“En algun moment de la seua carrera els estudiants de biologia es pregunten per què han d’aprendre tantes coses. Tota la massa de detalls que omplen llibres i cursos poden arribar a eclipsar els principis més valuosos i fonamentals de la ciència. Tant per als estudiants com els professors, els cursos de la llicenciatura de biologia poden convertir-se en veritables exercicis de maneig de dades.”
“Aquest no deixa de ser un problema per a tots aquells que vulguen explorar com es relaciona el seu tema amb contextos més amplis, o per als que els incomoda haver de fer eleccions cada vegada més especialitzades durant els estudis universitaris de ciències biològiques. Els que desitjen per als seus estudis la màxima utilitat, necessiten agafar-se la ciència com un tema que pot presentar-se de manera que els no científics ho troben convincent i important. Per a tots aquells que escullen dedicar-se a la recerca, la disciplina necessàriament estricta de la vida al laboratori s’ha de recobrir d’un vernís filosòfic: cal conèixer com es guanya la seua autoritat la biologia, com aquesta es presenta davant del públic i com es relaciona amb altres ciències, les arts i les humanitats.”
Aquests són els propòsits de “Thinking about biology”, de Stephen Webster (Cambridge University Press 2003), segon s’exposen en la introducció del llibre. Poc més de 200 pàgines que haurien de ser d’obligada lectura als que perpetraran el que podríem anomenar “el desastre de Bolònia”: una passa més cap a l’analfabetisme funcional de les futures generacions universitàries.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!