Ens acaben d’anunciar que hem tornat a batre el rècord d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. [1] Ja sabíem que tenim tot just un període de 10-15 anys per a prendre les mesures que ens estalviïn una tragèdia en aquest terreny. [2] Per això, s’ha declarat l’emergència climàtica des de Catalunya [3] a la Unió Europea [4]. Per tot plegat, la sensació que ens trobem davant l’última oportunitat plana sobre la COP-25 de Xile (encara que tingui lloc físicament a Madrid, continua essent la COP organitzada pel govern de Xile).
És realment així? Tenim davant nostre l’última oportunitat?
Si ens referim a evitar els efectes del canvi climàtic, no: ja han arribat, ja els patim, ja ens provoquen pèrdues humanes i econòmiques. [5] Certament, d’intensificar-se l’escalfament global, aquests efectes es multiplicaran i s’enduriran. Tenim l’oportunitat, doncs, de procurar frenar-los, però ja no d’evitar-los del tot.
Si ens referim a no ultrapassar un increment d’1,5°C de la temperatura mitjana del planeta, l’oportunitat també s’ha perdut. No és completament impossible, però caldria prendre unes mesures tan dràstiques i tan ràpides que no sembla gens factible. [6] Conservem l’esperança de quedar-nos per sota dels 2°C –no pas amb el tan reiterat Acord de París, que resulta massa curt [7], sinó fent un pas endavant molt més agosarat, realment trencador. En aquest cas, podem acceptar que la COP-25 té una última oportunitat d’endreçar polítiques, fixar compromisos i forçar aliances perquè la resposta sigui, per primera vegada, efectiva.
De totes maneres, la COP-25 és, sobretot, l’última oportunitat d’aquest mecanisme decisional. Des que el 1992 es va signar el Conveni sobre el Canvi Climàtic, els estats que el subscriuen ja s’han reunit 25 vegades, en general al màxim nivell de representació, per tal de trobar sortides pràctiques a l’amenaça climàtica. I no les han trobades. El cicle és conegut: innombrables reunions preparatòries, grans discursos mancats de veritables engatjaments, frenètiques negociacions durant la cimera, acord d’última hora presentat amb bombos i platerets, subsegüents crítiques d’activistes i científics per la seva insuficiència, falta d’execució fins i tot dels minsos compromisos adquirits. I sant tornem-hi.
Si la COP-25 no altera definitivament aquest panorama malsà, si no abandona aquesta estèril praxi diplomàtica, no només continuarem endinsant-nos irremeiablement en un futur amenaçador sinó que s’haurà plasmat un igualment amenaçador hàndicap: la manca d’una eina multilateral útil per a afrontar els grans reptes col·lectius de la humanitat.
Aquesta és la veritable última oportunitat de la COP-25: la seva supervivència com a instrument. Si s’assembla a les COP anteriors, el millor que podem fer, pel nostre propi interès, és llençar-lo a les escombraries: s’haurà demostrat que no es pot prolongar la seva vida útil, que no es pot reciclar de cap manera per a treure’n algun profit.
O la COP-25 pren mesures sòlides i versemblants contra el canvi climàtic o la humanitat haurà de prendre mesures contra les COP com a eina de treball: no ens hi va no la civilització tal com la coneixem sinó la civilització en ella mateixa.
[1] Carrington, Damian (2019) Climate-heating greenhouse gases hit new high, UN reports. The Guardian, 25 de novembre.
[2] Sherman, Ross (2018) New report makes it clear: we have 12 years to clean up our act –and our air. Environment America, 16 d’octubre.
[3] Duran, Xavier (2019) La Generalitat declara la situació d’emergència climàtica a Catalunya. CCMA Notícies, 14 de maig.
[4] Rankin, Jennifer (2019) ‘Our house is on fire’: EU parliament declares climate emergency. The Guardian, 28 de novembre.
[5] Lenton, Timothy M.; Rockström, Johan; Gaffney, Owen; Rahmstorf, Stefan; Richardson, Katherine; Steffen, Will & Schellnhuber, Hans Joachim (2019) Climate tipping points –too risky to bet against. Nature, 575(7784):592-595.
[6] King, Andrew & Henley, Ben (2016) We have almost certainly blown the 1.5-degree global warming target. The Conversation, 15 d’agost.
[7] Greshko, Michael (2017) Current climate pledges aren’t enough to stop severe warming. National Geographic, 31 d’octubre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!