Pere Segura i Ferrer

Descripcions vitals.

Aquests dies hem vist a Vilaweb una descripció d’un posat vital de Pedro Sánchez en un article de Vicens Partal: https://www.vilaweb.cat/noticies/ara-que-sanchez-ja-te-el-liceu-no-li-cal-liceta/

Entre altres coses diu:
“Diuen que no li agrada el poder, sinó el risc que necessites per a tenir poder … Imatge, perquè no té fons. No té ideologia, no té projecte. Pedro Sánchez pensa solament en ell i en el seu poder personal…”
Descripció dins les consideracions de la situació actual del conflicte entre Catalunya i l’Estat.
I no escric ara per comentar l’interessant article. Vull fer-me unes preguntes.

Per què podem fer o necessitar descripcions de les persones que d’una manera o altra tenen presència en la nostra vida?
Sabríem descriure’ns nosaltres mateixos i fer-ho amb determinada cura?
Una descripció ha d’anar acompanyada de crítica sempre? (“Crítica” quan sigui exercici de criteri…)

Descriure, definir, explicar… La vida, per cada un de nosaltres, no comporta la mateixa energia, o mentalitat, o compromís, o intensitat, o…
I és convenient que el fer i el ser és visquin agermanats…

De ben jove em vaig trobar un lema provinent de la Comunitat de La Borie Noble (Herault, França), dedicada a la No-Violència i a la vida, precisament, en Comunitat.
Senzill: “Pau, força i Joia”.

Més endavant, quan considerava valors que poden donar sentit a la vida humana, vaig poder veure i viure com n’és d’important aprendre a Estimar, cercar Veritat i contemplar i aprendre a crear Bellesa.