El buit del temps

Haver escrit fa poc sobre dues dones científiques, Rachel Carson i Lynn Margulis, m?ha dut a rellegir Trop belles pour le Nobel. Les femmes et la science de Nicolas Witkowski (Seuil, 2005).
Amb estil lleuger, Witkowski presenta una sèrie de narracions ordenades cronològicament que tracta de traçar la trajectòria de la presència femenina en la ciència, massa vegades amagada en el discurs oficial de la història. Aquesta «invitació a descobrir la meitat femenina de la ciència» presenta un panorama poc optimista del passat però serveix a l?autor per a llençar un missatge optimista atesa la irrupció massiva de les dones a les universitats i els laboratoris.

De Witkowski n?hi ha altres llibres interessants, per ser visions novedoses de les temàtiques científiques, que aprofiten les perspectives històriques, anecdòtiques o culturals per apropar-nos els personatges i les idees. A Une histoire sentimentale des sciences (Seuil, 2003), Witkowski sap trobar els racons més entranyables, les històries mig amagades, de la ciència.
I al Dictionnaire culturel des sciences (Seuil, 2001), va coordinar gairebé un centenar d?autors per a recollir més de mil articles sobre «art, literatura, cinema, sociologia, mites, política, història, religió, humor, ètica, economia, poesia, divulgació», atès el subtítol del volum de 441 pàgines de gran format. La imatge, les fotografies, tenen un lloc destacat en l?edició d?un llibre alhora informatiu i provocador.
Busque una entrada referida a una dama: Hipàtia. Segons ens informa aquest diccionari, aquella llegendària matemàtica, astrònoma i filòsofa neoplatònica alexandrina del segle IV fou martiritzada per fanàtics cristians, acusada de paganisme. L?autor de l?article (Jean-Marc Lévy-Leblond) suggereix que la memòria d?Hipàtia ha estat usurpada en forma de Santa Caterina d?Alexandria, exacta contemporània d?Hipàtia de la qual no resta cap testimoni històric i que també és venerada com a màrtir i considerada una gran pensadora. De Santa Caterina, verge i màrtir, ens queda la iconografia religiosa que la representa amb una roda de crocs esmolats, instrument de tortura. D?Hipàtia, a la que el romanticisme afegí bellesa física i virginitat a la seua intel·ligència, no ens ha quedat cap de les seues obres, tret d?un aforisme atribuït: «Preserveu davant i contra tot el vostre dret a pensar; més val pensar i equivocar-se que no pensar.»

Fotografia: Hypatia (1867) segons Julia Cameron.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!