El gener del 2003 l’Ajuntament de San Francisco prohibia que uns ginys de mobilitat personal que acabaven de sortir al mercat –anomenats Segway Human Transporter– circulessin per les voreres i pels carrils bici.[1] Barcelona, en canvi, no s’ho va plantejar de debò fins fa ben poc.[2]
El cas es repeteix amb els patinets elèctrics.[3] La pauta és la mateixa: invent nou, tímides proves, èxit i proliferació, problemes amb altres modes, regulació polèmica per tardana i reactiva per a fer-los fora de l’espai ocupat…
¿No hi ha un altre procediment, que sigui més preventiu?
Ara fa un any, abordant la implantació conflictiva d’Uber a la regió metropolitana de Londres, una comissió de la seva Assemblea recollia en un informe oficial algunes crítiques a Transport for London (TfL) –l’autoritat del transport públic, que també té competències sobre el taxi–, com ara[4]:
Donat que Uber i disruptors semblants, abans del seu llançament al Regne Unit, han operat de la mateixa manera durant un cert temps als Estats Units, TfL hauria d’haver estat capaç de reaccionar més eficaçment.
O bé:
És decebedor que [les autoritats de] Londres només poguessin començar a fer pressió [sobre TfL] de manera reactiva, quan la disrupció associada amb el creixement d’Uber ja era evident.
És un lloc comú que la realitat va per davant de l’acció pública. Fins a cert punt, és inevitable, però, quan vivim instal·lats en canvis accelerats, la resposta pública també ha de ser ràpida, abans que s’hagin consolidat els dos enfocaments que es confronten en aquesta mena de situacions:
Ni el proteccionisme ni el neoliberalisme són compatibles amb una economia que prioritzi l’interès general, el bé comú. L’un i l’altre volen maximitzar les condicions que beneficien els respectius interessos particulars, amb indiferència pels impactes sobre la resta d’actors.
Per aquest motiu, els governs han de ser els garants de la preeminència de l’interès general i han d’establir unes regles de joc que els diversos actors comprenguin i respectin. Òbviament, la regulació pot fer-se amb un grau mínim d’intervenció, però deixant nítidament definides les bases del model a què tothom s’ha d’adequar.
En el cas de Catalunya, no podem ignorar, però, que la pertinença a l’Estat espanyol castra dolorosament la capacitat d’actuació i, per tant, limita escandalosament les possibilitats d’anticipació i d’ordenació prèvia d’aquests nous fenòmens. De totes maneres, aquest és un hàndicap amb què tota l’acció pública catalana ha de comptar per ara i no pot ser, doncs, aixopluc de la inacció.
Que et vegis forçat a reaccionar tard no t’obliga a reaccionar malament, no t’imposa que renunciïs a la solució més pròxima a la que hauries pogut arbitrar anticipadament, no t’autoritza a deixar-te aclaparar per les posicions cada vegada més extremes i encastellades que han anat construint els actors controposats amb el pas del temps. Sens dubte, serà més treballós, fins i tot més agre, però potser per això més convenient, més recomanable. De fet, és una d’aquelles ocasions en què queda clara la diferència entre aspirar a governar i limitar-se a gestionar.
En qualsevol cas, ni els patinets elèctrics ni les noves ofertes de vehicle amb conductor són la fi del camí. Ben altrament, els canvis en la mobilitat urbana continuaran arribant, amb presses i ganes de trastocar-ho tot. Per això, cal assumir que n’estem advertits i ens convé, com a país, capacitar-nos per a auscultar anticipadament els canvis que poden venir i prendre mesures perquè, quan arribin, s’incorporin a la nostra realitat sense impactes traumàtics, contribuint al progrés general i tenint present sempre una premissa fonamental: la mobilitat és un dret de la gent que ha de ser regulat suficientment per a garantir-ne la sostenibilitat, la seguretat i l’equitat.
[1] Reid, Carlton (2003) San Francisco bans Segways on sidewalks, bike paths. The Register, 7 de gener.
[2] Redacció (2016) Barcelona vol prohibir ‘segways’ i aparells similars a les voreres durant el 2017. Vilaweb Notícies, 9 de novembre.
[3] Vives, Judith (2018) La febre dels patinets elèctrics. Via Empresa, 20 de setembre.
[4] London Assembly Transport Committee (2018) Future transport: how is London responding to technological innovation? Greater London Authority, Londres. 52 pàg.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!