Diletant i dissonant

Llegeixo tres documents sobre l’emergència climàtica que m’arriben gairebé alhora:

• El Servei Meteorològic de Catalunya ens notifica que, al llarg dels últims decennis, el nostre país s’escalfa: més dies càlids, més nits tropicals, menys dies freds, menys nits fredes, més durada de les ratxes càlides… Per tant, al nostre territori, com a tota la conca mediterrània, el canvi climàtic ja es nota quantitativament en les variables tèrmiques. [1]
• Una setentena d’investigadors en salut pública han analitzat les dades de defuncions atribuïdes a la calor en més de 40 de països al llarg dels últims trenta anys. La seva conclusió és que el 37% d’aquestes morts poden imputar-se al canvi climàtic. [2]
• L’Agència Europea del Medi Ambient ha analitzat les emissions de CO₂ dels vehicles que circulen pel nostre continent. Mentre la quantitat alliberada per cada quilòmetre recorregut anava baixant fins al 2016, d’aleshores ençà ha tornat a incrementar-se any rere any. L’últim valor mitjà és 122,3 g/km. ^[3] Aquesta evolució negativa fa més díficil complir l’objectiu que s’havia imposat la Unió Europea: que el 2024 no se superessin els 95 g/km.

Vivim una època d’abundància de declaracions, de compromisos, de manifestacions, d’iniciatives legislatives, de campanyes de màrqueting… a favor de la sostenibilitat, contra el canvi climàtic i la contaminació i sobre tants altres aspectes ambientals. Tanmateix, els resultats no acompanyen. Aquests tres exemples se sumen a molts altres que, gairebé cada dia, ens il·lustren de la distància entre les intencions i les actuacions.

No cal buscar-la gaire lluny, aquesta contradicció: a Catalunya mateix, hem vist aquests últims mesos importants moviments socials i polítics per a pressionar el govern català perquè, ens uns casos, freni iniciatives que redueixen les emissions i, en uns altres, acceleri projectes que les augmenten. Continuem guiant-nos amb les lògiques de desenvolupament que ens han portat a l’emergència climàtica. Ningú no pot negar que, durant un segle llarg, ens han servit per a fer un salt en qualitat de vida, però també són evidents els seus límits i el risc que, en persistir-hi, podrien fer-nos perdre el que hem guanyat. Aquest és el quid de la qüestió: ens hauríem de preguntar si determinats postulats convencionals sobre com progressar ja no serveixen i si, en realitat, no ens fan recular en el context del món actual. No és un dilema retòric sinó peremptori.

[1] Servei Meteorològic de Catalunya (2021) Butlletí anual d’indicadors climàtics 2020. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

[2] Vicedo-Cabrera, A.M.; Scovronick, N.; Sera, F.; Royé, D.; Schneider, R.; Tobias, A.; Astrom, C.; Guo, Y.; Honda, Y.; Hondula, D.M.; Abrutzky, R.; Tong, S.; de Sousa Zanotti Stagliorio Coelho, M.; Nascimento Saldiva, P.H.; Lavigne, E.; Matus Correa, P.; Valdes Ortega, N.; Kan, H., Osorio, S.; Kyselý, J.; Urban, A.; Orru, H.; Indermitte, E.; Jaakkola, J.J.K.; Ryti, N.; Pascal, M.; Schneider, A.; Katsouyanni, K.; Samoli, E.; Mayvaneh, F.; Entezari, A.; Goodman, P.; Zeka, A.; Michelozzi, P.; de’Donato, F.; Hashizume, M.; Alahmad, B.; Hurtado Diaz, M.; De La Cruz Valencia, C.; Overcenco, A.; Houthuijs, D.; Ameling, C.; Rao, S.; Di Ruscio, F.; Carrasco-Escobar, G.; Seposo, X.; Silva, S.; Madureira, J.; Holobaca, I.H.; Fratianni, S.; Acquaotta, F.; Kim, H.; Lee, W.; Iniguez, C.; Forsberg, B.; Ragettli, M.S.; Guo, Y.L.L.; Chen, B.Y.; Li, S.; Armstrong, B.; Aleman, A.; Zanobetti, A.; Schwartz, J.; Dang, T.N.; Dung, D.V.; Gillett, N.; Haines, A.; Mengel, M.; Huber, V. & Gasparrini, A. (2021) The burden of heat-related mortality attributable to recent human-induced climate change. Nature Climate Change, 31 de maig.

[3] CO2 performance of new passenger cars in Europe. European Environment Agency, Copenhaguen. Juny 2021.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!