La cosa més gran

Tot allò que existeix o és concebut d’existir com una entitat separada, sia material o espiritual, real o abstracta és una cosa, segons el diccionari. I els astrònoms acaben de descobrir la cosa més gran: una estrella 265 vegades més gran que el nostre sol, una grandària inesperada perquè els científics pensaven que el límit de la massa d’un estel estava en 150 masses solars.
S’ha trobat, mitjançant el gran telescopi europeu que hi ha al desert d’Atacama, a la nebulosa de la Taràntula i té un nom gens atractiu, R136a1. Ubicada a 165.000 anys-llum, la temperatura superficial del monstre estelar és de més de 40.000 graus Celsius. L’estrellota és, tanmateix, molt jove, cosa d’un milió d’anys, i quan es va formar devia tenir una massa com 320 Sols. Així que, comprada amb la nostra estrella que té quasi 4.600 milions d’anys d’edat, R136a1 és un nadó. Ara, el que tenen aquestes estrelles tan grans és que vieun molt poc: es formarà una supernova i s’escamparan tots els elements químics fabricats a l’interior. El més interessant de la descoberta és que es tracta d’una estrella com podrien haver estat els avantpassats del nostre Sol, ben al principi de l’univers, amb les cendres dels quals es formaria després el nostre sistema planetari. Amb un característic sentit de l’humor britànic, l’Astrònom Real Martin Rees ha dit sobre la descoberta que
It’s a step forward, but it is not more than an incremental advance in our knowledge.
En aquesta animació de The Guardian es compara la gegantina estrella amb el nostre sistema planetari i si voleu jugar a rebatejar-la aneu ací.
A la imatge facilitada per l’ESO es compara una nana roja (amb només un 10% de la massa solar), un estel de tipus solar (nana groga) i una nana blava (vuit vegades més gran que el Sol). Darrere, amb blau fosc, s’ha dibuixat a escala com seria R136a1.

Afegeix un comentari

Respon a Salva Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *