Pere Segura i Ferrer

Un petit tros de conversa:
-… m’agraden les novel·les de detectius i crims…
-I doncs, que hi trobes, perquè t’agraden?…
-(després d’un petit silenci)… perquè cerquen la veritat…

En l’arrel i significat de la paraula “diàleg” trobem la cerca de sentit, la necessària i oportuna sensatesa dels que dialoguen.
No deu interessar romandre insensat. Importa cercar la veritat en els temes i en els que dialoguen…

Des de petits, des de les primeres trobades, posem per cas la d’una mare amb el seu fill, una trobada humana natural, digna, genera confiança.
La manca de confiança genera totes les pors i recels, i vigilàncies i paranoies.

Aquesta setmana uns reclamen tornar a la taula de diàleg, altres assenyalen que no generen confiança els que han sigut solidaris amb el vergonyós sotmetiment del “155”. Diàleg quan es refan tots els judicis ajornats per la pandèmia? Quan continuen a la presó o exili els encausats i condemnats per una judicatura injusta?. Quan no s’ha contestat cap proposta feta…?

Ho disfressen. Ara no li diran taula de “diàleg”? Només taula de negociació.
No es parla aquí d’empreses. Però potser és oportú escoltar els economistes que es queixen del fet que no poques empreses es corrompen passant a ser només “negocis”.

Reivindicar, fins poder obrir botiga d’interessos menors, sense diàleg ni sentit en allò que realment importa?