Minnesota és l’estat nord-americà amb més intoxicacions alimentàries. Aquesta afirmació pot desprendre’s de l’estadística de casos enregistrats. Tanmateix, quan s’abandonen les xifres i s’aprofundeix una mica més, s’arriba pràcticament a la conclusió contrària. Si Minnesota té uns resultats molt més alts és perquè disposa d’un bon sistema d’inspecció sanitària, que investiga totes les denúncies i sap identificar les malalties causades per la ingestió d’aliments en mal estat. I les seves alertes sobre partides contaminades o adulterades són seguides pels estats veïns, que es beneficien directament de la seva major diligència.
Serveixi aquest exemple per reiterar l’alerta davant la lectura superficial de les estadístiques –a què ens tenen tan habituats els mitjans de comunicació. Aquí també en tenim experiència: si es mira l’”evolució” dels residus industrials al llarg del decenni de 1990 sembla com si la nostra economia n’estigués generant cada vegada més. No era així. S’estava implantant un sistema de recopilació i control de la informació sobre la producció de residus industrials –que encara no té parangó per la seva qualitat a gairebé enlloc. Per tant, allò que reflectien les estadístiques no era l’augment de la producció de residus sinó l’increment de la quantitat de residus sota control. Tanmateix, no era el que solia veure’s. No hi havia aplaudiments pel major control (causa real) sinó crítiques per la major producció (causa aparent)!
La capacitat tecnològica per a generar i acumular informació supera la que hem tingut en qualsevol altre moment de la història. La nostra ànsia per a col·leccionar dades i jugar amb fulls de càlcul, també. La informació ens desborda i, en conseqüència, tendim a ignorar-la (i aleshores sorgeixen greus crisis que “ningú no intuïa”) o a quedar-nos amb la interpretació més ràpida, menys esforçada (i aleshores correm el risc de prendre decisions incorrectes, fins i tot en el sentit contrari al convenient).
L’única “disculpa” és que no estem formats per a gestionar i interpretar la informació en les condicions pròpies dels temps actuals. Ensenyar a llegir avui també hauria de ser ensenyar a llegir dades… si no volem esdevenir uns alfanúmers (si analfabet és el que no coneix de lletra, goso qualificar d’alfanúmer el que no coneix de lletra ni nombre).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Podriem dir que la falta de dedicació i coneixement permet emetre unes conclusions massa superfials o be, errònies.
Això demostra la importància de coneixer amb detall les eïnes amb les que es juga i saber entendre del que de les eïnes es desprèn.
Un altre tema seria el “joc” que permeten totes aquetes eïnes. Recordem quan es feien debats “cara a cara” entre els dos candidats principals a president del govern espanyol, on es mostraven gràfics molt similars però alhora partidistes sent la cara i la creu.