Obra pia?

Una de les moltes situacions paradoxals que vivim a València és l’ascens imparable de la Universidad Católica. Del no res, ha anat creixent en titulacions, alumnes (actualment més de 12.000) i, sobretot, patrimoni. D’una banda està l’estratègia d’aconseguir que ciutats i pobles governats pel PP els donen les màximes facilitats i ajudes per instal·lar-s’hi. És la metàstasi catòlica. D’altra és la fundada sospita que el govern de la Generalitat, com a mínim fa els ulls grossos i com a màxim hi aporta diners de tots. En l’edició valenciana del diari El País d’ahir, Sedes de la Católica vulneran dos legados, reportatge del periodista Jaime Prats, presenta les dades eloqüents de com la Catòlica es fa amb patrimoni, passant per damunt de llegats, darreres voluntats, testaments i, si cal, la llei. L’apropiació dels asils per a xiquets orfes i pobres que fundaren el marquès de Campo i el de Sant Joan, ha acabat convertint-los en una universitat per adolescents amb pares rics. I és que quan hi ha negocis pel mig, això de la caritat no pega. Per cert, el reportatge s’acompanya d’una excel·lent columna d’opinió dels historiadors Anaclet Pons i Justo Serna, Por sus obras los conocerán. Molt bo el contrast entre els actes d’Honoris Causa de Cañizares i Dawkins: el poder, la fe i el negoci revestits amb la toga acadèmica. I, per acompanyar adequadament la notícia, quan obres la pàgina del diari digital, el primer anunci de Google que hi apareix és el de la UCV.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *