Diletant i dissonant

Vet aquí unes quantes idees extretes d’una carta pública:

• La ciutat no funciona sense transport públic.
• L’elevada contribució de la capital al PIB nacional és facilitada per la seva xarxa de transport públic: no tan sols pels serveis oferts sinó per l’existència d’una autoritat del transport que pot tenir una visió estratègica de les necessitats i actuar a llarg termini.
• La pandèmia ha trencat el model de finançament del transport públic i els avenços dels dos últims decennis podrien desfer-se.
• Cal un model de finançament que es basi en les necessitats futures i no només reparar el model prepandèmic.
• Les necessitats de mobilitat de la ciutat canvien constantment i, d’altra banda, cal fer front a l’emergència climàtica, a la qual el transport contribueix de manera destacada. Per això, cal més transport públic i més net i, alhora, un suport actiu a les altres formes netes de mobilitat.
• Un nou model de finançament del transport públic és l’oportunitat perquè l’autoritat de transport no només tingui responsabilitat sobre l’oferta de serveis de transport públic sinó que esdevingui una autoritat del transport sostenible integrat.

Aquesta carta es refereix a Londres i la signen una quarantena de màxims directius d’empreses punteres de la ciutat, agrupades en el lobi London First. I lògicament reclamen als estaments públics –des de l’ajuntament al govern britànic– que actuïn decididament en aquesta direcció, a més d’oferir-se a col·laborar-hi. [1]

Fa goig aquest nivell de consciència i de compromís. És cert que Barcelona Global o la Fundació RACC han fet documents meritoris, però no podem afirmar que, a Barcelona o a Catalunya, hi hagi un moviment empresarial a favor del transport públic. N’hi ha a favor de l’automoció. N’hi ha a favor de l’expansió aeroportuària. El transport públic, però, encara no ocupa la posició central que hauria de tenir en el nostre món empresarial i aquest és hàndicap competitiu: no tant els dèficits del transport públic (econòmics, d’oferta, d’integració) com el dèficit de consciència general del rol vertebrador del transport públic per a una economia pròspera i sostenible, per a una ciutat emprenedora i acollidora i per a una societat amb més salut i benestar.

En els magnes desafiaments que hem d’abordar en aquest decenni, el canvi de mentalitat, que vol dir la substitució de determinades premisses obsoletes per unes altres més adequades als veritables reptes de futur, té un lloc preferent. No l’hauríem d’ajornar, aquest canvi de mentalitat, o tornarem a fer tard.

[1] Murphy, Joe (2021) Stop bickering and sort out London’s transport, say business leaders to Sadiq Khan and Grant Shapps. The Evening Standard, 11 de maig.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!