Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Barbara Ehrenreich és una coneguda assagista nord-americana. També és líder de Democratic Socialists of America, el testimonial partit socialdemòcrata dels Estats Units. En un breu però intens article a The New York Times (24 de setembre de 2008), assenyala un altre culpable de la crisi financera: el pensament positiu. Ella mateixa en fa una definició clara i precisa:
“És la idea és creure fermament que aconseguiràs allò que vulguis, no tan sols perquè et sentiràs millor en creure-ho, sinó perquè visualitzar quelcom –ardentment i amb concentració–fa que passi realment.”
El pensament positiu –que no té res a veure amb una encomiable actitud positiva davant les coses– s’ha infiltrat a totes les esferes socials; també a les econòmiques. I a les polítiques. El sintetitza bé aquell antic i il·lusori lema: voler és poder. Per tant, no hi ha límits a l’ambició. Només cal fixar-se un objectiu i desitjar-lo amb tota la força de la ment, convèncer-se que és assolible i deixar fluir els esdeveniments.
El pensament negatiu, però, té la mateixa força que el positiu. Pensar –témer vívidament– que poden donar-se factors perjudicials és cridar el mal temps. Per tant, cal evitar-los. Ni els ha de tenir un mateix ni s’ha d’escoltar aquells que vinguin a posar objeccions a un camí tan ben traçat cap a l’èxit. Queden proscrits tots els que pretenguin pertorbar les nostres segures expectatives amb indicis de crisis que ens poden aigualir la festa, amb advertiments d’errors de plantejament que ens poden fer descarrilar…
Per això, són tan mal vistos els ecologistes en aquest context. No pas perquè es mobilitzin contra certs projectes o propugnin models alternatius. Són mal vistos perquè, en insistir tant en les catàstrofes que ens amenacen, les atreuen, les tornen més factibles, les fan possibles. A més, trenquen el bon rotllo del pensament positiu i malmeten les expectatives que s’hi sustenten.
A Catalunya fa temps que hi ha un debat sobre la cultura de l’esforç. Aquest tipus de pensament positiu n’és el gran enemic: només s’esforça qui sap que les coses no vénen rodades, que s’han d’anar superant contratemps i que, si s’aconsegueix, cal estar amatent als nous entrebancs que, sens dubte, sorgiran. No reivindico el pessimisme sinó la consciència de la dificultat –de la present i, sobretot, de la futura. Acompanyada d’una disposició plena a fer-hi front i d’una empenta perseverant, és la condició, al meu entendre, perquè es pugui bastir una prosperitat sobre bases sòlides.
Ja coneixem les greus conseqüències de les bombolles especulatives. A mi, aquestes bombolles em semblen ridícules davant la gran bombolla del pensament positiu. Les conseqüències de la seva petada, també.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
hola pere
són un gran fan de la visualització i de ser tenir pensaments positius per aconseguir el que vols a la vida.
la meva manera de justificar perquè hem de ser positius i hem de voler visualitzar coses en el futur és perquè precisament el que visualitzem és el que ens dona la força, la il.lusió i trempera per deixar-nos la vida i superar tot tipus de dificultats.