El buit del temps

Per a mi la setmana de falles i l’entrada de la primavera és també sinònim d’un passeig per la fira del llibre vell: avui acaba la 33ena fira del llibre antic i d’ocasió. Enguany he trobat unes petites joies de les quals en remarque dues: una obreta d’August Pi i Sunyer i un pamflet del Frente de Juventudes.
El fisiòleg Pi i Sunyer (1879-1965), fundador en 1902 de la Societat Catalana de Biologia, va impartir unes conferències a la Universidad de Buenos Aires el 1919 i l’any següent la Casa Editorial P. Salvat de Barcelona les publicà en el llibre Los mecanismos de correlación fisiológica, adaptación interna y unificación de funciones. A través de les divuit conferències Pi i Sunyer mostra la preocupació per les explicacions darreres del funcionament harmoniós de les cèl·lules, dels òrgans, dels organismes. La cerca dels mecanismes físics i químics que, de manera universal, poden explicar la complexitat i la regulació del metabolisme, de la fisiologia. I així: ¡van cada vez retrocediendo más lejos las explicaciones metafísicas en la interpretación de los fenómenos biológicos! (p. 204). Tot això ho proclama un científic respectat internacionalment que hagué d’anar-se’n a l’exili el 1939.
L’altra troballa és un llibret titulat Maravillas de la creación: los misterios de los insectos, editat el 1956 per l’Escuela Sindical de Mandos del Frente de Juventudes. És una petita joia de la manipulació ideològica en la que va caure l’ensenyament de les ciències naturals durant el franquisme. Directament emparentat amb els postulats d’una teologia natural infantilista i demodé, el llibret repassa els costums de diversos insectes (incloent-hi, ai las, les aranyes!) i acaba amb el capítol Luz de Dios. L’autor anònim del pamflet conclou que una fuerza exterior […] ha impreso en ellos unas tendencias y unas costumbres [que] los hace proceder con arreglo a un plan […] y es una luz la que ilumina su rastrera existencia, donde hay mucho más que odio, ferocidad e instinto ciego: la luz de Dios (p. 82). El llibret, a vessar de retòrica predarwinista, s’acompanya de les il·lustracions, inconfusiblement naïfs, de Mairata.
Aquests dos llibres marquen, respectivament, el fonament de la ciència biològica abans de la guerra del 36 i l’estat de prostració de l’educació científica en la postguerra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!