Diletant i dissonant

El bloc de Pere Torres

26 de juliol de 2019
0 comentaris

No vull parlar el mateix idioma

En el debat de la investidura de Pedro Sánchez, el candidat replica a la portaveu de Junts per Catalunya que, quan surtin del laberint de falsedats, mentides i victimització molt probablment podrem començar a parlar amb un mateix llenguatge. Implícitament, indica que aquesta és la premissa per a poder-se entendre. [1]

Pere Navarro, delegat especial de l’Estat en el Consorci de la Zona Franca, diu en una recent trobada amb empresaris del Baix Llobregat: Hem de fer que el sector públic i el sector privat parlin el mateix idioma[2]

És evident que, en tots casos, parlen metafòricament. Tanmateix, fins i tot, aquest enfocament em sorprèn pel seu substrat babèlic: la diversitat de llenguatges és un càstig diví!

De quina manera es pot parlar un llenguatge comú (no abandono l’enfocament metafòric)?

  1. Que un renunciï al seu i adopti el de l’altre.
  2. Que tots dos adoptin un mateix llenguatge tercer.
  3. Que es creï un nou llenguatge per barreja dels altres dos.

Cap d’aquestes solucions és bona: la primera crea asimetria, la segona significa alienació  i la tercera encarrila cap a la mediocritat. I, sempre, un llenguatge únic és l’antesala d’un pensament únic.

Quina és l’alternativa? Que cadascú respecti i faci l’esforç d’entendre el llenguatge de l’altre.

No cal que l’administració pública i el sector privat parlin el mateix llenguatge. No cal que ho facin empreses i universitats. Ni independentistes i unionistes. Ni religiosos i laïcistes. Ni emprenedors i inversors. Ni ecologistes i productivistes.

No cal. Ni convé. L’única possibilitat de solucions constructives i amb aspiracions de durabilitat és que l’espai comú no es construeixi sobre un empobridor llenguatge únic sinó sobre la capacitat, l’habilitat i la voluntat de respectar i mirar de comprendre el llenguatge de l’altre. La suma en comptes de la resta.

Entendre-ho i aplicar-ho ens permetria sortir de molts atzucacs.

[1] Aranda, Germán (2019) JxCat culpa Sánchez d’augmentar la “repressió”. El Punt Avui, 24 de juliol.

[2] Martínez, Samuel (2019) Navarro: “Hem de fer que el sector públic i el privat parlin el mateix idioma”. Via Empresa, 24 de juliol.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!