El buit del temps

? no s?hi pot contradir. Ausiàs March expressava així els seus irrefrenables desdificis amorosos. I és que les ànsies sexuals, i no sols les d?un poeta amb ardències passionals com les de March, són fondes i impel·lidores, inexorables. En un dels textos memorables del ?Diccionari per a ociosos?, Joan Fuster vaga pels viaranys literaris i arriba a la conclusió que el sexe guanya en seriositat quan en els darrers dos-cents anys prospera la demolició dels prejudicis, els moralismes i les mistificacions. És evident que la naturalització del sexe és obra sobretot de les ciències biològiques. «El fet és que el sexe, gràcies a tot això, ja no és grotesc ni excitant, en la seva versió literària ?diu Fuster. És el sexe: només ?un episodi ineluctable de la naturalesa de l?home.» Tant de bo Fuster hagués pogut llegir El cervell eròtic d?Adolf Tobeña.

El de Sueca hagués guadit d?una de les narracions més apassionants sobre els dispositius neuronals i les emanacions químiques agitadores de l?enamorament i les interaccions sexuals. Desig, seducció, erotisme, i tantes altres facetes fascinants dels neguits amorosos passen pel sedàs neurocientífic i de la biologia evolutiva i s?ennobleixen com a fenòmens estrictament naturals. La prosa persuasiva i apassionada, la luxúria lèxica es podria dir, de Tobeña és el vehicle idoni per endinsar-nos en qüestions tan soboroses i sensuals. L?autor no estalvia adjectius ni tampoc detalls, per escabrosos que puguen semblar. Perquè el llibre no és apte per aquells que consideren una indecència penetrar en els afers humans amb els estilets de la ciència contemporània. Palpejar el cervell sexual, com ho fa Tobeña, sense prejudicis de cap mena, és molt provocador. Ideològicament provocador. Però ell ho sap fer com pocs, això de provocar. Ja s?hi va aventurar fa deu anys. Ara ens ofereix una versió actualitzada, amb més dades, més experiments, més desafiaments. En tot cas, com en la primera edició, el millor del llibre continua sent un clar glossari o ?vocabulari funcional? que fa païbles les nocions més críptiques o que demarca amb habilitat els tòpics més comuns.

Tobeña, que s?ha atrevit a pensar evolutivament tants temes ?el més pertorbador, el cervell dels terroristes suïcides? ens regala un suculent tast del cervell eròtic. Dels correlats neurològics d?aquell «episodi ineluctable de la naturalesa de l?home.»

Tobeña presentarà ?El cervell eròtic? dilluns 23 d?octubre a les 12.30 a la sala d?actes de la biblioteca de ciències del campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València, en un acte organitzat per la Societat Catalana de Biologia (IEC) i la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!