Pere Meroño
Diari d'un eurocomunista del #PSUC
L’escriptora valenciana, d’ideologia conservadora, membre de l’OPUS DEI, és, en el camp periodístic, del reportatge, de l’assaig basat en la cerca, un dels meus periodistes de referència. Més encara, i de mica en mica, em vaig acarant amb la seva extensa obra i mai, mai, llegint-la, n’he resultat decebut (…)
Pilar, mnuda, escrutadora, coneguda articulista de l’ABC, molt i molt llesta, contacta amb alts manaires dels serveis d’intel.ligència espanyols per anunciar-los que vol fer un llibre sobre la “Casa”.
Des del CESID se li suggereixen determinades “ajudes”, amb bon criteri i olfacte, refusa.
El llibre: amb l’excusa d’una visita al centre, i el repàs a un àlbum d’actuacions, Pilar Urbana detalla, fil per randa, tot un seguit d’episodis de la vida espanyola, on el CESID hi va jugar un rol bé secundari, bé important, bé determinant.
El fabulós relat ens narra com la Unió Soviètica va aprofitar el retorn dels “nens espanyols de la guerra” expatriats a l’URSS membre durà la conflagració bèl.lica de 1936-1939, per infiltrar-ne, un cop retornat, centenars i milers d’agents secrets.
També el rol cabdal que jugà el MOSSAD israelià per la formació i infantament d’uns serveis secrets com cal. La protecció prestada durant la dura Transició a Felipe González. L’espionatge a prop de la Conferència Episcopal.
I una conxorxa contra Alfonso de Borbón per cremar les seves possibilitats succesòries al tro d’Espanya. “Lobo” i la gran infiltració a ETA. Cinc hores en blanc (el “segrest” del Rei Joan Carles) per agents del CESID.
També la forma i manera en què el CESID fitxa i “pispa” documentació important a Adolfo Suárez. “Jo a Manglano –director del CESID- li donava novetats del GAL”.
I com un ministe pagava “l’impost revolucionari” d’ETA. Per què el CESID no va evitar el cop d’estat del 23-F. El CESID va pecar…
Dotzenes i dotzenes de sucoses històries escrites amb mà de mestre per aquesta gran Pilar Urbano, històries que apunten i assenyalen com funcionen els aparells d’estat, i que mostren el caràcter estratègic i com són de necessàries aquestes eines per garantir la independència i la defensa de la pròpia nació. Totes les nacions. Les que tenen estat i les que no en tenen i volen tenir-ne.
. “Yo entré en el CESID”. Pilar Urbano. Plaza & Janés. Barcelona. 1997.
CAT ’06 La nit dels somriures glaçats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!