Diletant i dissonant

Molt abans que tinguessin èxit les tres erres de la gestió dels residus, van sorgir les tres erres de l’educació. S’atribueixen a un regidor de la ciutat de Londres (que, més endavant, arribaria a alcalde). Era a principis del segle XIX i sir William Curtis va reclamar que els fonaments de l’educació fossin “reading, riting and rithmetic”. Ell mateix no havia tingut una educació prou sòlida i pensava que els tres mots començaven per erra. Com és evident, es referia a reading (lectura), writing (redacció) i arithmetic (aritmètica). De totes maneres, la seva expressió féu fortuna i, als països anglosaxons, continua utilitzant-se com a definició dels propòsits bàsics de l’educació primària i, amb aquest humor que els és tan propi, n’hi diuen les tres erres.

L’educació per a la sostenibilitat també s’hi hauria de basar. Necessitem aprendre a llegir, a escriure i a calcular en un context diferent del que ha infós la nostra visió del món en els últims tres segles, la visió filla de la Revolució Industrial i de la Il·lustració.

Llegir consisteix a reconèixer un codi que ens permet penetrar en la informació aportada per algú altre. Tenir la millor biblioteca del món, comprar diaris i revistes… no ens serveix de res si estan escrits en un codi –una llengua– incomprensible per a nosaltres. Pot haver-hi molta informació, però no ens farà cap servei. És el que passa avui amb les qüestions relatives a la sostenibilitat: se’ns acumulen els “llibres” a la biblioteca, farcits de dades i dades, però ens entestem a llegir-los amb un codi inadequat, com si, sabent només català, volguéssim entendre un text en anglès. Segur que hi ha paraules que ens sonen, frases que podem intuir, però la imatge del contingut serà només aproximada i, prou vegades, absolutament errònia. Insisteixo: obtenim molta informació, però encara la llegim amb un codi obsolet, que no sap interpretar-la tal com cal i això ens mena a fer-ne una lectura distorsionada. El problema és que hi basem moltes decisions crítiques.

Escriure és la capacitat de consignar de forma comprensible i accessible els missatges propis. Vet aquí una altra dificultat dels temps moderns. Hem desistit d’explicar les nostres posicions. Entre aquells que es reclouen al seu món privat i aquells que van a l’arena política a defensar amb contundència les seves reivindicacions, s’ha fos l’espai real de diàleg constructiu. Algú dirà que, en realitat, no ha existit mai i potser té raó. Tanmateix, la sostenibilitat exigeix una altra forma de prendre decisions, recolzada en més actors i, per tant, en hàbits més extensos de diàleg i de consensuament. Ara bé, si no sabem construir els nostres missatges de forma clara, tots els mecanismes que es posin en marxa per a propiciar un nou model de governança tindran un èxit curt i, com a conseqüència, probablement breu. Ens passa perquè “escriure” exigeix temps per a pensar, temps per a endreçar les idees i temps per a elaborar la forma d’exposar-les perquè siguin comprensibles. I vivim en una època en què la pressa i l’impacte mediàtic i immediat –hi ha qui n’hi diu l’impacte “immediàtic”– manen. Tenim, doncs, una altra assignatura pendent.

Finalment, calcular és saber identificar el valor de cada xifra i comprendre la forma de combinar-les perquè donin un resultat amb sentit, que sigui aplicable a alguna finalitat. L’”aritmètica” actual es basa en uns còmputs que premien la insostenibilitat. Aquest afirmació justificació una llarga exposició que ara no escau. Tanmateix, em sembla que tots tenim clar que l’economia que practiquem té uns esquemes de valoració del seu funcionament que estimulen la maximització dels resultats en el temps més breu possible, afavorint les externalitats i deixant de banda els efectes secundaris de les decisions que semblen aportar un benefici ràpid i espectacular. Certament, hi ha molta gent que comença a qüestionar aquesta forma de comptar; entre ells, molts empresaris que s’estimen l’empresa com alguna cosa més que un simple compte de resultats periòdic. Ells també opinen que és necessària una altra aritmètica, que hem de calcular amb unes altres regles.

Així doncs, reaprendre a llegir, a escriure i a calcular és el primer que hem de fer si volem que la sostenibilitat superi l’etapa de bell i immaculat constructe intel·lectual i esdevingui el nou sistema operatiu del desenvolupament humà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!