El buit del temps

El bloc de Juli Peretó

5 d'abril de 2010
General
1 comentari

Quan es menjava oca per Quaresma

Un apunt de Vicent Partal a Mails per a Hipàtia, em recorda una historieta llegida al clàssic d’Oparin sobre l’origen de la vida. Narrant la història de la generació espontània (el que antigament s’anomenava generació equívoca, una alternativa a la reproducció sexual dels animals) Oparin conta el cas de l’arbre de les oques. Existia la llegenda medieval sobre l’origen marí de certes oques, nascudes a partir de percebes. Aquesta llegenda encara està present en el nom comú en anglès de l’oca de galta blanca Branta leucopsis i, fins i tot, hom ha tractat d’explicar les causes raonables de l’origen de tan fabulosa història basant-se en els entremaliats cicles vitals d’alguns animals, com són els percebes (si no qui li ho diguen al pacient Darwin que s’estigué vuit anys estudiant-los de prop!).
La llegenda de l’origen vegetal d’aquesta oca va arrelar tant que, en popularitzar-se el seu consum durant la Quaresma, el papa Innocenci III hagué de prohibir expressament aquest costum pecaminós el 1215. L’argument era que malgrat la seua manera inusual de reproducció, vivien i menjaven com la resta d’ocells. A casa de la mare, per Divendres Sant, nosaltres també tenim un menú especial sense carn (i sense oca, esclar): arrós al forn amb panses, moniatos i cigrons, mandonguilles d’abadejo i arnadí. Tot plegat, estratagemes saboroses dels catòlics que no ens fan enyorar gens ni mica la carn.
La imatge correspon a un gravat del segle XVI representant les oques percebe (tret de Wikipedia).

  1. Benvolgut Juli: em sembla molt interessant l’apunt. Com a historiador et puc dir que la història de l’Esglèsia està plena d’aquest tipus de subterfugis per a intentar violar la norma sagrada sense incórrer en pecat.

    Aquesta que contes em recorda una anècdota molt bona, també relacionada amb la Quaresma, que em va contar el nostre amic Furió (quan el veges li dius de part meua que te la conte millor). És la història d’uns monjos d’un monestir medieval (no recorde el lloc concret) que en època de Quaresma anaven al riu que passava prop del monestir i llançaven un porc. Uns metres més avall, un grup de monjos ben provistos d’una bona xarxa, “pescaven” al porc i se l’emportaven per a menjar-se’l. Els mortals que vivien prop del monestir i que contemplaven l’escena preguntaven als monjos el motiu pel qual els prohibien menjar carn durant aquells dies però en canvi, ells si que podien menjar-se el porc que acabaven de tirar al riu. La resposta dels monjos es que aquell porc de riu no era un animal terrestre i que “todo lo que sale del agua, es pescado”.

    Una abraçada

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!