El 2008 serà recordat per l’inici de la Gran Recessió. Tanmateix, hi ha un parell de notícies d’aquell any que valdria la pena de rescatar, perquè foren oportuns avisos sobre la crisi climàtica que ja notem.
Anem primer a Austràlia: el setembre del 2008 es feia públic l’anomenat Garnaut Climate Change Review, un document coordinat pel Ross Garnaut sobre les amenaces de l’escalfament global en aquell immens país –un informe amb l’aval del govern! Se’n pot extreure la següent frase: Fire seasons will start earlier, end slightly later, and generally be more intense. This effect increases over time, but should be directly observable by 2020 –les temporades d’incendis forestals començaran abans i acabaran lleugerament més tard i, en general, seran més intenses. Aquest efecte creixerà amb el temps, però serà directament observable cap al 2020. [1]
I el 2019-2020, Austràlia ha cremat com mai no ho havia fet abans.
Desplacem-nos al Regne Unit: el juny del 2008 es feia públic l’informe Learning lessons from the 2007 floods, un document coordinat per Michael Pitt sobre les lliçons que calia aprendre de les grans inundacions patides l’any anterior –un informe amb l’aval del govern! Se’n pot extreure la següent frase: The impact of climate change means that the probabililty of events on a similar scale happening in future is increasing. So the Review calls for urgent and fundamental changes in the way the country is adapting to the likelihood of more frequent and intense periods of heavy rainfall. –l’impacte del canvi climàtic significa que creix la probabilitat que esdeveniments d’una escala semblant s’esdevinguin en el futur. Així, l’informe fa una crida per canvis fonamentals i urgents en la manera com el país s’adapta a la probabilitat de períodes més freqüents i intensos de pluges torrencials. [2]
I el 2019-2020, el Regne Unit s’ha inundat com s’havia vist poques vegades.
En el primer cas, no només s’ha ignorat l’advertiment sinó que molts governs australians han qüestionat que es produís un canvi climàtic o que fos responsabilitat humana, amb la qual cosa les polítiques de mitigació i d’adaptació han estat marginals. En el segon, va haver-hi una assignació de recursos per a adaptar-se a l’amenaça, però va durar molt poc: les polítiques d’austeritat van ser implacables.
Com ja va passar amb la gravíssima crisi econòmica encetada aquell nefast 2008, tots els indicis i els advertiments foren desoïts –amb l’agreujant hipòcrita d’insistir, posteriorment, que el catacrac fou inesperat.
El passat no es pot reescriure i haver negligit els avisos sobre els efectes climàtics ens ha girat una quantiosa factura. Per això, si volem fer gala de ser una espècie realment intel·ligent, ens hauríem de conjurar a escoltar els avisos que se’ns faran aquest 2020 i no deixar-los de banda com si fossin inexistents. Ens hi va la qualitat de vida per a tots i, literalment, la vida per a uns quants.
[1] Klein, Alice (2020) Australian government report predicted severe wildfires 11 years ago. New Scientist, 11 de gener.
[2] Wren-Lewis, Simon (2020 ) The Tories ignored expert flood advice in favour of austerity. Behold the results. The Guardian, 23 de febrer.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!