EL DISC DE LA SETMANA: BEATALLICA, Sgt. Hetfields’s Motorbreath Pub Band

No! No son un grup que fan versions de Metallica beates, on aniríem a parar!! Es pitjor encara, i més divertit, ja que aquesta gent agafa cançons dels Beatles i dels Metallica i les fusionen d’una forma al.lucinant.

Pensareu: "lo que mos faltava!", però no, Beatallica s’ho treballen d’una forma impressionant. Ja fa temps que van per el món, però aquest disc es el primer que trauen d’una manera "seria" i oficial. I no vos penseu que són uns qualsevol, ja que la veu del cantant es igual (però igual) que la del cantant dels Metallica. I les cançons, ni vos ho imagineu:

Jo hem quede amb els temes "Blackened The U.S.S.R", que qui conega als dos grups, podrà comprobar que es una mescla dels temes Blackened (Metallica) i el Back in the USSR dels Beatles. "Hey Dude", una impressionant versió del "Hey Jude" dels Beatles, "A Garage Dayz Nite" (fa falta que diguem quina és?), i com no, la cançó amb la que acaba el disc "…And Justice for All my Loving", el títol més divertit de tots.

Els seus components són ni mes ni menys que: Jaymz Lennfield, Kliff McBurtney, Krk Hammettson i Ringo Larz. Més freaks impossible.

Es un grup curiós, que fan molt bona música, espere que vos agrade, però clar, si no l’escolteu no ho podreu saber mai. Vos deixe una cançó que no han tret al disc, però que també es impressionant.

PODEU DESCARREGAR-LO ACÍ

27 DE SETEMBRE DE 1975: A 32 ANYS DELS ÚLTIMS FUSELLATS

"Juan Carlos I era en aquells moments el 2n en la jerarquia del règim franquista, i ja havia estat Cap d’Estat interí per malaltia de Franco.Probablement hagués pogut evitar aquells crims, i no solament no va moure un sol dit, si no que va ser amb Franco l’un d’octubre de 1975 al balcó del palau Reial, en l’última concentració de suport
al Generalíssim, a la Plaça d’Orient, que tenia com a finalitat la
celebració de les execucions que pocs dies abans s’havien realitzat." (Continua)


En la matinada del 27 de setembre de
1975, cinc antifeixistes eren afusellats a Madrid, Barcelona i Burgos,
en compliment de les penes de mort dictades en els corresponents
consells de guerra celebrats molt pocs dies abans, entre el 28 d’agost i

el 19 de setembre.

Tots
els afusellats van ser torturats brutalment durant la seva detenció,
tortures que per cert van denunciar. Els responsables policials
d’aquella operació van ser personatges ben coneguts com el comissari
Roberto Conesa i Antonio Gonzalez Pachecho, àlies ‘Billy
el niño ” ‘ torturadors reconeguts.En el procés, els tribunals
militars, no van respectar ni la pròpia legalitat franquista, volien
morts, ràpidament i a qualsevol preu, que servissin per donar una lliçó
al moviment popular antifeixista en ascens en aquells moments.


Les
execucions a la matinada del 27 de setembre van ser una autèntica orgia
de sang, els botxins van ser Guàrdies Civils i policies voluntaris; i
molts altres membres d’aquests cossos van acudir a veure ‘l’espectacle’
com en els vells temps.


El pare d’un dels afusellats, Xose Humberto Baena, va demanar a través d’una carta a Juan Carlos (l’actual rei d’Espanya) clemència per al seu fill, la resposta a través del cap de la seva casa militar (Alfonso Armada), va ser la que res no es podia fer.

Juan Carlos I era en aquells moments el 2n en la jerarquia del règim franquista, i ja havia estat Cap d’Estat interí per malaltia de Franco.Probablement hagués pogut evitar aquells crims, i no solament no va moure un sol dit, si no que va ser amb Franco l’un d’octubre de 1975 al balcó del palau Reial, en l’última concentració de suport
al Generalíssim, a la Plaça d’Orient, que tenia com a finalitat la
celebració de les execucions que pocs dies abans s’havien realitzat.


L’any 2001, la família de Xosé Humberto Baena
va iniciar un procediment per aconseguir la nul·litat del consell de
guerra que va dictar la seva condemna de mort, els tribunals espanyols
han tornat a rentar-se les mans, i com
Juan Carlos I
el 1975, han dit que res no es podia fer. El Tribunal Europeu de Drets
Humans tampoc no ha volgut entrar en el fons de l’assumpte.



Ens sembla absolutament patètic i expressió d’una hipocresia sense
limitis, que magistrats d’alts tribunals espanyols, es dediquin a
processar i a investigar responsables de crims d’Estat a Argentina,
Xile… i amaguin el cap o donin per bons els crims comesos per l’Estat
Espanyol i en l’Estat Espanyol.


Transcrivim una part de l’última carta que Xose Humberto Baena va enviar a la seva família:

Pare, mare… m’executaran demà, vull donar-vos ànims.


Penseu que jo moro però que la vida segueix. Quan m’afusellin demà
demanaré que no em tapin els ulls, per veure la mort de front. Que la
meva mort sigui la ultima que dicti un tribunal militar. Aquest era el

meu desig. Però tinc la seguretat que hi haurà molts mes. Mala sort!
una setmana més i compliria 25 anys. Moro jove però estic content i
convençut’

La commemoració d’aquest 27 de setembre de 2007 ve acompanyada de la
presentació de l’avantprojecte per part del govern de Zapatero, sobre
les víctimes del franquisme.

Aquest
avantprojecte ens sembla una autèntica burla a totes les persones que
van deixar la seva vida en la lluita antifeixista i a una autèntica
burla a aquells que van lluitar autènticament contra el
feixisme-franquisme i van aconseguir sobreviure.

Per dignitat,
per respecte a la memòria d’aquells que tant van donar en la lluita, no
podem permetre que aquest avantprojecte segueixi endavant.

Abans
que aquest projecte sigui aprovat és preferible que les coses segueixin
com estan actualment. Aquest projecte de fet significa la legalització
de tota la repressió
realitzada durant el règim franquista.

Text enviat per Izquierda Castellana

CREMA-LA TU TAMBÉ, ÉS FÀCIL!!

Vaja circ que s’ha muntat. No serà que els polítics volen que estiguem entretinguts com al circ, m’entre els problemes importants s’els passen per el forro?

El titular que més m’ha agradat de tota aquesta moguda, va ser el d’ahir: "Queman en El Prat de Llobregat fotos del rey, pero esta vez de mentira". On es parla sobre Toni Albà (Polònia), que va fer el pregó d’aquesta localitat, disfressat del rei borbó. Poc després cremaren fotos del monarca, però el caracteritzat per Albà.

No era precís tant rebombori per unes fotos, però clar, els mitjans de comunicació, en veure que es poden traure peles, i que la gent estiga pendent del que ells vulguen, es tiren de cap. No hagera segut més fàcil no emetre les imatges? El que deurien de fer, es posar multes per "injúries a la corona" a totes les cadenes de televisió. O es que ells no han cremat la foto tots els dies des de que ho van fer els de girona? Tots els dies tinc que veure la foto del rei cremant-se, i això crec que es més greu que el que feren els gironins.Igual que amb la portada de "El Jueves"… Multa a les cadenes de televisió, però ja!.

INSTRUCCIONS PER A CREMAR LA FOTOGRAFIA DELS REIS

  1. Clica sobre la imatge de dalt, i guarda-la al teu ordinador.
  2. Si tens impressora, fes-la funcionar per a imprimir als borbons. Si, si, els seus avantpassats ens foteren Els Furs i les nostres institucions, fa ja 300 anys.
  3. Agafa un encenedor, llumins (mistos), o qualsevol objecte que produeixca flama.
  4. Agafa una fotografia de Franco, i fes els passos 1,2 i 3. Dos pardals d’un tir.
  5. Agafa les dues fotografies i surt al carrer. Localitza a un "guàrdia civil" (opcional) i crema-la mentre cantes "Matem al Puto Rei" dels Antitank.
  6. Si no es saps la cançó d’Antitank, pots escoltar-la més
    avall. També ha segut condemnada per injúries a la corona…Vejes tu
    quina cosa!
  7. Ara ja t’has convertit en un antisistema…Enhorabona!

UBUNTU SATANIC EDITION: CONTRA LES XORRADES DELS CRISTIANS

No hem digues? Hi ha una distribució d’Ubuntu anomenada Ubuntu Christian Edition? Així es. Els cristians fiquen la mullada en tots els aspectes, i ja s’encontren al software lliure i el codi obert.

Aquesta distribució d’Ubuntu, motiu de burles, rialles i "caxondeo" a tot arreu (sense tindre en compte la comunitat beata), té unes característiques úniques: mostra un versicle de la bíblia cada dia o cada vegada que inicies el sistema, compta amb un tema del Firefox a mida, te un programa d’estudi de la bíblia(biblememorizer,per a ser un bon cristià!), una ferramenta de control patern (com no), el Virtual Rosary (no vull saber per a que aprofita) i per ara, solament s’encontra en angles, però no en l’angles tradicional, no, en angles bíblic!!

Com no, els progres, ja tenim feta la versió burlesca d’aquesta magnífica distribució, l’Ubuntu Satanic Edition, que l’únic que fa es canviar l’aparença del teu escriptori. No, no hi ha cap programa per memoritzar la bíblia satànica, ni xorrades per l’estil, però queda molt bé al teu ordinador.

I els cristians, per suposat, ja els pots veure al fòrum d’aquesta distribució dient que li faltem el respecte a la seua religió…Quins ignorants, es pensen que la seua religió es la única…També hi ha una que s’anomena satanisme, així que respecteu-la.

Jo de moment m’incline per la segona…

EL DISC DE LA SETMANA: NIGHTWISH, DARK PASSION PLAY

Per fi, i després de uns mesos escoltant una promo amb "voiceover", ja tinc el disc sense aquella veu publicitària molesta.

Estem davant del que pot arribar a ser el disc, ja no de la setmana, si no d’aquest any i del vinent. Aquesta meravella anomenada Dark Passion Play, compta amb la col.laboració de l’Orquestra Filarmònica de Londres, encarregada, entre altres, de la b.s.o de "El Senyor dels Anells", "La misión" o "Philadelphia", quasi res.

El disc es la presentació de la seva nova vocalista, Anette Olzon. Aquesta jove, personalment, ha fet oblidar a l’anterior vocalista Tarja Turunen, a pesar de les diferències musicals entre els dos, i ha fet un treball extraordinari i costós, donant-li una personalitat a la banda, en lloc d’intentar imitar a l’altra cantant.(continua…).

Descarrega Directa
amb File Factory, ACÍ .

El disc comença amb el meravellós "The Poet and the Pendulum",
una èpica de 14 minuts on s’encontren tots els elements de la banda: la
força del metall, la dolçor dels arranjaments orquestrals, la veu
melodiosa o rabiosa de la cantant, riffs majestuosos, canvis de ritme
trepidants… en fi, es com veure una pel.lícula èpica amb els ulls
tapats (jo diria que millor). Probablement el millor tema que han composat mai Nightwish.

Continua amb la polèmica "Bye Bye Beautiful"
, un tema que serveix per a despedir a l’anterior vocalista, Tarja, des
d’un punt de vista crític.El tema en qüestió es similar al seu anterior
èxit "Wish I Had an Angel", amb els tocs de metall industrial, i la
combinació de la veu melòdica de Olzon i la rabiosa del baixista Marco Hietala, convertint el tema en una explosió d’adrenalina.

Després ens arriba el segon single, "Amaranth",
una cançó similar a "Nemo", però més dura i amb una tornada realment
preciosa. Ha segut nº 1 a diferents països, com a Finlàndia i Hongria.
Probablement siga la cançó més comercial de tot el disc.

"Cadence of Her Last Breath",
comença amb la respiració exaltada de la seva cantant, i es la millor
manera de definir-la. Una cançó que va muntant de ritme fins acabar
ofegant.

"Master Passion Greed"
és possiblement el tema més dur que he sentit d’ells. Comença amb un
ritme Trash, i en ella solament canta Marco Hietala, donant-li tota la
ràbia possible per a un tema que en directe farà que sacseges el cap
amunt i avall. El tema acaba amb l’orquestra filharmònica amb els
metalls creant una atmosfera de pel.lícula.

Després de tanta majestuositat i ritmes ràpids i ofegants, arriba el moment tranquil del disc amb "Eva",
un tema on la seva cantant ens demostra el seu talent, acompanyada de
l’orquestra en la primera part de la cançó, per a poc després anar
entrant els demés elements de la banda, fins acabar amb un final
imponent.

Amb els teclats de Tuomas Holopainen, principal compositor de la banda, comença "Sahara", que anirà "in crescendo" fins quedar amb un ritme pausat, dut a terme per els acords de Emppu Vuorinen i la bateria de Jukka Nevalainen.
El tema acaba amb una melodia àrab i amb molta força. Com veieu, els
elements claus per a definir aquest àlbum són: força i majestuositat.

El tema més tenebrós de tot el disc s’anomena "Whoever Brings the Night"
on demostren per què tenen elements de metall gòtic. Uns ritmes a
contratemps, després a temps, ara doble bombo, ara entra l’orquestra…
molt complicat d’executar, però magnífic per a l’oïda. Deuen estar ja
pensant com duran tots aquests elements al directe, però promet ser un
gran espectacle.

El tema més gòtic del disc, similar a uns Him, el trobem amb "For the Heart I Once Had"
, on una tornada enganxosa acabarà muntant de registre cap al final del
mateix, demostrant altra vegada les qualitats de Anette.

Una
pluja, uns tambors, guitarres acústiques. Ens trobem a l’Irlanda
profunda, i amb tots els elements màgics d’aquestes terres, amb el tema
"The Islander", on comença
cantant Marco Hietala, en el tema més estrany del disc, que recorda a
aquell meravellós "Mary’s Creek Blood" de l’anterior disc. Poc després
s’uneixen les dues veus, gaites, flautes, i els tambors marcant sempre
el temps. El so del mar dona pas al següent tema, també amb tocs
Irlandesos, al més pur estil del "Over the Hills and Far Away" de Gary
Moore
, que ja versionaren NightwishNightwish. Una gaita acompanya la primera
part, moguda i alegre, d’aquest "Last of the Wilds",
el tema més fester de tot el disc, amb un violí al més pur estil Mägo
de Oz
, i totalment instrumental. La flauta es preciosa, acompanyada de
les acústiques, per acabar amb tota la força de les guitarres
metàliques.

Abandonem Irlanda, i ens clavem una altra vegada en la més tenebrosa Finlàndia, el país d’origen d’aquest grup, en aquesta "7 days to the Wolves",
que ens porta un tema més típic de Nightwish, amb la veu d’Anett i
Marco Hietala alternat-se en la tornada, i tot el poder de l’orquestra.
Una tornada per a cantar als directes, i que promet ser un èxit als
seus concerts. Un violí acompanya la part intermitja, que dona pas a uns crits d’angoixa per part d’Anett, i una altra vegada la tornada, fins acabar d’una manera imponent.

Els disc finalitza amb "Meadows of Heaven", altra balada preciosa, que si l’haveren composat els imbècils més repugnants de qualsevol programa de Telebrossa, haguera segut nº1 a tot el món. La diferència es que aquesta està composada per una persona que s’estima la música, no els bitllets. Una orquestra acompanya a la ja meravellosa Anett (Tarja, qui és Tarja?), on es mesclen flautes, violins, recordant-nos el nostre viatge a Irlanda fa unes cançons. Comença suaument, fins acabar amb una explosió de pasió, amb veus gospel o soul cap al final de la mateixa. Per que aquest disc es diu Dark Passion Play, on s’executen (Play) amb pasió (Passion) la música gòtica i heavy que tant ens agrada (Dark).

Sens dubte, un àlbum imprescindible per a qualsevol persona, ja siga amant de la música clàssica, del rock , del jazz, del blues, etc. Abstenir-se amants del maquineo, el techno-rumba, o el pop més fastigós, no crec que la seva ment puga digerir tanta música en tan poc de temps.

El Metall segueix més viu que mai, i discos com aquest ens o demostren. Llarga Vida al Rock!!!!!!

CAMPANYA: JO TAMBÉ SÓC ANTIMONÀRQUIC/A

Després de tots els actes de censura recents (el segrest de El Jueves i
la repressió a la gent de Girona), s’obri una campanya contra la corona
espanyola, i sobretot, contra l’imbecilitat del rei i els seus simpatitzants. Com pot una persona que està tocant-se els ous tot el dia, dir-nos que el castellà mai a estat imposat a ningú?

Podeu firmar AQUÍ.

SOMEWHERE BACK IN TIME TOUR 2008

M’agrada Maiden, per a que negar-ho. I notícies com la d’aquest Tour li alegren a un l’esperit. No serà una gira qualsevol, ja que Iron Maiden han preparat la més ambiciosa i costosa gira de la seva història.

Aquesta gira que començarà el mes de febrer, i s’allargarà fins agost, portarà als Maiden a Australia després de 15 anys, faran un recorregut de 100.000 milles, de les quals 50.000 les pilotarà el vocalista Bruce Dickinson amb el Boeing 757 decorat per a la ocasió, faran un recorregut pels 5 continents amb 12 tonades d’equip…Xifres que impressionen.

La gira estarà centrada en els discos Powerslave,Somewhere in Time i Seventh Son Of a Seventh Son (1984-1987), degut a la reedició dels seus corresponents directes Live After Death i Maiden England. La escenografia serà espectacular, amb una mescla d’aquests discos, amb contingut egipci i cyborgs futuristes, al igual que feren en les gires originals.

Una bona manera de gaudir de la bona música, i un espectacle que no es pot perdre ningú. Els fans podran tornar a gaudir (o gaudir per primera vegada) d’aquesta meravellosa etapa d’Iron Maiden. Cançons com The Loneliness of the Long Distance Runner, Aces High, Wasted Years, The Clairvoyant…estem esperant-les impacients!

Per anar posant-se nerviosos, un vídeo de la gira del Powerslave, amb la famosa carassa de Bruce Dickinson:

PASSEJANT PER LA XARXA

Lo que encontra un a la xarxa.Des d’un anunci que pertany als anys 40 i 50 en el que ens mostra el despreci de l’època contra la gent amb un ideal comunista (la veritat es que fa riure), fins a la forma que tenen alguns d’intentar lligar (no vos ho pergau). Aquest individu ens mostra fins a quin punt arriva la imbecilitat de l’extrema dreta "Mis aficiones: follar, dormir, dar palizas a guarros sharperos, inmigrantes y demas basura" . Estic intrigat…Habrà encontrar parella? Espere que no.

El que mes m’ha agradat ha sigut el nou logo del partit popular… L’han fet a mida! El cambiarà Rajoi per a les próximes el.leccions? Hi ha que modernitzar-se!!

Els rojos no gastem barret, nosaltres estem més ocupats en utilitzar el que hi havia davall, i després de veure com lligen els votants de l’extrema dreta… Algú m’ho pot negar?

ADÉU A TV3?

Després de les lamentables notícies de la sanció desorbitada a ACPV i el tancament de les emissions de TV3 al País Valencià definitivament, sols ens queda esperar a veure que fan els dirigents europeus davant d’aquest atemptat contra la cultura del nostre país.

Ja que aquesta decisió incompleix la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries, que té com a objectius el "respecte de l’àrea geogràfica de cada llengua regional o minoritària de manera que les divisions administratives no constitueixin cap obstacle", cosa que ha incomplit el govern valencià, així com "la necessitat d?una acció decidida de promoció de les llengües regionals o minoritàries a fi de protegir-les?… Per a protegir-les hi haurà que fer justament el contrari del que fa el partit popular.

A la carta s’esmenta també "Les parts es comprometen a garantir la llibertat de recepció directa de les emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en una llengua usada en una forma idèntica o pròxima d?una llengua regional o minoritària, i a no oposar-se a la retransmissió d?emissions de ràdio i de televisió dels països veïns en aquesta llengua"… Si hi ha que fer-ho amb els països veïns, com no, també hi haurà que fer-ho amb els mitjans de comunicació d’un mateix país, no?

Però no està tot perdut. Qui vulga veure TV3 al país valencià podrà continuar fent-ho. Tot gràcies a la xarxa, i al servei de "TV3 a la carta", on podràs veure els programes de TV3, unes hores després de que els facen.Compleix perfectament la seva funció: que arribe el català a tots els racons del nostre país. Fins a 500 vídeos nous cada setmana, i un arxiu de 45.000 vídeos per als subscriptors. Dona gust veure fins als anuncis.

No vos pergau el Polònia!!