El buit del temps

La setmana passada es va presentar el primer any d?activitat del Consell Europeu de Recerca (ERC), un organisme de finançament d?investigació bàsica, d?abast europeu, finançat per la Comissió Europea (dins del Programa Marc de Recerca, que acaba d?iniciar la setena edició) i de funcionament independent. Aquesta darrera característica no és gens menyspreable, atesa la necessitat imperiosa que els òrgans finançadors de la investigació no depenguen de les vel·leïtats polítiques i partidistes.
L?ERC és governat per científics i les seues línies d?actuació les traça un consell de 22 persones, entre les quals trobem el sociòleg Manuel Castells (professor de la UOC i doctor honoris causa per la Universitat de València) i el neurobiòleg Òscar Marín (de l?Institut de Neurociència d?Alacant, un centre mixt CSIC-UMH). A aquests dos acadèmics prestigiosos tan propers caldria afegir el nom d?Enric Banda, actual responsable de la Fundació Catalana per la Recerca, que va tenir un protagonisme molt destacat en la definició i posada en marxa de l?ERC.
Calia un organisme així a Europa? Sense el menor dubte, la resposta ha de ser afirmativa. Els Programes Marc de Brussel·les han anat menystenint de manera progressiva la recerca fonamental, fins al punt que s?exclou explícitament qualsevol projecte que no planteje una aplicació industrial més o menys immediata. A més, s?ha potenciat la col·laboració entre diferents països més que la qualitat absoluta i l?excel·lència individual. Aquest és un problema polític de primera magnitud: el no reconeixement per part de la Unió Europea de la prioritat de l?avanç del coneixement fonamental ha produït un empobriment en les ambicions recercadores de molts grups ofuscats pel maridatge amb les empreses i companyies que han d?explotar els resultats de la recerca. Com a conseqüència, els diners públics, una vegada més, van a suplir els esforços que haurien de fer els empresaris amb part dels seus guanys. Però si oblidem que qualsevol avanç significatiu en les aplicacions del coneixement es basa en un esforç previ en investigació bàsica, el sistema serà dèbil i sense futur. Així no és d?estranyar que, en termes d?inversions en ciència, la Xina vinga a substituir el conjunt de la Unió Europea en les properes estadístiques. Tindrem per davant els EUA, el Japó i la Xina. Aquesta pèrdua de lideratge l?estem arrossegant des de fa molts anys però encara és hora de reaccionar. I l?ERC tracta d?invertir aquesta tendència.
Una altra necessitat imperiosa gens trivial era fugir de la laberíntica burocràcia dels Programes Marc, que han assolit uns nivells mastodòntics de paperassa i complexitat administrativa. S?assegura que la gestió dels projectes ERC i la mecànica d?avaluació i decisió serà infinitament més àgil. Ja ho veurem. Ara l?objectiu prioritari de l?ERC és detectar els millors científics per a finançar el que han definit com a ?recerca fronterera?: aquella investigació bàsica crítica per al benestar econòmic i social i, alhora, que vaja més enllà de les fronteres del coneixement, més enllà dels límits de les disciplines tradicionals.
Enguany, a través de la convocatòria pública adreçada a joves investigadors que es tanca el proper 25 d?abril, l?ERC espera concedir uns 200 projectes que poden ser de fins 5 anys de durada i amb una mitjana d?1,5 milions d?euros de finançament. La previsió és que hi haja unes 3.000 peticions. Els requisits principals inclouen l?haver-se doctorat fa entre 2 i 9 anys i demostrar la independència d?altres investigadors. És a dir, que es potencia la creació de grups d?excel·lència nous, liderats per joves, en les àrees d?investigació més audaces. L?any vinent serà el torn dels científics més madurs, amb finançaments de l?ordre de 2,5 milions d?euros per projecte. És, tot plegat, l?inici d?una nova època en el finançament de la recerca europea. Ací qui realment se la juga no són els científics, perquè de molt bons n?hi han. El punt feble seran les institucions que executen els projectes: estaran les nostres universitats, els nostres departaments, els nostres instituts, els equips rectorals i directius, a l?alçada de les exigències d?independència i audàcia que implica un projecte de l?ERC? Ací és on es marcaran realment les diferències. Els millors científics triaran les institucions més àgils i generoses amb el finançament general i els espais i laboratoris disponibles. I algun dia caldrà fer rànquings…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!