Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
Valentí Fuster, el reputat cardiòleg, vol posar les coses fàcils. Ens diu que, si el nostre problema és el sobrepès o l’obesitat incipient, no ens capfiquem a elaborar unes dietes complicades, d’aquelles que ens obliguen a analitzar constantment la composició de les menges i a consultar taules i gràfics de calories encabits en un paperet que ens acompanya a tot arreu. Seguir un mètode tan exigent requereix una força de voluntat i una perseverança que superen les possibilitats reals de la majoria de persones. Per això, normalment no s’aconsegueix reduir pes. De fet, l’únic que es redueix és l’autoestima, perquè fracassar reiteradament en aquest propòsit genera frustració.
En conseqüència, l’eminent metge recomana un pla d’atac senzill: menjar menys i fer més exercici. En definitiva, no et preocupis tant per què menges sinó per quant menges i retalla la ingesta diària. I gasta més calories fent exercici. Novament, no es tracta d’apuntar-se a un gimnàs per a fer unes sessions d’intensa activitat física que abandonaràs al tercer dia que et toqui. Simplement, camina. Camina tant com puguis fent allò que fas cada dia.
Així ho explicava Fuster, amb molt més detall i molta més ciència, en una excel·lent conferència que va fer al MNAC sota els auspicis de la Fundació Abertis no fa pas gaire. Mentre l’escoltava, el cap em fugia cap a un terreny més propici al meu coneixement: les estratègies ambientals.
Comencen a proliferar. Des de les pioneres Agendes 21 fins als més moderns plans de lluita contra el canvi climàtic, disposem ja d’un munt d’iniciatives d’aquest estil. La majoria comparteix l’error denunciat per Fuster en el camp de la salut: dietes tan elaborades, amb el propòsit de mesurar i controlar fins a l’última caloria, que contenen la causa del seu fracàs.
És cert que els problemes ambientals soler ser complexos i interrelacionen fenòmens impensats. També és cert que enfocar-los amb aquesta amplitud és una manera d’expressar que se’ls ha estudiat a fons, sense quedar-se a la superfície, i que, per tant, es volen resoldre de debò, sense quedar-se en la mera acció propagandística. Tanmateix, ens hauríem de preguntar si cal. Fins i tot, si és l’aproximació més eficient.
No seria preferible seleccionar aquella dotzena o mitja dotzena d’accions clares i contundents l’èxit de les quals ens aporta un progrés també clar i contundent? No seria més pràctic concentrar els esforços en unes poques mesures abastables en comptes de dispersar-se en moltes que tenen una incidència marginal? Quan això hagi donat el seu rendiment, quan hàgim resolt la part gruixuda del problema, aleshores potser sí que serà l’hora d’abordar totes les mesures complementàries des d’una posició més sòlida.
Pot ser molt aplaudit que un alumne reiteradament suspès proclami que traurà un excel·lent al pròxim examen. Ara bé, sembla més lúcid que, d’entrada, posi tota la seva dedicació a aprovar. Que no es distregui en les floritures i, en canvi, aprengui molt bé els rudiments de l’assignatura. Menys lluït en la declaració prèvia, però molt més factible en el resultat. Suspesos reiteradament com estem en les assignatures ambientals, probablement hauríem de renunciar al lluïment i dedicar-nos amb cos i ànima simplement a aprovar. En definitiva, potser fóra bo que apliquéssim els postulats de Valentí Fuster: començar per un pla tan senzill com menjar menys i caminar més.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hola Pere,
Totalment d’acord amb el què dius. Afegir-hi una referència addicional: fa 9 anys la Union of Concerned Scientists (EUA) va publicar “The consumer’s guide to effective environmental choices” (Three River Press, 1999). Després d’una anàlisi molt exhaustiva i d’abordar molts temes, el llibre arriba a dues conclusions principals en relació a les accions que minimitzen l’impacte ambiental:
1. Reduir l’ús del cotxe.
2. Menjar menys carn.
Culturalment, ens pot costar d’acceptar aquests termes, especialment el segon. Però el llibre aporta demostra que l’impacte d’aquests dos temes estan a una escala molt més important que els altres. I coincideixen plenament amb la recepta de Valentí Fuster.