Pere Meroño

Tres dones madures, juntes, enllaçades, mirant a càmera. Blanc i negre rigorós. I, de cop i volta, vista enrera –narració cronològica-. Les reveiem amb poc menys, poc més, de vint anys d’edat. Són a la fàbrica, a Wittstock, República Democràtica Alemanya, presidida, llavors, per l’Erick Honecker –l’occidental ho era per en Willy Brandt, em penso- (…)

La cosa va d’entre vistes-confessions-records. Les protagonistes: tres obreres d’una grossa empresa tèxtil. Són L’Elsbeth, la Renate, i l’Edith. I les dones xerren de tot una mica: comesa laboral, família, poble, esperances, somnis, casoris, mainada.

Veiem com enraonen amb dos “camarades” directors –dels 26! que té la factoria, un gra massa n’han fet amb tanta burocràcia-. Els hi parlen clar i alemany. En Koepp té dos bons costums: abans d’entrevistar algú, sobretot si és a casa, en mostra el carrer o la plaça, l’edifici, i l’escala on hi viu; l’altre: comença a filmar segons abans de principiar les preguntes i segons després que acabi l’entrevista. D’aquesta manera vol capturar moments al marge del posat oficial o màscara que tothom es treu de la butxaca per aquestes ocasions.

El film de què parlem és el fruit del seguiment, entre 1974 i el 1997, de totes tres dones. Mullers que visita un cop i un altre, oferint-nos una molt i molt preuada panoràmica de la vida en un poble, en un país –l’Alemanya comunista, principalment-i d’una generació.

Un retrat impagable.

Especialment il·lustrativa és la part esmerçada en narrar la situació després de l’ensulsiada del règim i la reunificació alemanya: arriben els acomiadaments, l’atur en massa, s’enfonsen els itineraris laborals i vitals. Irromp l’angoixa, la basarda. El grup es disloca. Totes tres perdran la feina durant la primera reestructuració de l’empresa. En acabat la nova propietat baixarà la persiana amb un tancament total i definitiu. Les tres obreres, dues d’elles encarregades ben qualificades, han de pencar –per tal de fer bullir l’olla- de cambrera, dependenta d’un supermercat, i muntadora de peces metàl·liques.

Entre conversa i conversa, en Koepp –gran capturador de vida i detalls- ens mostra, amb el paisanatge, el paisatge: vistes panoràmiques, per sectors, carrers, places, les muralles, el riu…

– Wittstock, Wittstock. Dir. Volker Koepp. Alemanya. 1997.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!