La revista
Mètode de la Universitat de València amplia el seu univers. Ha millorat molt el seu web
metode.cat i incorpora freqüents actualitzacions i
notícies. Des d’enguany, a les edicions regulars en català i castellà, ha afegit l’edició en anglès, el seu
Annual Review.
Facebook i Twitter (
@Revista_Metode) són ja eines habituals de difusió del seu treball. I des de fa un parell de setmanes, funciona el
Canal Mètode de
Vilaweb. Cal reconéixer l’afany d’arribar més lluny i la gran feinada de l’equip comandat pel professor de periodisme, escriptor i naturalista de cor Martí Domínguez i la seua cap de redacció Anna Mateu. Però sense perdre pel camí ni un bri de la qualitat que sempre els ha acompanyat, la qualitat del rigor en els continguts, la professionalitat divulgadora i el bon gust per l’estètica més suggeridora.
M’acaba d’arribar el darrer número,
La cara del dolor, coordinat pel farmacòleg Francisco Morales que conté un article del malaguanyat Luis Estañ. Com sempre, impecable, atractiu i força informatiu, aquest número conté també les contribucions d’artistes que enriqueixen els textos (Marusela Granell, Greta Alfaro, Miquel Navarro i Artur Heras, en aquesta ocasió).
I acompanyant la revista, el darrer volum de la sèrie
Monografies de
Mètode. Aquesta vegada és l’obra teatral
Oxigen de Carl Djerassi i Roald Hoffmann, una magnífica prova de com
la ciència pot inserir-se en la ficció. Quina delícia de lectura per arrodonir l’Any Internacional de la Química! Per si no teniu prou d’oxigen intel·lectual en cada número de
Mètode, preneu aquesta dosi de diversió i reflexió “sobre l’ambició, l’ètica i la curiositat científica” amb l’obra teatral
Oxigen.