Un sol ús: un concepte equívoc

En la croada contra el plàstic, un argument defensiu, àmpliament utilitzat, és que els propòsits restrictius no abasten tot aquest material sinó tan sols els objectes d’un sol ús.

La pregunta immediata –almenys en algú que té la mania de qüestionar-ho tot– s’enfoca al concepte d’un sol ús: què vol dir exactament?

Certament, fa uns quants anys, el màrqueting imposava l’eslògan usar i llençar intentant fer-nos més atractius alguns productes per aquest “avantatge”. Afortunadament, fa molt temps que aquesta perniciosa idea ha quedat enterrada, si més no a les campanyes publicitàries. De totes maneres, acceptem-ne la “definició”: un producte d’un sol ús és aquell que el fas servir una vegada i el llences.

Amb aquesta definició, pràcticament tots els envasos de vidre i de metall i tot el paper són productes d’un sol ús. Per què no hi ha la mateixa ànsia prohibidora amb aquests materials? La resposta esperable –i vàlida– és l’alt grau de recuperació i de reciclatge que tenen.

Si som coherents, el problema no és, doncs, que un material sigui d’un sol ús sinó que els seus nivells de recuperació i, sobretot, de reciclatge siguin baixos. Davant aquesta negativa situació –que cal corregir, sens dubte–, s’opta per la solució fàcil –la prohibició– i s’abandona o s’ajorna sine die la difícil –la innovació. No parlo d’un govern en concret sinó de gairebé tots, des de la Unió Europea a moltes administracions locals d’arreu del món avançat.

És possible incrementar els nivells de recuperació i de reciclatge del plàstic (d’un sol ús i de tota la resta)? Sens dubte. Ara bé, cal una aposta decidida pel desenvolupament tecnològic, tant pel que fa a la segregació de materials com a la seva reintroducció al cicle productiu; cal fixar objectius amb calendaris perquè les empreses tinguin temps de trobar solucions aptes –seguint el clàssic i eficaç model californià de progrés ambiental– i cal desprendre’s d’aquest sentiment antitecnològic que s’infiltra perillosament en un cert pensament sostenibilista.

L’economia circular és, de fet, això: la transformació del model productiu a través de la innovació –tecnològica i organitzativa. No podem quedar satisfets amb incorporar-la a discursos, declaracions i plans i, en canvi, ignorar-la a l’hora de buscar solucions efectives als problemes i als desafiaments ambientals.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *