El darrer número de la revista SEBBM publica una ressenya meua del llibre de Ricard Solé Vidas Sintéticas (Tusquets). A continuació podeu llegir la versió en català. Ens interessa el futur perquè, com diu Woody Allen, hi passarem la resta de la nostra vida. I, com a científics, ens interessa saber cap a on va la
Ara, amb la desaparició de l’escriptor Emili Teixidor, són molts els que destaquen la seua obra narrativa. Però és rar trobar referències als seus articles en premsa. Jo em declare orfe dels escrits quinzenals de Teixidor a la darrera de la revista Presència, Dies Enrere. Textos confegits per fragments de pensaments precedits per una paraula
El periodista Javier Sampedro ofereix avui una d’aquelles peces magistrals, com feia temps que no li llegíem: Dios no puede equivocarse. Es referiex Sampedro a la resolució del cas extraordinari que els neutrins puguen anar més ràpis que els fotons. Divendres fou oficial que fins i tot els neutrins respecten Einstein. El passat setembre els
Rosie Redfield mereix un homenatge. I la beguda l’haurien de pagar els filòsofs de la ciència. Rarament (ací podeu posar mai) un científic dedica temps i diners a cercar la falsabilitat d’una hipòtesi. Una cosa és la filosofia i una altra de ben diferent, el dia a dia del laboratori, de la justificació dels resultats
Alan Turing és reconegut com un precursor de les ciències de la computació i la intel·ligència artificial. Tanmateix és molt menys coneguda la seua contribució a la biologia. Les darreres investigacions, abans de la seua tràgica desaparició el 1954, enfocaven problemes biològics fascinants que va sembrar amb el seu talent matemàtic. Més enllà del funcionament
Vaig llegir Nosaltres els valencians de Joan Fuster fa més de trenta anys. I he tornat a rellegir passatges en moltes ocasions. L’impacte que va produir en mi aquella lectura va ser immens. Em preguntava, una i altra vegada, perquè ningú no m’havia suggerit –o, per què no?– obligat a llegir aquell llibret de dimensions
Tot s’acaba. I especialment ho sentim quan allò que se’n va és més estimat, més entranyable. Llegíem a El Temps d’aquesta setmana l’entrevista que Núria Cadenes li fa a l’Emili Bermell i la Isabel Carrión on repassen la biografia d’un tros de la cultura i de l’alè de la ciutat de València. Un restaurant, continuació
Enguany fa cent del naixement d’Alan Turing. La vida del matemàtic britànic que va posar els fonaments de la informàtica, va desxifrar els codis nazis i teoritzà sobre la computació i l’embriologia és realment apassionant. Tot això adobat pel sofriment personal d’una opció sexual perseguida i castigada a l’Anglaterra de la postguerra. Qui vulga acostar-se
El Bar de Ciències de demà dimecres a l’OCCC (19h) i la conferència de dijous a las 12.30h a la Sala Darwin de del Campus de Burjassot-Paterna seran la nsotra manera de recordar enguany el llegat de Darwin (Dia de Darwin 2012). La publicació del llibre L’enigma de la llibertat (Bromera/PUV) del genetista de la
Un any més l’Espai Ciència de l’OCCC programa el cicle sobre els premis Nobel. La novetat d’enguany és la inclusió del premi Abel de matemàtiques. Precisament demà dilluns a les 19h Joan Porti (UAB) ens portarà de Viatge per la setena dimensió, sobre com John Milnor va ser un pioner en els mons amb més
Ara toca que les revistes científiques i els comentaristes trien allò que els sembla més rellevant de la ciència en 2011 i què ens espera per al 2012. De fet la revista Science assenyala com un àrea que cal seguir amb atenció l’anomenada epidemiologia genòmica. Comprendre els determinants genòmics de les relacions entre els patògens
Paga la pena commemorar un fet o una efemèride científica si serveix d’estímul per a debatre, difondre, aprendre més sobre ciència. Qualsevol excusa és bona i, siga amb la benedicció d’institucions internacionals o per iniciativa cívica, és una bona manera d’engrescar el personal. No anem sobrats d’entusiasme per la ciència, especialment entre el jovent. Per
Em confesse seguidor habitual dels escrits de Carl Zimmer i admirador d’algunes de les seues aficions, com ara el col·leccionisme de tatuatges científics. Ara Zimmer ha convertit en llibre aquesta suggerent col·lecció d’imatges i les acompanya de comentaris i testimonis. Segueix una classificació per branques del coneixement: des de les matemàtiques fins la neurociència, passant
La història natural és la germana pobra dels museus valencians. La fabulosa col·lecció de fòssils americans que alberga el Museu de Ciències Naturals al parc dels Vivers gaudeix d’unes instal·lacions molt dignes. Comparteix aquest rar privilegi amb la col·lecció d’espècies vives del Jardí Botànic de la Universitat de València. Però aquestes dues mostres remarcables del