Les primàries: una oportunitat d’or
He vist amb certa sorpresa i amb un punt d’incomprensió com durant aquests últims dies, les brunettes de diversos sectors del republicanisme han saltat contra l’ANC pel fet de consultar als seus associats i associades si estaven d’acord o no, en impulsar unes primàries republicanes de cara a les municipals del maig del 19.
Més enllà de valorar la idoneïtat de la proposta, hi trobaríem arguments de sobres per impulsar primàries o no fer-ho, cal dir que la proposta i els resultats de la consulta (85% de Sís) suposaran una saquejada important a la pota institucional del partits republicans.
Així doncs, coneixent els resultats i un cop analitzades les conseqüències que pot tenir, m’agradaria fer unes consideracions:
Els partits:
Els partits són necessaris.
De fet són imprescindibles i qualsevol posicionament o abrandament amb tuf “anti-partit” està condemnat al fracàs més absolut. Els partits tenen estructures, xarxa al territori, visió global de país i infraestructures que són vitals.
De la mateixa manera que els partits són imprescindibles, també s’han d’adonar que la seva capacitat de representació de la ciutadania ha quedat molt tocada. Molta gent s’ha quedat extremadament decepcionada amb els espectacles lamentables que hem vist al parlament. A més, canvis de discurs i la casi exclusiva preocupació corporativista pels càrrecs, han expulsat a molta gent que ha passat de la confiança a la desconfiança més absoluta.
El context de la representitivitat:
Europa viu una crisis política sense precedents. Si mirem el context político-institucional dels països europeus, veurem que les primàries i les noves formes d’organització política s’estan imposant a la majoria de països: França, Itàlia o els països nòrdics en serien bons exemples.
La ciutadania no es sent representada. Les estructures de partits del segle XX, estan en procés de caducitat. Calen noves maneres d’imaginar la participació i representació ciutadana.
Les primàries:
Oportunitat 1
Els partits que s’hi posin d’esquena de manera unilateral, cometran un error terrible. Això no vol dir que els partits hi participin, però obrir i participar en un debat sobre primàries arreu del país, encara que finalment les organitzacions no s’hi sumin, és una manera d’obrir debats ciutadans sobre com volem ser representats i què esperem dels nostres representants.
Pot ser una oportunitat d’or per escoltar el pols de la gent, més enllà de la visió corporativista que semblen tenir els partits.
Oportunitat 2
A partir del debat, obrir formes de diàleg.
Són evidents les males relacions entre els partits republicans majoritaris. A més, aquesta mala maror al Parlament, es trasllada inebitablement als municipis. Això té molt poc sentit.
I és precisament perquè cal superar aquestes barreres, que escoltar-nos i debatre pot obrir formes de diàleg que ens permetin treballar, arreu del país i en totes les institucions, de manera cohesionada.
Oportunitat 3
A partir del diàleg: compromís republicà
Ens cal parlar i debatre. Però no ho han de fer les cúpules dels partits. Ho hem de fer des dels municipis. Hem de parlar i debatre amb els nostres veïns. Sense posar-nos cap barret. I és a través d’aquestes converses, que hem d’establir un “compromís republicà”: punts bàsics que tots els candidats i totes les candidates a les municipals, haurien d’acceptar abans de les eleccions.
Compromisos amb el país, amb el municipi i també amb la Generalitat i amb el Consell de la República. En definitiva, compromisos que ens permetin, malgrat potser no haver-hi una llista conjunta, tenir als nostres municipis respresentatns compromesos oberta i inequívocament amb la República i amb la ciutadania a qui representen, amb un compromís que va més enllà del que tenen amb el seu partit.