Pere Meroño

Aquesta és una mostra, curt i ras, que enlluerna. D’una banda, un jove artista que mor abans d’hora, perifèric i oblidat. Que residí a França. Un enorme dissenyador. Sensibilitat. Bellesa. Afinament. Traç primmirat. Retrat femení. Capacitat de penetrar en les interioritats de la persona retratada. Gran psicologia.

Una exposició enorme i que enlluerna. Captivadora. Ves-hi. No s’hi val a badar. És, tot plegat, d’una bellesa certa, escruixidora.

Museu Nacional d’Art de Catalunya (Barcelona)

Coincidint amb el centenari de la seva mort, el Museu Nacional i el Museu d’Art Jaume Morera organitzen una exposició antològica de Xavier Gosé, un dels artistes catalans més internacionals dels inicis del segle XX.

L’obra de Gosé es troba entre el modernisme i l’art decó i s’inspira en la vida mundana dels cafés-concert, les midinettes, les prostitutes, els passejants dels bulevards, en les curses de cavalls, els esportistes i en Montmartre. El seu estil refinat i elegant va copsar a la perfecció la moda i les siluetes de la societat francesa.

Aquesta mostra forma part de les exposicions del museu que reivindiquen artistes catalans de gran qualitat; una línia iniciada amb Josep Tapiró i Carles Casagemas.

#XavierGosé

http://twitter.com/perermerono

CANIGÓ, setmanari independent dels Països Catalans

BRAUN, memòries d’una fàbrica / BRAUN, memorias de una fábrica

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!