El buit del temps

Alan Turing és reconegut com un precursor de les ciències de la computació i la intel·ligència artificial. Tanmateix és molt menys coneguda la seua contribució a la biologia. Les darreres investigacions, abans de la seua tràgica desaparició el 1954, enfocaven problemes biològics fascinants que va sembrar amb el seu talent matemàtic. Més enllà del funcionament cerebral i neuronal, però que ell trobava connectat, hi havia l’enigmàtica transició entre un òvul fecundat simètric i amorf a un embrió en formació, amb cèl·lules, teixits i òrgans en procés de diferenciació. El 1951, el mateix any que Crick i Watson es trobaren a Cambridge i començà la seua aventura helicoïdal, escrivia Turing al seu col·lega neurocientífic John Z. Young: En aquest moment no estic treballant en el problema [de l’estructura lògica del cervell] sinó en la meua teoria matemàtica de l’embriologia […] la qual pot donar explicacions satisfactòries a: (i) la grastulació; (ii) les estructures de simetria poligonal, com ara estrelles de mar, flors; (iii) la disposició de les fulles [fil·lotaxi], en particular la manera en la qual apareix la successió de Fibonacci (0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, …); (iv) els patrons de colors en animals, per exemple, les franges, taques o clapejat; (v) els patrons en estructures quasi esfèriques com alguns radiolaris, per bé que això és més difícil i dubtós. Realment estic fent això perquè són més fàcils de tractar. Però no crec que estiga desconnectat amb l’altre problema. L’estructura del cervell s’ha d’assolir a través d’un mecanisme genètic embriològic i confie que aquesta teoria amb la qual estic ara treballant puga aclarir les restriccions que això implica realment […].
Turing treballava al laboratori de Computació de la Universitat de Manchester i gaudia dels primers ordinadors amb els quals ell podia assajar els seus models teòrics: les màquines que ell mateix havia ajudat a crear li servien ara per endinsar-se en els enigmes de la vida amb tot el poder de la seua imaginació matemàtica. El 1952 va publicar un article a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society of London amb el títol The chemical basis of morphogenesis. Aquest text donava una clau teòrica per a la comprensió de l’aparició d’asimetries en un sistema químic en ajuntar el fenomen de la transformació de substàncies amb el de la seua difusió espacial. Tot i ser molt suggeridor no fou fins l’any 2006 que uns investigadors alemanys trobaren un mecanisme molecular durant la formació dels patrons de distribució dels fol·licles pilosos als ratolins que seguia les prediccions del model de Turing.
De les contribucions de Turing a la biologia ens parlarà el proper dimecres a l’Espai Ciència, David Jou. I per recuperar aquesta faceta menys coneguda de Turing, el Festival de la Ciència de Manchester organitza l’activitat dels gira-sols de Turing. Durant la primavera estan plantant gira-sols les flors dels quals serviran, a la tardor, per provar les idees de Turing sobre les regularitats en l’anatomia floral.
La carta de Turing és citada a la biografia publicada per Andrew Hodgkes Alan Turing: the enigma (Vintage, 1983). En català hi ha la traducció del text de Turing Els ordinadors i la intel·ligència (Obrador Edèndum, Publicacions URV, 2009). Aquest llibre també porta un text de John von Neumann i una introducció de David Jou. La figura és un fragment d’un dibuix de Turing conservat en un manuscrit seu inèdit sobre la teoria de la fil·lotaxi.