Frase memorable de Barack Obama després d’assumir el càrrec de president per primera vegada (2009): Les eleccions tenen conseqüències. Frase memorable de Barack Obama en el discurs de la victòria per la seva reelecció (2012): Heu votat per l’acció, i no per la política habitual. Frases memorables. Frases extrapolables. Frases aplicables. Mas va demanar passar
És robust allò capaç d’aguantar molts cops. És resilient allò capaç de recuperar-se dels cops. Nassim Taleb, el famós assagista d’origen libanès, hi afegeix una tercera categoria: és antifràgil allò capaç d’enfortir-se amb els cops. La societat catalana ja ha passat per les etapes de robustesa i de resiliència. Ara, i vist el panorama que
El 19 d’octubre del 2005, David Mamet va enviar una nota als guionistes de la sèrie televisiva The Unit, en què, entre altres punts, els advertia: No és la vostra responsabilitat saber les respostes, però és la vostra responsabilitat saber i fer les preguntes correctes una i altra vegada. Consell –o potser principi– extensible a
Ahir, 23 de novembre, feia 37 anys que era enterrat, amb molta pompa i uns honors que no mereixia, el dictador Francisco Franco. Ell era mort, però no la seva obra. La seva visió d’Espanya persistia i encara dura, com hem vist aquests últims dies, ben infiltrada en certes oligarquies del poder espanyol. Demà, 25
Una fàcil i tòpica acusació contra el sobiranisme és el afany d’instal·lar fronteres. De seguida, s’afegeix, amb una mirada de pretesa fraternitat universal, que això és lleig, que no vivim en èpoques de dividir els pobles. Sovint, aquells que prediquen aquesta animadversió envers les futures fronteres de Catalunya són els mateixos que reclamen mà dura
Hi ha partits que han volgut posar l’accent electoral en la crítica a les retallades i en l’impuls de mesures destinades a combatre problemes socials com l’atur, els desnonaments, la pobresa, la dependència… o a reformular la fiscalitat pública. Considerem que no és una tàctica per a dissimular la seva desorientació sobre com respondre a
A principis d’any, el líder nacionalista escocès, Alex Salmond, confessava a The Times que seguia el consell del seu avi: “si has de dir coses radicals, fes-ho vestit amb un trajo”. A Catalunya, hem seguit el consell de l’avi de Salmond. El sobiranisme que fa el pas cap a l’exercici del dret a decidir porta
El principal argument –amenaces a banda– contra l’estat propi és que una Catalunya independent no seria viable. S’entén que els contraris a aquest objectiu ho diguin i ho prediquin. De fet, han obtingut un cert èxit en aconseguir que proliferin les respostes que intenten justificar que Catalunya se’n sortiria amb un estat propi. De totes
Fernando Savater deia, en una entrevista a La Vanguardia (15-10-2012) que l’independentisme català és com el ric que fuig amb el tresor a una altra banda. Alguns diaris d’altres països també expliquen el nostre desafiament sota aquesta perspectiva. De fet, molts espanyols –i bastants catalans–, veuen Catalunya com un país ric. És una imatge que,
En l’últim debat entre Obama i Romney, el primer li va etzibar al segon: “Quan es tracta de política exterior, sembla que vulgueu recuperar les polítiques dels anys 80, de la mateixa manera que voleu recuperar les polítiques socials dels anys 50 i les polítiques econòmiques dels anys 20.” Ara i aquí, podríem repetir la
Contra l’ambició d’un estat propi, pesa la sensació de dificultat. És un camí inèdit per als catalans i compta amb l’oposició rotunda, fins i tot furibunda, d’Espanya, sense gaire distinció entre ideologies. Seria contraproduent negar-nos a l’evidència: és, certament, un objectiu difícil. Aquesta assumpció de la dificultat no ens hauria, però, d’enlluernar i impedir-nos la
Un mot que ha guanyat presència mediàtica des de la victòria del PP és recentralització. És un mot amb força: les seves connotacions negatives fan que tothom n’abjuri, fins i tot els que promouen les decisions de què s’alimenta. Ells no volen recentralitzar res, només volen endreçar l’arquitectura administrativa per a guanyar eficiència. Al meu
De sobte, ens aclaparen amb apel·lacions al diàleg. Que potser sí que hi ha elements que es poden revisar, que potser sí que alguna singularitat se’ns pot reconèixer, que potser sí que el finançament és inapropiat… Són cants de sirena, d’aquells que, si els escoltes massa, embogeixes i naufragues. La bona fe ara es demostra
Fa uns dies, Soraya Sáenz de Santamaría afirmava amb contundència, sense cap escletxa per a matisos, que, en un eventual referèndum sobre la independència de Catalunya, haurien de votar tots els espanyols. Més recentment, Pere Navarro ens ha anunciat que el seu programa electoral planteja una reforma de la Constitució espanyola perquè reculli el dret
Pretendre que els projectes que han de generar coneixement s’han d’ajustar a calendaris estrictes –els famosos cronogrames– és una forma d’abjurar, ja d’entrada, del coneixement.