Diletant i dissonant
El bloc de Pere Torres
A Catalunya, com a tot arreu, hi ha partidaris i detractors de l’energia nuclear. Probablement, un decantament tan clar –més degut, en la majoria de casos, a l’adscripció ideològica personal que no pas a altres valoracions– fa que siguem incapaços d’encetar el crucial i urgent debat sobre el futur a casa nostra d’aquesta font d’energia. Contra el que presumeix la saviesa popular, en aquest cas qui dia passa any no empeny. Ben altrament, perd marge de maniobra per a prendre decisions.
Potser aquests apriorismes també expliquen les actituds observades davant el culebró de la fuita radioactiva de la central d’Ascó. Mentre els antinuclears protesten, denuncien, acusen… els altres callen. Ho trobo un contrasentit. Si jo fos un convençut de l’energia nuclear, seria el primer interessat en la gestió exemplar de les centrals, en la transparència informativa per a evitar sospites i recels, en la col·laboració amb les autoritats reguladores i de control… Per tant, lideraria, amb l’autoritat moral de ser-ne defensor, l’exigència d’explicacions i de correctius. Per això, no entenc per què els que ho són de debò, de defensors de l’energia nuclear, s’inhibeixen d’aquest escandalós episodi i miren cap a una altra banda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Pere, com a persona que defenso que s’obri el debat nuclear a Catalunya (Nuclears? Parlem-ne), no puc estar més d’acord amb tu.
Un dels principals problemes de l’energia nuclear és, juntament amb la gestió de residus i el seu cost, la seguretat i la percepció de seguretat. Això requereix una transparència extrema quan hi ha incidències, i una inversió especial justament per evitar-les. Per això, pro-nuclears o pro-debat de les nuclears com jo denunciem aquesta manca de transparència ja que justament perjudica la defensa de l’energia nuclear, i no té sentit que altres pro-nuclears, com bé dius, desapareguin.
Jo no em considero un partidari de l’energia nuclear però sí un “no detractor”. M’explico: no em fa gaire gràcia però em sembla que més val que ens en fem a la idea i que entre els “anti” hi ha molta visceralitat i poca reflexió. I, estic d’acord amb tu, precisament per això m’indigna tot aquest culebrot d’Ascó. Per cert, no és d’ara:fa dos mesos ja ho deia…