El buit del temps

La biologia sintètica passa per ser una de les disciplines actuals amb més atractiu i potencial. En molts països hi ha programes de finançament de projectes en aquesta àrea que persegueix el redisseny i la fabricació de sistemes biològics amb funcions noves. Des de fa uns anys, l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) organitza un concurs internacional (iGEM) adreçat als estudiants per tal de promoure el seu interès en la recerca innovadora i creativa. Enguany, un equip de dotze estudiants de les dues universitats públiques de la ciutat de València (UV i UPV), presentaran un projecte molt ambiciós en el qual es combina el modelatge matemàtic, els experiments de laboratori (amb bacteris i llevats) i un exercici de reflexió sobre les implicacions socials i ètiques d’aquesta recerca. Són l’equip València-Biocampus que el proper dissabte 6 d’octubre competiran a la fase europea del concurs a Àmsterdam.

L’equip de joves promeses científiques (que va des d’estudiants de primer curs fins aquells acabats de graduar, en àrees com la biologia, la bioquímica, la biotecnolgia, i les enginyeries industrial i informàtica) va imaginar un món on els humans podríem interaccionar amb les cèl·lules a través de la veu. Una autèntica conversa en les dues direccions: li preguntem a un cultiu bacterià si té gana o fred i els bacteris responen en funció de les seues necessitats. Reflexionant sobre quines situacions es podrien donar en eixe món, els estudiants han creat Talking Life, un film de deu minuts on es planteja la possibilitat d’usar aquesta tecnologia en l’atenció de persones grans. Aquest curt s’ha projectat i debatut amb una diversitat de públics.
El resultat tràgic de la història té un rerefons biològic fonamental: malgrat els nostres esforços per domesticar la vida, hi ha sempre el potencial irreflenable, inevitable del canvi i l’evolució. La vida és canvi i aquest ens pot sorpendre sempre. I si els bacteris un dia comencen a dir mentides? I si no responen allò per al qual havien estat dissenyats originalment? L’emergència de la mentida en una població sincera s’esdevindrà sempre i, com en la pel·lícula de ficció, els estudiants han acabat trobant-se, entre els seus matrassos de cultius, amb aquests bacteris de malfiar. Aquest és, fora de tot dubte, un dels resultats més espectaculars del projecte ja que tanca tot un cercle d’interacció entre els experiments i les idees madurades per un grup molt divers de gent.

Un treball com aquest seria impossible sense la col·laboració desinteressada d’un bon grapat de gent, començant pels entusiastes estudiants i seguint pels supervisors i instructors, a més del suport incondicional d’una diversitat d’institucions públiques i privades (les universitats de València i Politècnica de València, membres amb el CSIC del consorici VLC/Campus, la universitat de Bergen, la companyia Biópolis, etc.). A més, qualsevol ciutadà pot també ajudar els estudiants a través d’una campanya de micromecenatge.
Ací es pot llegir la nota de premsa de la Universitat de València. A la foto, l’actor Alfred Picó, que es va oferir a col·laborar amb els estudiants en el seu curtmetratge.