El buit del temps
El bloc de Juli Peretó
10 de març de 2013
Sense categoria
1 comentari
La doble hèlix seixanteja
Sembla com si fos ahir que dibuixava unes caricatures dels companys del Departament de Bioquímica per celebrar els 30 anys de la doble hèlix. I ara pense que han passat tants anys d’allò com els que separaven la caricatura del “Gran Circ del DNA” de la descoberta de Watson i Crick. Seixanta anys d’aquell eureka prodigiós que, tot i tenir un impacte mediàtic imperceptible, seria el preludi de l’edat d’or de la biologia molecular.
Diversos mitjans s’han fet ressò de la rèplica del pub Eagle de Cambridge feta al Laboratori de Cold Spring Harbor on hi viu Watson, per rememorar el passat 28 de febrer aquella entrada triomfal de Crick dient que havien descobert el secret de la vida. L’anècdota la va difondre Watson en la polèmica narració La doble hèlix, però Crick sempre va dir que no ho recordava així. A propòsit d’aquest llibret (del qual hi ha versió castellana), Alexander Gann i Jan Witkowski han publicat una esplèndida edició il·lustrada i anotada. És una manera molt diferent de llegir aquest llibre perquè no sols hi abunden les anotacions històriques i biogràfiques dels protagonismes sinó que porta uns suculents annexos. Un és la història de les vicissituds de Watson per publicar el manuscrit i l’ennuig d’alguns dels al·ludits, especialment de Crick. El llibre també conté molts facsímils de manuscrits i cartes.
Precisament, fa uns dies Nicholas Wade ens recordava a NYT (i avui ho ha publicat el diari Ara) la carta que Crick va enviar al seu fill de 12 anys Michael descrivint el model de la doble hèlix i datada el 15 de març de 1953, quan encara el famós article de Nature no havia estat escrit: Benvolgut Michael, Jim Watson i jo probablement hem fet una descoberta molt important… La nostra estructura és molt bonica. Amb un estil divulgatiu remarcable (llegiu la transcripció ací), aquesta potser siga la primera descripció escrita de la doble hèlix, les seues implicacions genètiques i la visió de l’existència d’un codi (la carta de Watson a Delbrück del 12 de març no és, ni de bon tros, comparable en profunditat i claredat, i no parle només de l’horrorosa cal·ligrafia de l’americà).
Els fetitxistes s’alegraran de saber que el Michael Crick ha decidit treure a subhasta el document a través de Christie’s i que s’estima que pot arribar a valdre uns 2 milions de dòlars. La meitat dels diners aniran a parar a l’Institut Salk, centre que acollí Crick en la darrera etapa de la seua brillant carrera científica. Algú en dóna més?
Diversos mitjans s’han fet ressò de la rèplica del pub Eagle de Cambridge feta al Laboratori de Cold Spring Harbor on hi viu Watson, per rememorar el passat 28 de febrer aquella entrada triomfal de Crick dient que havien descobert el secret de la vida. L’anècdota la va difondre Watson en la polèmica narració La doble hèlix, però Crick sempre va dir que no ho recordava així. A propòsit d’aquest llibret (del qual hi ha versió castellana), Alexander Gann i Jan Witkowski han publicat una esplèndida edició il·lustrada i anotada. És una manera molt diferent de llegir aquest llibre perquè no sols hi abunden les anotacions històriques i biogràfiques dels protagonismes sinó que porta uns suculents annexos. Un és la història de les vicissituds de Watson per publicar el manuscrit i l’ennuig d’alguns dels al·ludits, especialment de Crick. El llibre també conté molts facsímils de manuscrits i cartes.
Precisament, fa uns dies Nicholas Wade ens recordava a NYT (i avui ho ha publicat el diari Ara) la carta que Crick va enviar al seu fill de 12 anys Michael descrivint el model de la doble hèlix i datada el 15 de març de 1953, quan encara el famós article de Nature no havia estat escrit: Benvolgut Michael, Jim Watson i jo probablement hem fet una descoberta molt important… La nostra estructura és molt bonica. Amb un estil divulgatiu remarcable (llegiu la transcripció ací), aquesta potser siga la primera descripció escrita de la doble hèlix, les seues implicacions genètiques i la visió de l’existència d’un codi (la carta de Watson a Delbrück del 12 de març no és, ni de bon tros, comparable en profunditat i claredat, i no parle només de l’horrorosa cal·ligrafia de l’americà).
Els fetitxistes s’alegraran de saber que el Michael Crick ha decidit treure a subhasta el document a través de Christie’s i que s’estima que pot arribar a valdre uns 2 milions de dòlars. La meitat dels diners aniran a parar a l’Institut Salk, centre que acollí Crick en la darrera etapa de la seua brillant carrera científica. Algú en dóna més?
Esquema de la replicació del DNA dibuixat per Crick en la carta al seu fill Michael.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions