Diletant i dissonant

Contemplem la malaltia com una anomalia, com una disfunció de l’estat natural de les coses. Com un error que no s’hauria d’haver produït; de vegades, fins i tot com una estafa. No estem preparats per a veure-la com la conseqüència del nostre èxit, com l’efecte concomitant d’altres guanys.

Fa poc, Michael Hopkin publicava un estudi sobre els gens que apuntalen l’esquizofrènia humana. El resultat més sorprenent és que persisteixen perquè l’evolució els afavoreix. No representen un defecte sinó un avantatge. Encara no hi ha una conclusió definitiva sobre el motiu, però la principal hipòtesi veu aquesta malaltia com el preu a pagar per la creativitat i altres funcions cognitives útils (com el pensament lateral). Potser la víctima ho pateix, però, col·lectivament, la humanitat gaudeix dels beneficis derivats de la genialitat que sovint comporta aquesta condició patològica.

Algunes malalties que avui ens preocupen –i ens acoquinen– com l’alzèimer o el pàrquinson proliferen per l’increment de la nostra longevitat. Quan els humans teníem una esperança de vida de 40 anys, eren desconegudes. Moltes malalties del sistema cardiovascular estan vinculades a una alimentació més rica i més freqüent que l’haguda pels nostres avantpassats (de no fa gaires decennis). Hi ha infeccions que esdevenen epidèmies com a conseqüència de la nostra major mobilitat. Deixem-ho aquí; no acabaríem els exemples d’aquesta dualitat: benefici socioeconòmic/cost en salut.

Lògicament, no insinuo que hàgim d’acceptar de manera submissa i resignada aquesta condició. Tenim la capacitat d’investigar les malalties, de comprendre-les i de trobar-hi solució, ni que sigui parcial: potser no podrem evitar-les, però podrem millorar substancialment la qualitat de vida del pacient. Ja tenim un ampli mostrari de victòries d’aquesta mena.

Ara bé, potser sí que hauríem d’aprendre a veure la malaltia amb uns altres ulls. No pas com l’anomalia arbitrària sinó com un efecte col·lateral dels guanys en prosperitat i benestar. Si ho féssim, potser estaríem més preparats per a explorar, detectar i combatre les noves malalties que sorgiran, inevitablement, amb cada pas endavant per la senda del progrés (si més no, tal com l’hem concebut fins avui: allargar la vida, augmentar les comoditats i disminuir els esforços).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!