Només feia 100 dies de la seva presa de possessió la setmana passada, però Joe Biden ja va reunir els líders mundials en un Cimera del Clima. Amb aquesta bona pensada, el president dels Estats Units mostrava una triple voluntat:
Entenc que, en el context d’aquest últim propòsit, digués una frase que ha estat destacada: La sessió final d’avui no és sobre l’amenaça del canvi climàtic; és sobre l’oportunitat que ens proporciona fer-hi front. [1] Vet aquí un exemple de manual de la filosofia bonista: no parlem de crisis, d’amenaces, de riscos… sinó d’oportunitats. No espantem la gent sinó incentivem-la, il·lusionem-la…
La realitat, però, és que portem amb aquesta filosofia des del 1992, quan es va signar el Conveni contra el Canvi Climàtic a la Cimera de Rio de Janeiro, i actualment som més lluny que aleshores de l’objectiu. La concentració atmosfèrica de CO2 ha continuat pujant: el passat mes de març estava a 416 ppm. El maig del 1992, quan va tenir lloc l’esmentada cimera, era de 360 ppm. El consens científic ha establert 350 ppm com el límit que convindria no ultrapassar. Sí, esgarrifem-nos: vam acordar lluitar contra el canvi climàtic quan només superàvem el llindar de seguretat en un 2,9%. Després de gairebé 30 anys de “lluita”, el superem en un 18,9%.
Hem d’entendre que no estem incitats a abordar l’emergència climàtica perquè sigui una oportunitat sinó que estem obligats a entomar-la perquè és una amenaça. Una amenaça creixent per a la salut, l’agricultura, el turisme, la seguretat, l’economia en general… Una amenaça amb més efectes irreversibles a mida que passa el temps sense que capgirem la situació. Per això, ens urgeix actuar amb celeritat i amb profunditat, perquè és una amenaça real, tangible, dramàtica.
Certament, la nostra resposta ha de combinar la transició energètica, l’economia circular, la nova mobilitat, la bioeconomia, l’economia blava, la indústria 4.0… Aquest ventall d’estratègies complementàries i compenetrades ofereix un munt d’oportunitats per a construir un model socioeconòmic alternatiu, que ens permeti generar i distribuir prosperitat amb uns paràmetres més sostenibles i, alhora, més equitatius.
Hem de tenir la intel·ligència d’aprofitar totes aquestes oportunitats, però hem de tenir la consciència que l’amenaça ens ho fa urgent, peremptori, inajornable.
[1] Vazquez, Maegan & Sullivan, Kate (2021) Biden makes the economic case for fighting climate change on second day of virtual summit. CNN News, 23 d’abril.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!