Pere Segura i Ferrer

Hi ha decepció, però podem mantenir l’esperança…
Vull considerar els motius:

Decepció…

El pur pragmatisme, la visió reclosa en l’immediat, la petitesa dels àmbits, el costum de segles de viure sobrevivint en mig del sotmetiment… barrejats amb l’individualisme de les formes de vida mancades de vincles comunitaris… i altres factors, ens han portat a una trista situació després del 10-J

No li poseu adjectius a la Independència.
No és de dretes o d’esquerres, és INDEPENDÈNCIA. O restarem sotmesos.
No és amb llistes obertes o tancades. és INDEPEDENCIA. O restarem sotmesos. 
No és sobirania o dret a decidir, és INDEPENDÈNCIA. O restarem sotmesos. 

La causa és única: INDEPENDÈNCIA. 
Què espereu. Voleu enyorar-la fins a una altra ocasió?. Què en vingui un altre Dictador?

El porteu tal vegada a dintre, si us te seduïts el poder que donen els vots, i els seresteu en els lobbies de poder, les dictadures internes dels partits.

Quan passeu del vostres congressos i estatuts, quan manipuleu resultats, quan us asegureu amb maniobres maquiavèliques de poca alçada humana, el seguidsme d’altres organs o gent del partit.

Esperança:

L’humanisme dels qui de fora de partits fan anar endavant el país, restarà com una única esperança. No entren en votacions. Però cerquen unitat, com en el 10-J, en el qual els que constituiu aquesta “classe” política, us heu trobat sobrepassats, i ni us heu plantejat seriosament el correspondre, ni teniu la consciència necessària per saber fer-ho.    

El Govern del poble, dut a terme pel poble, i en bé del poble, no passa en aquests moment per vosaltres. 

Només votarem els que ho tinguin clar, sense eufemismes, en el seu programa. Si ens feu repartir el vot, doncs el repartirem, però no votarem eufemismes, ni peix al cove, ni concerts, ni horitzons de no se sap quin futur d’independència però ara no, ni els que malfien i no motiven, ni els que anteposin qualsevol altre objectiu al d’omplir d’independentistes el parlament.
Votarem els que preparin com més aviat millor el pronunciament del Parlament, i que aquest veritablement representi la majoria del poble català, cosa en la que han fracassat majorment els actuals partits.

Els votarem, sols o en unitat, per nous que siguin ni que mostrin defectes. Que per mesquineses, contradiccions, i desmotivadors, ja en tenim prou amb els presents.
 
CATALANS !   CATALUNYA !!! 

 A banda dels partits, els que hi han i els que es constitueixin, hi ha la gent. Dintre i fora dels partits.
La gent portem al cor una cerca de sentit, una cerca de bondat, de veritat, de bellesa. Però també la gent humana pot donar realitat a grans horrors. A “bestialitats” alienes a les bèsties. Bestialitats que acumulen desempar.

Ens cal cercar saviesa. Podem rellegir el poema de Charles Peguy: “La porche du mystére de la deuxieme vertu”.  
Tenim obert el pòrtic al misteri de la segona virtut, la que segueix la fe: l’esperança. Es llavor de pau al present, i d’esdevenidor viu. 

No perdrem l’esperança, ni la paciència. les hem heredat, com deia Miquel Martí i Pol.