Els reptes econòmics d’avui són coneguts, però es poden resumir en un de sol: generar un dinamisme empresarial que produeixi prosperitat, que generi ocupació no precària i que sigui més sòlid, més resilient, que l’anterior. Aquesta és l’essència i tota la resta de polítiques i d’objectius han de girar al seu voltant. En aquest sentit,
El concepte d’emprenedor i d’emprenedoria ha fet fortuna. D’inexistent o escadusser no fa pas gaires anys, ha passat a sortir constantment i arreu. I està bé que sigui així. Al capdavall, els països i les societats avancen gràcies a l’existència d’un sòlid esperit emprenedor, que vol dir alhora que hi ha gent amb ganes d’emprendre
L’economia catalana només té, veritablement, dues opcions de futur: o ser una economia plenament inserida en l’economia global o ser una economia marginal. Em refereixo, òbviament, a l’economia productiva, la que genera intercanvi de béns i de serveis; i de talent.Anar per una via o l’altra és una tria que ha de fer el país.
En una trobada entre les agències d’innovació empresarial d’Israel i de Catalunya, el director general de la primera, Marcel Shaton, ens regala dues frases rodones: – Si no creus en miracles, no ets gaire pragmàtic. – El fracàs no és cap barrera a l’èxit.Són dues versions d’una mateixa idea: si vols innovar, has de tenir
Sobre la necessitat que els edificis siguin eficients energèticament, hi ha ben poc a justificar; és un principi assumit per pràcticament tothom. De totes maneres, massa sovint és un posicionament entre declaratiu i desideratiu, que cal que aterri. Hi ha dos punts que, en aquest sentit, convindria assumir i abordar: 1. Se’ns presenten magnífiques visions
La llei d’unitat del mercat que la majoria absoluta del PP ens imposarà en breu es justifica perquè les empreses puguin actuar més lliurement, sense tantes traves administratives. És una cançoneta enganxadissa, que molts sectors empresarials han fet seva acríticament. En realitat, aquesta llei instaura un model d’intervencionisme de l’estat en l’economia molt més truculent
Massa sovint, quan es parla d’innovació, se’n crea una imatge molt sofisticada, allunyada de les vivències quotidianes de la majoria d’empreses. Per això, convé recordar i retenir quatre obvietats essencials: 1. Si observem bé, trobarem innovació a tot el teixit empresarial. En realitat, les empreses que no innoven solen quedar fora del mercat perquè esdevenen
L’activitat turística és un extraordinari canal perquè Catalunya sigui coneguda per milions i milions de persones de tot el món. Que siguem capaços que els nostres visitants s’enduguin una imatge del país com una societat oberta i cordial, amb una gestió atenta i professional, amb un dinamisme cultural ple de qualitat i de modernitat, amb
La cantarella continua: una Catalunya independent patiria una sequera d’inversió estrangera i una fuga d’empreses instal·lades al nostre país. Malgrat alguns titulars de diari, no hi ha dades que ho avalin. Tot són rumors, opinions o estadístiques manipulades. Tanmateix, el rum-rum de fons persisteix. Per què? Podria haver-hi una explicació simple: és un tema tan
El procés endegat en nom de la llibertat catalana posa en risc un bé que jo considero superior: la unitat civil catalana. Ho escrivia l’Antoni Puigverd a “La Vanguardia” (7-1-2013). Hi combrego: la convivència del país ha estat i ha de continuar essent un referent inexcusable de tota decisió política. De totes maneres, cada vegada
Hi ha una cantarella permanent: ara s’ha de prioritzar la lluita contra la crisi econòmica; plantejar-se la transició nacional de Catalunya és, doncs, inoportú. Es repeteix tant i és tan dramàtica la situació econòmica que molta gent s’ho creu de debò, fins i tot d’aquells que tenen una actitud favorable a l’autodeterminació. El risc de
La gran idea de Thomas Kuhn és que allò que els científics descobreixen depèn, en bona mesura, de les preguntes que es fan, les quals depenen, al seu torn, de les idees filosòfiques que dominen el seu àmbit de coneixement. De tant en tant, les dades acumulades contradiuen severament les idees dominants i, aleshores, gairebé
Segons els diaris, la negociació entre CiU i ERC s’ha encallat en la data del referèndum. Em costa de creure que aquest sigui el punt de fricció. Assumeixo que totes dues formacions estan d’acord en els dos punts essencials: 1. El referèndum s’ha de fer. 2. El referèndum s’ha de guanyar. La data ha de
El punt clau de la reforma Wert és que les revàlides d’ESO i del Batxillerat són controlades per l’administració central. Qualsevol intent d’insubmissió catalana a la futura llei té aquest punt feble: els nostres joves no obtindrien cap títol perquè, si no estudien exactament el que determini el Ministeri, no podran superar les proves. En
En el fragor de la campanya electoral, José María Aznar va afirmar que, abans que Espanya, es trencaria Catalunya. No era el resultat d’una anàlisi sociològica o d’un estudi prospectiu. Ni tan sols una profecia militant. Era, estrictament, un avís: aquesta és la seva estratègia. I ja han començat a aplicar-la.