El buit del temps

El bloc de Juli Peretó

11 de maig de 2013
Sense categoria
5 comentaris

Jacob i de Duve, in memoriam

Amb poques setmanes de diferència ens han deixat dos homenots de la biologia: François Jacob (1920-2013) i Christian de Duve (1917-2013). Els dos foren un senyors científics, en el sentit més noble de l’expressió. D’aquells que quan els llegies o els escoltaves, no et deixaven indiferent. Tot dos guardonats amb el Nobel, les seues aportacions al coneixement i la comprensió de la vida són indiscutibles. Però, a més, sentien aquella pulsió interna de fer-se escoltar i entendre pel públic. Per dir-ho com de Duve, per fer que la il·luminació de la ciència no quedés restringida als iniciats.

Dels dos guarde un record molt viu de la darrera vegada que vaig parlar amb ells. La primavera de 2004, acompanyat d’un amable Michel Morange, vaig visitar Jacob al seu despatx del Pasteur a París. L’objecte de la visita fou obtenir el vist i plau pels nostres plans de publicar un llibre amb un recull de textos, tot recordant el seu nomenament com a Doctor Honoris Causa de la Universitat de València. D’allí vaig eixir ben content amb l’embrió de El desván de la evolución (PUV, 2007) a la butxaca. París em semblava molt més encantador i amical que de costum, camí de casa a la rue Scheffer. Amb de Duve vaig sentir l’emoció inconscient de la darrera vegada que ens veuríem. Amb ell havia coincidit a diversos congressos internacionals de l’origen de la vida, des d’aquell de Barcelona de 1993 organitzat per Oró. El darrer per a ell fou el de Florència de 2008, sempre acompanyat per la seua néta, fent aquella memorable xerrada al Palazzo Vecchio.

De tots dos ens queden les idees i les paraules. Per a mi Jacob és el gran heroi de la intel·ligibilitat de l’evolució molecular, amb la seua metàfora del bricolatge. En canvi, de Duve ha dedicat bona part de l’obra dels darrers vint anys a la reflexió sobre l’origen de la vida, l’evolució humana i el significat de tot plegat. A Jacob tornaré un altre dia. Perquè ara mateix vull completar el meu text sobre els llibres de de Duve fent referència a la seua darrera obra Genetics of Original Sin. The Impact of Natural Selection on the Future of Humanity (Yale University Press, 2010). El pecat original és la selecció natural operant sobre els nostres genomes. La redempció és la nostra lluita deliberada i plenament conscient contra la selecció natural, perquè la nostra és la única espècie científica del planeta. Aquest darrer llibre de de Duve ens transporta des de l’origen de la vida fins a la responsabilitat humana en el futur de la vida, si més no la de la pròpia espècie. Un problema, identificat per de Duve i remarcat per Edward O. Wilson en el pròleg, és que, si bé les principals transicions evolutives –de la macromolècula al bacteri, d’aquest a la cèl·lula complexa eucariota, l’aparició de la pluricel·lularitat, de les societats animals– han transcorregut en escales de temps àmplies, l’aparició de l’espècie humana i la transformació tecnològica de l’entorn han estat un llampec geològic. Sobre les nostres emocions paleolítiques hem bastit institucions medievals i tecnologies pròpies de deus, per dir-ho com Wilson. Al final del llibre, de Duve suggereix possibles solucions ètiques, socials, polítiques i religioses. Jo no sóc tan optimista i, ben mirat, crec que la redempció humana sembla més aviat un somni impossible, ateses les circumstàncies i els lideratges mediocres que ens toca sofrir a totes les escales.

Christian de Duve ha triat el moment de la seua partida d’aquest món, envolat de la família. Tota una lliçó de coherència: científic catòlic (si més no, en la seua època més jove), preocupat per les col·lisions entre el coneixement científic i la creença religiosa, membre de l’Acadèmia Pontifícia però declarat defensor de la necessària regeneració de les esglésies, com una de les forces contra la nostra desaparició com a espècie. I qui dubtaria que el reconeixement del dret a una mort digna seria un bon començament d’aquesta regeneració.

Fografia de Christian de Duve agafada del web del de Duve Institute.

  1. Gracies per poder diffondre aquesta teva experiencia. seguire el teu consell i llegire el llibre. encara que no coneixa pas aquestes homes, la teva apportacio per mi personalment ha sigut essential en el llarg cami que em queda per descobri la veritat. moltes gracies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!