El món es reuneix a Marràqueix per a pactar nous passos en la lluita contra el canvi climàtic, però no ho fa amb la il·lusió de fa uns dies: la victòria de Donald Trump –un negacionista dels d’abans– és una bufetada massa grossa perquè es dissimuli la galta vermella i inflada. Només cal recordar que el 6 de november del 2012 va tiutejar: “The concept of global warming was created by and for the Chinese in order to make U.S. manufacturing non-competitive.” [El concepte d’escalfament global fou creat pels i per als xinesos per tal de fer no competitiva la indústria dels Estats Units.] Algú podria pensar que, passats quatre anys i amb la responsabilitat presidencial, ha moderat la seva posició. No ho sembla pas: el designat per a pilotar el traspàs de les qüestions ambientals des de l’administració Obama a la seva és Myron Ebell, una reconeguda veu del sector petrolier més recalcitrant.[1]
Potser convé recordar una frase del prolífic Isaac Asimov, extreta del relat The bicentennial man: “Denying a fact is the easiest in the world. Many people do, but the fact remains a fact.” [Negar un fet és el més fàcil del món. Molta gent ho fa, però el fet continua essent un fet.][2] Que Trump negui el canvi climàtic no altera que és un fet real i que continuarà essent-ho mentre no es prenguin mesures apropiades per a revertir-lo.
Ara bé, l’actitud de Trump no és l’únic contratemps rellevant –potser ni tan sols el més important en aquest combat. El principi que els fets són els fets també és vàlid a l’altre bàndol, on no es produeixen negacions del fenomen però sí afirmacions molt qüestionables sobre les solucions apuntades. La declaració més recent en aquesta línia és que els acords de París ens permetran evitar un augment de la temperatura mitjana del planeta superior als 2°C (en relació a la preindustrial). Pocs dies després de la rúbrica, alguns prominents científics climàtics jo ho qualificaven de falsa esperança i posaven en dubte que servís per a corregir el camí cap al desastre.[3] I una de les veus més prestigioses i persistents contra el canvi climàtic, James Hansen, l’ha qualificat directament de frau.[4]
Negar el canvi climàtic és una forma de despreocupar-se’n. Afirmar que unes mesures curtes –en l’enfocament, en el ritme i en la intensitat– són suficients per a encarrilar el problema és una altra forma de tenir la consciència tranquil·la i apartar-lo de les nostres preocupacions prioritàries. Per això, en comptes de lamentar-nos pel gir dels Estats Units cap als escèptics, seria més intel·ligent orientar els esforços a aconseguir que els convençuts corregeixin la ruta i alcin el peu del fre.
[1] Davenport, Coral (2016) Donald Trump could put climate change on course for ‘danger zone’. The New York Times, 10 de novembre.
[2] The bicentennial man and other stories (1976).
[3] Bawden, Tom (2016) COP21: Paris deal far too weak to prevent devastating climate change, academics warn. The Independent, 8 de gener.
[4] Milman, Oliver (2015) James Hansen, father of climate change awareness, calls Paris talks ‘a fraud’. The Guardian, 12 de desembre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!