«El príncep ha de triar. Si creu que ha de parlar perquè els riscs que els excessos de la ciència moderna causen al planeta són tan immensos que té el deure moral de salvar-nos de l?imminent destrucció, hauria de renunciar a pujar al tron. Si vol arribar a ser un monarca constitucional, ha de callar. No ho pot tenir tot. Un país democràtic no pot tolerar un monarca que s?entremet en afers polítics amb unes opinions que són notícia no per la seua perícia sinó per la posició que deu únicament a un accident de naixement».
Així acaba l?impecable text de Lord Taverne, autor del llibre ?The March of Unreason – Science, Democracy and the New Fundamentalism?, on critica durament l?hereu del tron britànic per les seues opinions anti- i pseudocientífiques, pel que fa a temes com els organismes modificats genèticament o l?homeopatia. També l?ataca per la seua visió beatífica de la natura, més pròpia d?un teòleg natural de fa dos-cents anys que d?un ciutadà del segle XXI. Lord Taverne és un exemple de com els polítics han de respondre davant dels abusos monàrquics, sense refugiar-se en un silenci covard i llepó disfressat de respecte institucional.
?El príncep ha de triar? s?ha publicat a The Guardian i ens resulta molt familiar, atesa la polèmica desfermada per unes declaracions, gens sorprenents, de Doña Sofía. Són de domini públic les profundes conviccions religioses i conservadores de la monarca. Té en comú amb el príncep de Gal·les el menyspreu olímpic pel coneixement científic. Tant un com l?altre tenen al seu abast informació de primera mà sobre qualsevol tema científic. Em consta que, si més no Sofia de Grècia, té un interès pels avenços científics. Però sembla que li aprofita de ben poc: declarar que els xiquets han de saber de l?origen del món i de la vida a través de la religió és una bajanada digna d?una creacionista tronada. Ho és de debò?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!