¿És insostenible l’economia digital?

L’economia digital és una font de constants novetats que apunten a una reconfiguració profunda de molts aspectes de com vivim, com treballem o com generem riquesa. Totes les revolucions econòmiques són així. La més recent, la revolució industrial, ha estat prou estudiada perquè disposem d’una mena de quadre de comandament sobre els seus efectes potencials. Entre ells, els negatius: la cara fosca de la prosperitat. Seria sensat que aquesta vegada, amb el coneixement acumulat, provéssim d’evitar-los. Tanmateix, l’actitud un tant beneita amb què tots plegats acollim les novetats tecnològiques indica que no hem après la lliçó o que no tenim prou força de voluntat per a aplicar-la i no sucumbir davant l’atractiu de les novetats.

En posaré dos exemples.

Les criptomonedes, amb Bitcoin al capdavant, han generat una expectació extraordinària i, fins i tot, una il·lusa simpatia en veure’ls com una alternativa al control omnipresent de la banca sobre les transaccions econòmiques. Les úniques prevencions sorgien de les seves aparents febleses de negoci: la volatilitat del preu i el risc de bombolla. Tanmateix, ningú no ha parat gaire atenció als seus impactes ambientals, originats per un elevat i poc eficient consum d’energia. Tan sols tres dades:

  • L’activitat de Bitcoin té una demanda anual d’energia equivalent a la d’Irlanda. [1]
  • La quantitat d’energia gastada per Bitcoin, Ethereum, Litecoin o Monero per cada dòlar generat supera la quantitat d’energia gastada en la mineria de l’or, el platí, el coure o les terres rares per a generar també un dòlar de valor de mercat. [2]
  • Un centre nord-americà de Visa, que gestiona gairebé 300 vegades més transaccions electròniques que Bitcoin, consumeix el 2% de l’energia d’aquest últim. [3]

Més consum d’energia, en un món encara dependent dels combustibles fòssils, representa un increment de la contaminació atmosfèrica i de l’escalfament global.

La irrupció d’Uber a les grans ciutats nord-americanes ha tingut una clara víctima. ¿El taxi? No, el transport públic. En aquest cas, dues dades:

  • Un estudi de l’Autoritat del Transport de San Francisco –el bressol d’Uber– constatava que, entre 2010 i 2016, havien augmentat en 40.000 les hores diàries de retard causades per la congestió i en 630.000 les milles diàries recorregudes pel trànsit, mentre que havia disminuït en 3 milles/hora la velocitat mitjana amb què es podia circular per la xarxa viària. La responsabilitat era atribuïda a Uber i plataformes semblants en un percentatge del 51%, 47% i 55% respectivament. [4]
  • El Departament d’Enginyeria Civil de la Universitat de Kentucky ha estudiat l’evolució de les plataformes a l’estil d’Uber a 22 ciutats nord-americanes i el seu impacte en el transport públic. Conclou que el transport ferroviari disminueix un 1,3% per any de presència d’aquesta nova oferta. En el cas dels autobusos urbans i interurbans, és d’un 1,7% per any. Cal emfasitzar que són percentatges anuals que s’acumulen any rere any. Al cap de 5 anys de presència de les plataformes, l’impacte és del 6,5 i del 8,5% respectivament i continua creixent així. Posem valors absoluts en una ciutat, Nova York: entre 2015 i 2018, els serveis diaris d’Uber i Lyft han ascendit de 60.000 a 600.000. En el mateix període, els viatges diaris en transport públic han caigut en 580.000. [5]

No cal demostrar que l’increment del trànsit i la disminució del transport públic perjudiquen els objectius de sostenibilitat: més congestió, més contaminació urbana, més emissions de gasos hivernaculars…

Amb molta més celeritat que no pas va passar amb l’economia industrial, disposem d’abundants dades sobre els efectes nocius per al medi ambient i la qualitat de vida que genera l’economia digital –o, per a ser menys genèrics, certes activitats de l’economia digital. Vam trigar molt a dotar-nos d’eines preventives per als efectes de les activitats industrials –els estudis d’impacte ambiental. ¿No seria hora que implantéssim un mecanisme equiparable per a les noves activitats econòmiques sostingudes en transaccions virtuals?

[1] Hern, Alex (2017) Bitcoin mining consumes more electricity a year than Ireland. The Guardian, 27 de novembre.

[2] Krause, Max J. & Tolaymat, Thabet (2018) Quantification of energy and carbon costs for mining cryptocurrencies. Nature Sustainability, 1:711-718.

[3] Swartz, Jon (2012) Top secret Visa data center banks on security, even has moat. USA Today, 25 de març.

[4] TNCs & congestion. San Francisco County Transport Authority. Octubre del 2018.

[5] Graehler Jr., Michael; Mucci, Richard Alexander & Erhardt, Gregory D. (2019) Understanding the recent transit ridership decline in major US cities: service cuts or emerging modes? 98th Annual Meeting of the Transportation Research Board, Washington D.C., 13-17 de gener.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *