip hop a frança i una gran activista anti-sistema. Com a nota curiosa, la cançó “La Rage” va ser utilitzada pel Front National de Jean-Marie Le Pen, a lo que ella va respondre en un temps rècord amb la cançó “Le Front de la Haine” (El front de l’odi) per a reafirmar les seues conviccions sobre aquests feixistes d’ultra-dreta.

En “A Table” continuen amb el que millor saben fer, la seua mescla personal de rock amb hip hop i drum’n’bass, amb un ritme contagiós. “Fievre de L’exil” amb la col.laboració de “Gogol Bordello” un grup de folk-cabaret-punk (o alguna cosa així) que fan una sorprenent espectacle en directe amb violins, acordions…

Com a comentari, dir que han tocat amb Manu Chao (el Manu Chao sempre esta clavat en tot…), en una gira per Brasil. Podeu veure el vídeo aqui.

El videoclip del senzill (“Peine de Vie”) ha estat dirigit per Sophie Levy. Podeu descarregar el disc d’ací.

EL CATALAN LOCO TEAM D’UBUNTU FA 1 ANY!!

Ahir 15 de Maig, va fer un any des de que Mark Shuttleworh (líder d’Ubuntu), va fer oficial del equip d’ubuntaires en català (Local Comunity Team, o LoCo Team).

Com comenta CarlesOriol al forum, amb aquestes paraules es va oficialitzar l’equip:

dholbach the team seems to be up and running quite well – lots of people on the mailing list and nice wiki pages as well
03:56 jono ok catalan
03:56 mako dholbach: the catalan team?
03:56 dholbach yes
03:56 jono I think the team seems to be doing excellent work
03:56 jsgotangco i am not to familiar with catalan or its history, but from what i understand this is a team composed of people using catalan the language so its possible to have members in spain, france and italy?
03:56 mako alright, we’re doing the catalan team, in case anyone else is confused
03:57 sabdfl this is pretty fantastic – i love the fact that there is participation from cultural, artistic, development, linguisitic and educational sources

03:59 sabdfl +1 from me, and congratulations to the team leaders on doing such a fantastic job of building a diverse community

03:59 jsgotangco “buntu Catalan User community gathers Catalan-speaking users of Ubuntu in all its varieties. The scope of the Catalan LoCo Team is mainly [WWW] the Catalan Countries, that is, the territories where Catalan is traditionally spoken, where members and volunteers are spread practically all over their geography.”

Amb aquestes paraules de Mark Shuttleworh (sabdfl) el 15 de maig del 2007 la Community Council oficialitzava l’equip català d’ubuntaires.

Aquest cap de setmana tindrà lloc una trobada-cel.lebració a Banyoles, Felicitats!!!

TOTS A JESÚS POBRE!

Seguint la costum de les últimes setmanes, demà tindrem un bon concert, aquesta vegada a Jesús Pobre, on acudiràn Obrint Pas, Berri Txarrak i Insershow.

Obrint Pas continua trencant fronteres amb la seua exitosa gira 2008, després d’anar al Viña Rock d’Albacete (impressionant el video).Berri Txarrak, després de tocar també al Viña Rock, al costat de grups com Soufly, segueixen amb el seu Zertarako Amestu Tour 2008, presentant el seu nou documental on recullen els 25 mesos que han transcorregut des de que van traure al carrer el seu aclamat disc “Jaio Musika Hil”.

I per finalitzar, Insershow, que ja porten uns anys fent-nos passar bons moments amb les seues versions. Es poden votar a la seua web, i també podeu demanar qualsevol cançó per a que la toquen!!