Diletant i dissonant

L’abril del 2003 va tenir lloc a Niça una important reunió científica que va advertir[1]:

1. A mida que el planeta s’escalfa, esdevé més humit. En conseqüència, les pluges extremes esdevenen més probables.
2. Tothom subestima la freqüència i la gravetat de les inundacions que poden venir en el futur.
3. Europa no està preparada per a fer-hi front.

Han passat 15 anys i la realitat ha avalat les seves prediccions sobre aquest nou risc. Gairebé cada any s’han patit episodis de pluges torrencials al nostre continent i ja s’han acumulat, tràgicament, alguns centenars de morts per la seva causa.

Es poden al·legar moltes justificacions però s’han d’excloure la falta de coneixement, la imprevisibilitat d’aquests fenòmens o els fats divins. En aquest i en molts altres aspectes, hi ha prou estimacions sobre l’impacte del canvi climàtic i, fins avui, els amenaçadors pronòstics només han pecat de conservadors –les conseqüències han estat més intenses o més ràpides del previst.

En canvi, les estratègies d’adaptació continuen essent la germaneta pobra de les polítiques climàtiques. Després del terrible terratrèmol de L’Aquila del 2009, sis geòlegs foren acusats i condemnats per negligència, per no haver avisat prou bé dels riscos.[2] Quan arribi el dia que algú vulgui perseguir responsabilitats per les catàstrofes originades per l’escalfament global, no podrà assenyalar els científics: els advertiments hi són, el que manca és diligència en les respostes.

[1] Jones, Nicola (2003) Here comes the rain… New Scientist, 26 d’abril.

[2] Redacció (2012) L’Aquila quake: Italy scientists guilty of manslaughter. BBC News, 22 d’octubre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!