Després de vuit mesos de polèmica, els
dos articles que donen detalls sobre l’evolució del temible virus de la grip aviària H5N1 cap a formes transmissibles en mamífers, han vist la llum. A principi de maig la revista
Nature publicava el treball del grup de
Kawaoka (vegeu ací l’
especial sobre grip de
Nature). Divendres passat
Science feia el mateix amb l’article del grup de
Fouchier (que els ha donat temps, mentrestant, de fer un
segon article sobre models evolutius predictius) embolcallat també d’un esplèndid
recull d’articles i comentaris:
com a servei a la comunitat l’AAAS fa lliurement accessibles al públic aquests articles, adverteix l’entradeta. Així que encara que no sigueu subscriptors, podeu passejar-se per tots els textos.
A la introducció, Bruce Alberts, màxim responsable de Science, es congratula d’haver aconseguit fer pública aquesta informació per a tots: tot el món és més conscient així del perill potencial d’aquest virus per a la humanitat. És la manera, afirma Alberts, que els polítics i els científics puguen orientar millor el seu treball per a reduir la probabilitat de pandèmia, per fer un món més segur. Alberts aprofite també per fer una crida per desenvolupar millor els mecanismes de control del que s’anomena DURC (de l’anglès:
dual-use research of concern, és a dir, aquella recerca biológica que tot i tenir uns objectius científics legítims, pot ser també un risc per a la salut o la seguretat si cau en mans de bioterroristes). Aquests mecanismes de control ds’haurien d’establir a escala planetària, al meu parer un objectiu, ara per ara, quasi impossible d’assolir (penseu només en les enormes dificultats de controlar la recerca en matèria d’armament nuclear). Quasi tots els textos d’aquest dossier analitzen què fer davant d’una DURC, d’una recerca de doble tall, des de prohibir-la (sic) fins l’aplicació de mesures efectives de control i seguiment. L’assumpte no s’ha de plantejar, com ha estat en el cas dels treballs sobre la transmissibilitat del virus de la grip aviària, quan la recerca està fet i els resultats, òbviament, no es poden mantenir en secret. Els responsables dels NIH, per exemple, porposen mecanismes de regulació prèvia que aconsellen o no el finançament i l’execució de determinades recerques. Siga com siga, estem davant d’un dels debats més apassionants i importants que podem tenir sobre la investigació científica i l’impacte del coneixement sobre el benestar humà. Ens cal, en resum, un contracte social sobre la ciència, com reclamen Anthony S. Fauci i Francis S. Collins.
Imatge: M. Kemp/Rubberball/Getty Images.